Dijous, 03 Desembre 2020 20:44

Apunts per a un futur municipal valencià

Escrit per Joaquim Meneu, Decidim!
Ajuntament d'Alacant Ajuntament d'Alacant

Faena tenim en bastir l'edifici que representa la societat que volem. Els fonaments son importants, però anem a vore hui com volem que quede el remat d'una de les parts de la construcció.

Vull tractar el tema de l'organització pública municipal. De poc serveix ocupar el poder local si les regles a seguir estan a les antípodes, com ara passa, del que ha de ser un joc democràtic i valencià. Només cal presentar-se en un ple municipal de molts pobles valencians i comprovar, com m'ha passat a mi, que no hi ha públic. Que la ciutadania només xafe les dependències municipals per solucionar assumptes particulars és mal senyal: la salut democràtica del sistema està sota mínims.

Comencem pels noms. A mi em fa pena, i també vergonya, el nom de la institució: ayuntamiento/ajuntament. L'expressió en valencià sembla calcada del castellà. Una contaminació més. El nom hauria de ser "Consell de la Ciutat o de la Vila" a elecció de la col·lectivitat afectada i en funció del caràcter del poblament i de la denominació tradicional. Igual que l'edifici principal de la comunitat local: "Casa de la Ciutat" o "Casa de la Vila". El darrer el veiem per sort en molts pobles valencians - només falta que algú ho recórrega a la justícia-.

Els mandataris de la ciutat de València van arribar al súmmum en batejar la plaça amb el nom de la institució. Jo hauria preferit "Plaça de la Ciutat" o "Plaça dels Furs de València" i no que portara un nom foraster, que a més és reiteratiu i exclusivista. Perquè evidentment que hi ha més coses a la plaça. Un apel·latiu també sense cap tradició popular.

Pobra València, després de tants segles de govern municipal genuí i acabar d'esta manera. Les primeres institucions que establí el rei Jaume van ser les municipals i precisament els Furs foren només per a València en un principi. Després van anar adoptant-se per altres localitats i finalment foren les de tot el Regne. No hem de perdre de vista que ciutats com Londres i París eren governades fins l'altre dia com aquell que diu, directament pels governs britànic i francès. El nostre és un sistema ben diferent.

I no és només qüestió de noms. Fixem-nos com era l'organització municipal de València al segle XVII. Per a marcar les línies generals de la cosa pública i intervindre en l'elecció dels càrrecs de govern estava el CONSELL GENERAL de la ciutat, integrat per 142 membres, una espècie d'assemblea popular, de representació territorial i dels oficis. Bé estaria que ara, hui, tinguérem algun organisme on estigueren representats els barris i les pedanies i que tinguera atribucions semblants als de l'època foral.

La figura de l'alcalde sembla pensada per a retre honors al totpoderós monarca o responsabilitats davant dels tribunals. Afegim que per un costat la càrrega de treball és excessiva i que alguns s'ho agafen com un pas cap a uns càrrecs polítics més còmodes. Jo preferiria un govern col·legiat, tal com era fins a 1707 (jurats, racional i síndic). I en l'elecció es podria recuperar el sistema de la insaculació a partir d'una part reduïda del Consell General.

Alguna cosa queda encara en la percepció ciutadana de la importància de la institució municipal. Moltes repoblacions en el segle XVII es van dotar de governs municipals dels seus pobladors -"universitats"- tot i ser viles senyorials. Dels pocs documents antics que han conservat les nostres municipalitats destaca la Carta de Població, algunes del segle XIII, altres del XVII sobretot.

Els governs municipals han de guanyar autonomia en la gestió dels seus assumptes i això inclou l'autonomia financera. Arribat el moment d'un poder valencià autèntic, unes noves lleis d'organització municipal substituiran l'edifici destarifat que ara tenim.

Article publicat en Nosaltres la Veu