Diumenge, 17 Mai 2020 13:38

La Punta

Escrit per Rafael Xambó
Rafa Xambó Rafa Xambó

A la memòria de Josep Vicent Marqués
«Ni fam, ni fum, ni fem»

Fa vint anys començà la destrucció de La Punta, eixe tros de l'Horta de València amb alqueries i barraques centenàries que el Port de València es volia engolir. Fou una batalla dura. El Partit Popular, Rita Barberà i l'autoritat portuària la volien per al negoci del Port. Al documental d'Enric Peris «A tornallom» es pot veure la lluita resistent que van oferir els habitants de La Punta i el suport que van tenir de les organitzacions ecologistes i grups de persones voluntàries.

Quan es va guanyar als tribunals, ja havien destruït l'horta i assolat les cases, ja havien arrancat la vida de les persones que hi vivien i ho havien omplit de ciment. Els tribunals aturaren l'operació del Port, declararen nul el que havien fet, però ja ho havien arrasat tot. És la llei del més fort que s'empara en l'autoritat i la policia per a destruir i després argumentar que, com ja està fet el mal, és irreversible i cal continuar. La vella política dels fets consumats.

Fa cinc anys, el govern del canvi prometia un gran corredor verd que, des del Parc del Túria, travessaria la ciutat pel llit del riu i, per La Punta recuperada, connectaria el Saler i l'Albufera. Un pulmó fantàstic per a la ciutat de Valencià, un passeig que seria l'enveja d'Europa i el món -aquest sí, no els deliris de grandesa fàtua del Partit Popular-, la culminació de les millors idees per a una ciutat sostenible i amable amb els seus habitants. Així sí que podríem estar orgullosos de la nostra ciutat, dels nostres governants. Quina alegria, quin entusiasme mobilitzat des de Compromís pel Territori i la Primavera Valenciana.

Després de la sentència del Tribunal Suprem, el nou govern tenia les mans lliures per a recuperar La Punta i liquidar definitivament el projecte agressiu de la ZAL del Port de València. Moltes persones ens havíem deixat la pell en l'esforç per aconseguir el canvi. L'any passat, 2019, a més, el Consell de la Generalitat va aprovar el document en que proclamava solemnement «que la declaració d'emergència climàtica suposa assumir com a pròpia la responsabilitat d'abordar la crisi ecològica i l'enorme canvi necessari des de les competències pròpies i liderant l'acció al territori valencià».

Ara, després de tantes batalles, Compromís i el PSOE es despengen amb l'anunci de fer el que volia el PP. La Punta plena de naus de contenidors per al negoci del Port. Els interessos del Port per a convertir-se en el gran magatzem dels productes de Xina al Mediterrani occidental per damunt de les necessitats de la ciutat i la població que l'habita.

Ara, precisament, en temps de pandèmia, quan es fa difícil la protesta ciutadana, aprofiten per colar aquest despropòsit.
Ara, quan s'hi veu encara més clar que la globalització econòmica al servei dels interessos del capital acumula els beneficis sobre la salut i la vida de les persones i la destrucció del territori, quan resulta imprescindible salvar l'Horta i frenar la barbàrie si volem un futur pels nostres fills, ara, els qui pensàvem que eren els nostres companys, els qui governen perquè molts de nosaltres els hem ajudat, ara, reneguen de les seues polítiques.

Quin futur volen? Una València cada vegada més ofegada pel ciment, sense horta, i molt de patinet i bicicleta per l'asfalt? Ecologisme de saló? No havíem quedat que aquest model, el del creixement neoliberal, ens porta a la destrucció del planeta? Per a què s'ha aprovat la Declaració d'emergència climàtica? Des de les ciències socials, sabem molt bé que ens esperen més crisis sanitàries, ambientals i climàtiques. Necessitem una horta viva. No volem que ens porten el menjar també de Xina en contenidors que gestionarà l'Autoritat Portuària omplint de fums i ciment, de camions, de vida tòxica la nostra ciutat. I això, per al negoci dels voltors del capital que tornen ara a insistir amb la propaganda dels milers de llocs de treball que crearan.

No, companyes i companys, no és això pel que vàrem lluitar. No ens demaneu més el vot si no feu el que havíeu promès. No ens ensenyeu més postals. Encara som a temps. Junts, guanyàrem el Saler per al Poble; junts, aconseguírem el llit del riu nostre i verd; i tantes altres batalles. Junts, podem recuperar La Punta. Atureu La ZAL. Volem l'horta viva, no la terra morta.

Publicat en Levante-EMV

Joomla templates by a4joomla