Divendres, 29 Gener 2021 23:28

Cal frenar la tercera onada i aprendre com a societat i com a país a manejar la pandèmia de la Covid19

Escrit per Marea Blanca País Valencià Comarques del Sud

La campanya nadalenca, malgrat les mesures de distanciament del govern valencià, no ha tingut bons efectes sobre el control de la pandèmia. Durant aquesta, per exemple, els grans centres comercials s'han mantingut en funcionament sense un control significatiu, un indicador del nivell d'interacció social no controlat. La segona onada, iniciada el mes de setembre, i que evolucionà cap a una certa resolució a finals del mes de novembre, ha estat continuada per una tercera onada d'una mortalitat superior a la primera.

Va haver un primer augment de casos detectats des del 9 de desembre i un segon augment molt intens a partir del 29 de desembre. Com es mostra a la gràfica de dalt des del 22 de desembre la mortalitat ha anat augmentat progressivament. setmana a setmana. Com es pot veure a la gràfica següent l'evolució de la mortalitat (escala de la dreta) es correspon prou bé amb les variacions en el nombre dels casos detectats (escala de l'esquerra).

Atès que l'augment dels casos a partir del 29 de desembre s'ha mantingut fins a l'actualitat és esperable que el nivell de mortalitat i de sobrepàs dels recursos hospitalaris es mantinguen almenys fins ben entrat el mes de febrer, malgrat les vacunacions i les noves mesures de distanciament social que es puguen prendre.

La situació actual és de desbordament dels recursos sanitaris amb molt ingressos hospitalaris diaris per pneumònies de la Covid19 i una ocupació de llits d'UCI que s'ha duplicat de la que havia al mes de novembre. De 280 llits d'UCI ocupats al 15 de novembre s'ha passat a 440 el 14 de gener i a quasi 600 en l'actualitat.

Aquest sorpasso de les capacitats del sistema sanitari, malgrat l'esforç de l'atenció primària, té conseqüències negatives per a la identificació primerenca de problemes greus i per a l'atenció i seguiment de molts problemes de salut. D'altra banda, l'augment de casos i les necessitats del seu aïllament té conseqüències negatives importants sobre el funcionament del teixit econòmic, i, per tant sobre les necessitats econòmiques de moltes famílies treballadores.

Què ha propiciat aquesta tercera onada?

Una situació de vulnerabilitat prèvia i una situació actual de pèrdua de control que la va afavorir.

La vulnerabilitat procedeix de que el control primerenc estricte de la primera onada de la pandèmia o no es va poder fer (per exemple, per la falta de control de la Generalitat de les vies d'entrada al país o per la falta de proves per al control de casos) o el que es va fer, en seguir les indicacions del ministeri espanyol de sanitat, es va fer tard. Aquesta tardança va fer que el virus es distribuira per la població, i això ens ha fet vulnerables a nous rebrots significatius.

Al país, un cert nivell de mesures estrictes de control de la transmissió comunitària es posaren del 29 de març fins al 14 d'abril (en el que va ser un confinament domiciliari i la paralització de la vida habitual). Aquestes mesures ajudaren a "doblegar la corba" de casos i a frenar la primera onada de mortalitat però es posaren una vegada ja havia passat el màxim de contagis i de mortalitat de l'onada.

La tardança en el control primerenc estricte va ser compartida amb molts altres estats europeus. A diferència d'alguns països asiàtics i del Pacífic que havien tingut l'experiència de les anteriors epidèmies de coronavirus (SARS 2003 i MERS 2013), als estats de la UE el control primerenc de l'epidèmia no va ser ràpid. El confinament ha estat més efectiu, i ha tingut menys costos, quan més precoçment s'ha instaurat. A aquells estats europeus que varen fer un control més tardà, la mortalitat acumulada en acabar la primera onada, al mes de juny, va ser major. I els estats que acumularen major mortalitat al mes de juny són els que després han tingut un rebrot més intens a final de 2020 (també al país, segons les nostres anàlisis, els departaments de salut que havien acumulat una major mortalitat prèvia són els que han tendit a tenir una major mortalitat en aquesta tercera onada. La vulnerabilitat entén de territoris).

Es pot exemplificar l'efecte del control primerenc sobre l'evolució de la pandèmia al país comparant-lo amb el que va passar a Nova Zelanda. Nova Zelanda és un estat amb la mateixa població que el País Valencià el qual ha tingut un control exitós de la pandèmia usant procediments ètics, democràtics i amb informació pública. A 22 de gener, la pandèmia hi ha provocat 25 morts, l'últim el 19 de setembre, i 1.920 casos detectats. En les gràfiques següents es mostra la relació de l'evolució diària de la pandèmia en morts i casos nous (per milió d'habitants) amb les variacions diàries en les mesures de control de la transmissió comunitària del virus a Nova Zelanda. Per a quantificar la intensitat del control de la pandèmia s'utilitza l'Index de Rigor (Stringency Index) de la Universitat d'Oxford. Aquest Index és una mesura composada a partir de 9 indicadors de resposta que inclueixen el tancament d'escoles, el tancament de llocs de treball i la prohibició de viatjar, reescalats a un valor de 0 a 100 (100 = més estricte). En una nota de 80 s'ha situat el nivell bàsic de control estricte o rigorós (el nivell aplicable a les mesures del març i abril al país).

En les dos gràfiques següents es mostra la mateixa relació al País Valencià. A 21 de gener, al país han hagut 3947 morts i s'han detectat 247.808 casos. En aquest cas, s'utilitza l'Index de Rigor atribuït a l'estat espanyol.

A Nova Zelanda el control estricte es va fer començar als pocs dies de començar la detecció de casos, abans d'arribar al màxim de casos detectats. Al País Valencià, en seguir la Conselleria el criteri del ministeri espanyol de sanitat, les mesures estrictes començaren una vegada se superà el màxim de casos.

Al mes de juny la mortalitat acumulada i la prevalença del virus en la població al país va ser relativament baixa en comparació amb altres territoris de l'estat espanyol i estats europeus. No obstant això, la tercera onada actual està sent molt més intensa que la primera i acumularà molta mortalitat. També aquesta onada ha impactat fortament en altres estats i territoris europeus desenvolupats.

Com es mostra a la gràfica següent, la intensitat de les mesures de contenció adoptades al país (usant les dades de l'Index de Rigor del conjunt de l'estat espanyol) durant tota l'evolució de la pandèmia no han estat molt diferents de les aplicades a les adoptades per altres estats europeus desenvolupats.

L'evolució negativa de la pandèmia en aquest últim mes ha mostrat que les mesures o la seua aplicació real i seguiment no han estat suficients per a prevenir la tercera onada.

La tercera onada pot ser posada en relació tant amb la possiblement baixa intensitat de les mesures de control de la transmissió comunitària establertes a principis i a meitat de desembre com, especialment, amb la seua dificultat d'aplicació real en la pràctica. Les mesures tractaren d'establir restriccions als contactes socials (amb horaris de confinament) alhora de no retallar drets ni l'activitat econòmica i, per tant evitar disminuir encara més els ingressos de moltes llars, els quals ja havien estat tocats per la paralització de l'activitat econòmica de la primera onada. Molta gent, especialment gent gran, va seguir les mesures de confinament, però aquestes no dificultaren especialment els contactes socials durant la campanya nadalenca. Uns contactes que, malgrat les restriccions establertes, foren relativament massa amples i evitaren o disminuïren l'efectivitat de les mesures.

Part de la responsabilitat podria ser atribuïda a que el control de l'aplicació de les mesures així com el seguiment per una part del sector comercial i de la població va ser molt pobre. La Generalitat no té comandament més que sobre les escasses forces de seguretat autonòmiques, i ni les forces de seguretat depenents del ministeri espanyol de l'interior ni moltes depenents dels municipis han actuat amb intensitat per a supervisar l'aplicació de les mesures durant els mesos de desembre i gener.

El president de la Generalitat i la Consellera de sanitat han comparegut públicament, però el nivell d'informació governamental sobre la necessitat de confinament va ser en algunes ocasions, com a mínim, contradictori (a principis de desembre, es va reconeixer tant la necessitat del confinament i les restriccions com la necessitat de preservar les vendes i el gaudi familiar durant el nadal), i la comissió no oficial d'experts que assessora el president de forma, molt probablement, valuosa, ha continuat sense tenir presència pública.

Què fer per a controlar aquesta tercera onada de la pandèmia?

El control d'aquesta tercera onada dependrà del control de transmissió comunitària del virus amb mesures de contenció més intenses que les aplicades al mes de desembre i gener, amb un control estricte de la seua aplicació, del manteniment del ritme de vacunació, de campanyes d'informació pública, i de l'agilitat en l'aplicació de mesures d'emergència social per a les llars en una situació social i econòmica crítica.

Al país, les vacunacions s'han dut a terme amb celeritat. Ja ha començat la vacunació de la segona dosi en residències de persones grans i al personal sanitari. Aquesta segona dosi acabarà a principis de febrer. A partir d'aquesta dosi la vacuna usada té una eficàcia documentada del 95% i podrà servir per a controlar una part de la mortalitat potencial en persones molt vulnerables.

Cal mantenir el perimetratge del i dins del país, així com establir un confinament domiciliari parcial. En aquest sentit cal potenciar mesures de teletreball, tractar de mantenir les escoles obertes (donant suport a les xiquetes i famílies que podrien quedar en aïllament), evitar el tancament d'empreses que no impliquen ser una via per al contacte social (possibilitant canvis en els horaris de treball en aquestes). Cal augmentar significativament la seguretat del transport públic, mantenir la possibilitat d'eixir a caminar i de fer esport, amb una restricció significativa d'horaris. Cal restringir significativament i supervisar els viatges i viatgers (com a viatgers i no com a ciutadans). Cal controlar estrictament els aforaments dels espais comercials i mercats, un control que, a hores d'ara no s'observa.

Donem suport a les mesures proposades per la Generalitat, inclosa l'exigència de confinament a partir de les 20 hores (o fins i tot abans), la limitació de contactes fora i dins de les llars i el confinament perimetral de municipis. L'exemple donat pel govern espanyol en no ajornar les eleccions catalanes fins al control de la tercera onada o d'impedir d'avançar l'horari de tancament de les activitats indueix contradiccions significatives en la transmissió a la població de la necessitat i importància de les mesures restrictives en l'actualitat.

No només cal establir una combinació adequada de mesures que arriben a un Index de Rigor Oxford de nivell bàsic 80 sinó que ha de quedar clar que si aquestes mesures no s'apliquen realment no tindran efecte. Només l’avaluació de l'aplicació de les mesures i del seu efecte dia a dia podrà establir la guia per a les actuacions. L'absència de control estricte en l'aplicació de les mesures i la manca de campanyes d'informació serà el fracàs de les mesures proposades. L'experiència de la campanya nadalenca, des de perspectives diverses, indica que com a societat encara no tenim els mecanismes per a, i encara no hem après a, combatre la pandèmia. Estem aprenent a base de morts.

La informació ha de jugar un paper clau que fins ara no ha tingut. La Generalitat ha de dissenyar polítiques informatives destinades a col·lectius específics, ha d'organitzar la societat civil per a tenir més poder d'actuació i de supervisió.

La comissió d'experts que assessoren el Molt Honorable President de la Generalitat està formada per gent valuosa i ha de tenir un caràcter oficial i públic. Ha de ser un referent que done informació i consolide la confiança de la gent.

La tragèdia de les residències de persones grans no es pot oblidar (encara que ho tractaran de fer). Un model obsolet basat en l'exclusió, la reclusió i dissenyat per a garantir guanys a empreses privades ha d'acabar.

És esperable que, com fins ara, les mesures de confinament per a aconseguir el distanciament social adequat tinguen un impacte negatiu en el teixit productiu i en els ingressos de moltes llars que ja es troben en una situació crítica. En aquest sentit cal augmentar les ajudes d'emergència social i per tant cal augmentar la financiació de la Renda Valenciana d'Inserció i especialment l'agilitat en la seua concessió, així com la paralització dels desnonaments entre d'altres mesures socials. D'altra banda, els petits i falsos autònoms que a hores d’ara estan lluitant per la superviviencia també han de ser rescatats.

Augmentar la dotació dels serveis d'atenció primària i de salut pública. És una tasca a mig termini. A més d'augmentar la dotació, cal que els contractes siguen de mitjana/llarga duració. Si són mensuals, la gent se n'anirà allà on li ofereixen contractes més llargs. Cal formar personal en l'atenció de situacions crítiques, fins i tot a nivel domiciliari. Cal mantenir i augmentar els seguiments. Cal organitzar l'assistència perquè els problemes de salut no Covid19 puguen ser identificats i atesos. A curt termini i donada la situació d'emergència actual s'hauria de plantejar una intervenció de la sanitat privada, posar-la sota les ordres i protocols de la Conselleria per a fer tasques al servei de les necessitats de la sanitat pública i les de la població.

La lluita contra la pandèmia necessita que la Generalitat puga tenir una autonomia d'actuació que a hores d'ara no li ha estat permesa. Va ser mortal a l'inici de la pandèmia i ho és ara. No es pot garantir la salut de la ciutadania del país sense capacitat per a poder establir, finançar i aplicar les polítiques.

La vulnerabilitat d'un teixit econòmic basat en el turisme, la construcció, en el consum, sense un pes significatiu de l'economia productiva també ha de canviar. Cal planificar un canvi de model. El model actual és garant de la pobresa i de l'exclusió d'una part molt important de la població i de la manca de futur de les jovens. Aquesta pobresa és un factor que augmenta l'impacte social del patiment derivat de la Covid19. La pandèmia ens senyala que cal aprendre com a país.

Article publicat en La Veu del País Valencià