Diumenge, 26 abril 2020 12:28

25 d'abril de 2020

Escrit per
Gandia, 25 d'Abril de 1707, Antoni Miró Gandia, 25 d'Abril de 1707, Antoni Miró

Fa 313 anys els valencians perdérem alguna cosa més que institucions, lleis i llengua pròpia. Ens vam quedar sense la possibilitat de fer les coses bé i de ser amos del nostre futur en allò relatiu a la cosa pública. Ho hem vist els últims anys i en el súmmum que està representant la lluita contra el virus coronat, que és com a mi m'agrada dir-li.

Governs i institucions coronades només funcionen quan no hi ha grans problemes. Això no vol dir que en eixes circumstàncies siguen un exemple de sàvia administració i de justícia administrativa per als valencians, sinó simplement que almenys es manté l'edifici.

Podem comprovar com al llarg del segle XIX hi hagué uns quants buits de poder. Van haver de ser els territoris -Astúries, Galícia, Aragó, Extremadura i també València entre altres- els qui es van constituir en govern per salvar la situació. Van haver Juntes durant la Guerra del Francés, que arribaren a pactar amb governs estrangers, enemics de França naturalment. No serien les últimes. I si eixe poder del territori no s'ha vist al segle XX és perquè la primera raó de ser de l'Estat Espanyol és el poder, per damunt de l'eficàcia i del benestar dels ciutadans. Per això no ha parat de reforçar-se: policia, exèrcit, lleis, sistemes sanitaris i educatius intervinguts, negació del dret a decidir...

El resultat actual, el país del món amb el pitjor resultat en la lluita contra la pandèmia. El govern del Sr Sánchez hauria pogut plantejar als territoris: “mireu, organismes internacionals i assessors meus diuen que açò pot ser un desastre. Aneu fent la vostra faena, que no vos dolguen els diners, que jo estic ací per a ajudar-vos en tot allò que demaneu”. Però no podia deixar passar una molt bona oportunitat de recentralitzar i de demostrar qui és ací el qui mana, segur que li ho dirien uns altres assessors – o els mateixos- i alts càrrecs de l'administració.

Sort que els territoris han anat fent pel seu compte, i s'ha evitat un desastre més gran. Els meus companys en Decidim, del sector sanitari, segur que vos donaran informació més tècnica i detallada.

No hi ha major cec que el qui no vol vore. Jo comprenc que aquell que està ben instal·lat vulga perpetuar l'statu quo, d'estat unitari i cada dia menys regional, Però és hora que la gran part de la classe política valenciana, o simplement militant, i més si se les dona de progressista, lluite per la transformació de l´estat petrificat que tenim. Un horitzó federal podria ser un element aglutinador, sense oblidar el dret a decidir a tots els nivells. Ja veiem on ens porta fixar com a únic objectiu que no mane la dreta. Mentres no canvien les estructures i fem fora la maquinària de l'actual estat, ben poc es pot progressar.

Als estats federals va d'una altra manera. En el fons perquè es té als ciutadans i a tots els nivells de poder com a responsables, no com a tutelats. I és per això que un territori i fins i tot una ciutat pot declarar el confinament o fixar un salari mínim, entre altres coses.

Queda camí per fer però no pararem, com van fer tants valencians al llarg del segle XVIII, protestant per la supressió dels furs i el menysteniment de la llengua. Com van fer els patriotes del valencianisme renovat d'ara fa un segle.

Publicat en Nosaltres la Veu

Joomla templates by a4joomla