Dilluns, 21 Desembre 2020 18:56

Es podran relaxar les mesures preventives de la Covid19 per a Nadal?

Escrit per Manuel Giron i Giménez, Marea Blanca País Valencià Comarques del Sud, Membre de Decidim

Amb la informació que tenim, la resposta és no. Es podran endurir? És possible, però la ciutadania no té la informació per a saber-ho o avaluar-ho.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, i la Conselleria de Sanitat han expressat que es mantindran les restriccions a l'activitat social durant les properes setmanes, més enllà del dia 9 de desembre. El que també han plantejat és una certa disminució d'aquestes restriccions per als dies 24, 25 i 31. L'argument de fons per a aquesta disminució és que la gent no podrà mantenir les restriccions actuals en aquests dies. És un argument que no agrada per al control epidèmic però que té un cert sentit.

La Covid-19 és una epidèmia que és causa de moltes morts (amb una taxa de mortalitat molt més alta que per a la grip), que en persones que la superen poden quedar seqüeles importants d'una evolució encara no ben coneguda, i que front a la qual no hi han, fins ara, vacunes ni tractaments específics. Per cert, sobre les vacunes, i per a mantenir la cautela, cal llegir l'article de Lucia Sapiña a la revista Mètode. El que la ciutadania necessita és informació real i comprensiva de la situació.

La Conselleria de Sanitat dóna informació limitada però quasi diària sobre brots i casos identificats, sobre morts i sobre ocupació hospitalària, i la Generalitat manté una bona web gràfica. Què ens diu aquesta informació? La comentem en forma de gràfics:

1. La primera gràfica la és de l'evolució de la pandèmia en forma de finats nous i casos identificats nous diàris fins al 26 de novembre:

Després del control de la primera ona, a finals del mes d'agost va començar un augment relativament discret dels morts que va continuar durant tot el mes de setembre i octubre. La mortalitat va pujar significativament a partir dels últims dies d'octubre, i especialment a partir del 10 de novembre. Des d'aleshores es manté la mortalitat en un nivell comparable a la del mes d'abril (en la fase de descens de la primera ona), i la línia de tendència de la mortalitat és d'ascens.

La mortalitat actual al país està al nivell d'abril i això ens diu que l'epidèmia està en un nivell alt.

No podem dir el mateix amb el nombre de casos. El nombre de casos identificats i declarats en aquesta segona ona no es poden comparar amb el del període de la primera ona. En aquesta segona ona es fan molts més probes de detecció que en la primera. Ara, això no significa que aquests casos no tinguen un valor predictiu, que com veurem després sí el tenen.

2. Aquest augment de la mortalitat no és específica del país, passa igual en altres països. En la gràfica següent es compara la mortalitat amb la de països desenvolupats de la UE d'una grandària de població semblant a la del País Valencià (Suïssa, Aústria, Noruega, Dinamarca i Finlàndia, amb les dades proporcionades per la OMS). En la gràfica, l'eix d'abcises correspon als dies d'evolució de la pandèmia des del primer finat en cada país:

Des de fa 1 mes la mortalitat a Aústria i Suïsa ha augmentat significativament més del que ha augmentat al país. A Dinamarca, Noruega i Finlàndia la pandèmia ha estat i es manté encara molt controlada, però són països en què el temps d'evolució és menor i cal veure l'evolució més endavant.

En la següent es compara amb l'evolució del Canadà i dels Estats Units de Nordamèrica. L'evolució de la pandèmia al país ha estat relativament semblant a la del Canadà i per sota de la dels EEUU (com en la gràfica anterior, cal comparar les taxes en el mateix dia d'evolució).

La gràfica següent, de l'evolució de la pandèmia a la península ibèrica, s'ha fet amb les dades del ministeri de sanitat espanyol fins el 15 de novembre i de la OMS per a Portugal fins al 26 de novembre.

A la península ibèrica, fins ara, l'evolució al país ha estat més benigna que a la resta de l'estat espanyol i, en la primera ona, pijor que a Portugal.

L'evolució d'aquesta segona ona de l'epidèmia al país no és diferent a la d'altres països.

3. Passem a la predicció de l'evolució de la mortalitat. L'evolució de la mortalitat per la pandèmia segueix l'evolució dels casos que hi ha a la població. Realment no sabem els que n'hi ha. Això només es podria saber amb un estudi epidemiològic dut a terme amb una mostra representativa de la població. D'aquests estudis s'ha fet un, publicat al mes de maig pel ministeri de sanitat espanyol. La menor taxa de mortalitat al país respecte de la resta de l'estat espanyol que mostra la gràfica anterior és un fet consistent amb que la taxa de persones que havien estat contagiades, segons el resultat de l'estudi epidemiològic, era la meitat que a la resta de l'estat espanyol. A hores d'ara s'està duent a terme un segon estudi epidemiològic de població general.

El que podem usar són els casos identificats. Què ens diuen els casos identificats en aquesta segona ona?

La Conselleria dóna els casos nous que s'han identificat mitjançant les probes PCR i d'anticosos. Per a poder avaluar l'eficàcia predictiva dels casos identificats sobre la mortalitat, en la gràfica, les dades de casos (en la escala de l'esquerra) i morts (en la escala de la dreta) es fan coincidir amb 12 dies de diferència (els casos comencen en la gràfica el dia 21 de maig i els morts el dia 1 de juny).

Aquesta gràfica mostra que:

L'evolució de la quantitat de morts segueix prou bé les fluctuacions dels casos identificats. En aquest sentit, es pot dir que l'augment de casos identificats reflecteix de forma confiable l'augment de casos en la població.

L'increment de casos identificats podria haver-se estabilitzat en un nivell alt des del 3 de novembre.

Si la quantitat de casos prediu la quantitat de morts, podria dir-se que durant els propers dies es mantindrà la quantitat de morts al nivell alt d'aquests últimes 2 setmanes.

4. L'evolució de les corbes d'incidència acumulada de casos i morts també ens ajuda a plantejar prediccions sobre l'evolució de l'epidèmia a curt termini. L'aplanament de les corbes senyalen l'efecte d'estratègies exitoses de control. S'han aplanat les corbes de casos? Para avaluar les corbes del país es comparen amb les corbes de Corea del Sud. La comparació amb Corea és per a comparar amb un país on s'ha fet un control de l'epidèmia reconegut internacionalment i respectant drets. Nova Zelanda seria un cas extrem de control exitós sota formes democràtiques i socials, però el fet del seu aïllament geogràfic no el fa estrictament comparable.

En les dos gràfiques següents es mostra l'evolució de les taxes acumulades de casos declarats i de mortalitat al País Valencià i a Corea.

La primera cosa que cal tenir en consideració -i que no s'hi veu a les gràfiques al usar una escala per a cada país- és la diferència de casos tan gran entre el País Valencià i Corea. Al 26/11, el país tenia una taxa de 462 casos per milió d'habitants de mortalitat declarada i Corea 10 casos per milió, el país tenia 21.966 casos declarats per milió i Corea 626. Aquestes diferències de casos poden atribuir-se al control inicial fort i ràpid de la pandèmia a Corea, a l'igual que va pasar a Nova Zelanda. Les gràfiques usen dos escales per a poder observar l'evolució en cada país.

Malgrat les diferències en els nombres de casos declarats i de morts, les gràfiques mostren segones ones en els dos països i, fins i tot una possible tercera ona a Corea. La diferència en les corbes de Corea és la tendència a un control relatiu més ràpid dels ascensos de casos (la menuda quantitat de casos nous diaris ajuda).

El que és clar és que a finals de novembre al País Valencià ni la corba de mortalitat ni la de casos mostren signes d'aplanament en aquesta segona onaNo es pot parlar encara d'un control de la segona ona de la pandèmia.

5. L'aplanament de la corba de casos indentificats indica que deixen d'acumular-se casos nous, i això és important per a evitar casos greus que desborden recursos hospitalaris claus, especialment les UCIs. Si les UCIs s'omplen de casos cal organitzar qui hi entra i qui no hi entra. I aquesta organització, en la pràctica, com ja s'ha comprobat, pot fer-se de formes no humanitàries. La idea maligna de que "total són vells i s'han de morir igual" pot posar-se en marxa.

La gràfica següent mostra l'ocupació de llits hospitalaris i llits d'UCI.

L'ocupació de llits va donar un salt significatiu a partir d'octubre. Des del 28 d'octubre l'ocupació de llits d'UCI ha passat progressivament de 158 als 299 del 26 de novembre. En aquesta data, el percentatge de llits hospitalaris ocupats per pacientes Covid19 és del 12,6%, i del 30% el dels llits d'UCI (en aquest cas la meitat de l'ocupació a la qual s'arribà durant la primera ona).

Si ni la corba de mortalitat ni la de casos mostren encara signes d'aplanament en aquesta segona onael control de l'ús de llits és fràgil.

Si és fràgil el control de l'ús de llits hospitalaris, encara molt més fràgil és el control de la mortalitat en les residències de persones grans. La tercera part de les persones mortes ho han sigut a residències. La declaració de Decidim! sobre aquest tema, "La pandèmia ho ha mostrat de forma clara: cal un canvi en el model d'assistència a les persones majors", ha sigut molt esclaridora.

L'epidèmia no està controlada. Això és el que podem dir a partir d'algunes de les dades públiques relatives a l'epidèmia. Per tant, com a mínim, les mesures de salut pública de distanciament social no podran relaxar-se.

6. Les dades públiques proporcionades per la Conselleria de Sanitat només ens permeten, als llecs, fer prediccions a un curt termini d'uns 10 dies, i això després d'esperar l'estabilitat d'un període previ d'altres, com a mínim, 10 o 15 dies. Aquesta és la forqueta d'incerteça amb que pot treballar la ciutadania que puga usar les dades de forma mínimament crítica. És a dir, pràcticament ningú.

El que la ciutadania necessita és informació real i comprensiva de la situació. I, per a donar-la, cal que es constituisca un comité d'experts de forma oficial i que aquest done informació i mesures ponderades i contextualitzades. Les persones expertes amb que consulta regularment el molt honorable president de la Generalitat són persones de criteri valuós, però, malauradament, encara no són un comité oficial.

7. Per últim, les dades públiques deixen molts buits importantíssims, sense els quals no és possible ponderar i contextualitzar les mesures.

Tant important com els casos covid són els casos d'entrada en la pobresa, els casos de persones desnonandes sense recursos, els casos de famílies que han de recòrrer a la caritat per no poder obtenir ajuda dels serveis socials. Però d'aquests casos no hi ha informació oficial. I les mesures d'urgència no són només d'UCIs i horaris de distanciament per a salvar vides, sinó d'aplicació d'ajudes d'emergència de la Renda Valenciana d'Inclusió, de garantir salaris en cas d'ERTOs, de garantir les reivindicacions bàsiques dels petits i falsos autònoms, o de paralitzar desnonaments per a rescatar persones. D'això també necessitem dades oficials diàries.

Publicat en Nosaltres la Veu