Dijous, 11 Febrer 2021 10:05

Youtubers, estat monolingüe i pluralitat lingüística

Escrit per José M. Copete
Youtubers, estat monolingüe i pluralitat lingüística Pixabay

El divendres 5 de febrer el programa A la Ventura de la televisió d’À Punt estava tractant el tema dels youtubers i d’altres streamers que se’n van a Andorra. Un tema amb moltes arestes espinoses com la del pagament d’impostos i la necessitat de serveis públics de qualitat, els paradisos fiscals, el realisme capitalista i la ideologia ultraindividualista que molts d’ells  transmeten a la joventut a través del seus continguts, i que ens resulta tan insolidari i tan obscè, o l’aspecte lingüístic, que tractarem en aquest article. Un dels youtubers convidats, Rubén Gisbert, va iniciar la seua intervenció dient «jo soc valencianoparlant (...) però com esta televisió se sustenta amb els impostos de tots els espanyols (i continua en castellà) hablaré en castellano que creo que es más pertinente para que nos [entienda] toda la audiencia incluidos los que me ven a mí». Tot ple d'inexactituds sobre el finançament de la televisió valenciana, i per extensió sobre el finançament de la Generalitat, que no se sustenta amb els impostos de tots els espanyols, sinó amb els de tots els valencians i valencianes. I a més a més, des del País Valencià paguem més del que rebem. Tot i que va haver altres visions, és una llàstima que A la Ventura no portara també, per sentir una opinió alternativa, algun streamer que cree continguts en valencià o que aporte, a través dels seus continguts, valors per a la societat: continguts culturals, de pedagogia social, píndoles formatives o valors com la solidaritat, el respecte mutu, la dignitat. En definitiva, el que el catedràtic d’economia de la UV Joan Ramon Sanchis anomena «youtuber social».

Un aspecte principal del seu comentari és que mostra una visió monolingüe de l'Estat espanyol. Segons el seu raonament, si ho han pagat els espanyols s’ha de parlar en castellà i no en cap altra llengua. I addueix que és perquè l'entenguen. L’associació entre estat espanyol i llengua castellana que mostra en la seua argumentació és total i exclusiva i alhora excloent, ja que no concep que es faça en una altra llengua si ho han pagat els espanyols. Per a ell, la llengua exclusiva de l’estat espanyol és el castellà, fins i tot en els escassos mitjans que tenen l’objectiu de promocionar un tresor cultural com és una llengua que a més ha estat menystinguda i prohibida.  

Aquesta visió no és exclusiva d’aquest youtuber, tot i que la va argumentar en fals, és compartida per moltes altres persones arreu de l’estat independentment de la ideologia que es tinga o del partit al qual es vote, ja que ha estat compartida per tots els partits i moviments. És una visió hegemònica que ell simplement hereta i accepta com a part de la lògica normalitzada del món. És una visió emanada del moment constituent del 78 que va establir l’ordre lingüístic de les societats de l’estat espanyol i que va arraconar cada una de les llengües minoritzades recentment oficialitzades (i encara més les que no van ser oficialitzades com l’aragonés i l’astur-lleonès) en els seus dominis lingüístics dins del marc de les comunitats autònomes i va consolidar, de nou, l’estat com a monolingüe. Les mostres d’açò són innumerables: al parlament i senat espanyol només es pot parlar en castellà excepte en els juraments; les institucions estatals, ja siguen centres d’investigació, de difusió científica, museus, biblioteques, etc., entre les que es troben els mitjans de comunicació públics d’àmbit estatal es manifesten de manera pràcticament exclusiva en castellà, d’ací que la visió lògica de l’estat espanyol, en les seues funcions estatals o, per entendre’ns, panterritorials o supraterritorials és que és un estat monolingüe i la llengua exclusiva d’ús és el castellà.    

No obstant el fort rebombori que les seues paraules han provocat en les xarxes socials (probablement aquesta era la intenció de la seua presentació), les seues paraules mostren que els esforços de normalització lingüística de les distintes llengües oficials minoritzades s’han enfocat únicament en els seus parlants i en els seus respectius dominis lingüístics i no han tingut en compte la integritat i identitat lingüística del mateix estat espanyol. No estic referint-me a les comunitats autònomes com a part de l’estat sinó a les institucions centrals i als usos lingüístics de les institucions estatals independentment d’on estiguen radicades, i especialment les que estan radicades a Madrid. La lògica que aquest youtuber mostra en les seues paraules, tot i estar argumentada sobre premisses errònies, és en veritat la realitat lingüística quotidiana del funcionament de l’estat i ell només que la descriu i manifesta que l’assumeix de manera acrítica. En mencionar també que parlarà en castellà perquè l'entenguen els seus seguidors del seu compte de Youtube o Twitch o qualsevol altra plataforma, indica que darrere de les seues paraules hi ha també un interès (o una preocupació) comercial. En aquest aspecte, el youtuber convidat reprodueix una altra realitat: que la llengua castellana com a mercat és més ampla que les altres llengües de l’estat. Una realitat que reforça el monolingüisme absolut de l’estat. Però si, com diu el sociolingüista Toni Mollà, l’àmbit de la nostra llengua amb una reciprocitat de mitjans efectiva constitueix un àmbit de grandària mitjana d’uns 14 milions de persones (8 milions de parlants i 10 milions que l’entenen), perfectament viable perquè la llengua tinga un valor de canvi. Per tant, amb la reciprocitat general i l’ús de les distintes llengües en les institucions de l’estat. Incloent-hi els mitjans de comunicació, per quotes, i en distints horaris d’audiència, inclosos els de major audiència, en els mitjans estatals, la viabilitat de totes les llengües de l’estat es veuria augmentada. Aquestes mesures són perfectament viables en tot tipus de productes audiovisuals monolingües, o multilingües, en combinació amb subtítols, etc. No es tracta de reduir l’àmbit d’acció i de mercat de la llengua castellana sinó d’eixamplar i connectar el de les altres llengües. La supervivència de les llengües minoritzades de la península ibèrica no depèn únicament que isquen per la tele, això haguera estat definitiu entre 1950 i 2010. A hores d’ara internet és el mitjà on han de sobreviure a part de casa, el carrer, el lloc de treball, els rituals i les institucions. 

En qualsevol cas, les paraules del youtuber només reprodueixen una realitat de més de tres-cents anys que va tornar a establir-se en la transició: que l’estat espanyol, en les seues funcions i institucions panterritorials i supraterritorials és exclusivament monolingüe. Una concepció que sustenta tot atac contra qualsevol de les llengües oficials i no oficials minoritzades. Aquesta capitulació, que arracona les llengües als seus dominis i consolida el castellà a tots els dominis de les altres llengües, ha estat acceptat per tots els partits polítics fins i tot en moments en què els partits polítics estatals com PSOE i PP han necessitat l’acord amb el PNV o Convergència i Unió per formar govern a nivell estatal. Aquesta realitat lingüística, no la de les societats i territoris on s’han dut a terme diversos graus de normalització, sinó la de les institucions d’àmbit estatal o supraterritorial de l’estat, no ha estat contestada mai. Potser siga ara el moment de començar a fer-ho. I es pot fer des de qualsevol ideologia democràtica que respecte la pluralitat.      

Per tant, una tàctica important seria exigir a l'Estat que, mentre que paguem impostos a Espanya, integre totes les llengües oficials i les reconegudes com a patrimonis culturals propis en totes les seues manifestacions. Especialment les televisions i mitjans públics espanyols per a les audiències a nivell estatal. Podria fer-se amb quotes en les subvencions, els recursos i en la programació i les hores d'audiència d'acord amb percentatges poblacionals de les CCAA amb llengua pròpia en relació amb la resta de l'Estat. Açò també podria estendre’s a les llengües de les comunitats immigrants. No estic referint-me a la reciprocitat de tots els mitjans en cada una de les llengües com proposa la plataforma Reciprocitat Ara! Per a l’àmbit de la nostra llengua o entre totes les llengües de l’estat com ha proposat el senador per Compromís Carles Mulet, sinó a la incorporació efectiva d’aquestes llengües en el funcionament de l’estat, o com a primera fase, en l’estètica i imatge de l’estat. Les següents fases poden incloure altres institucions a part del mitjans de comunicació, o incentius i requisits lingüístics per als funcionaris estatals segons el territori, etc. 

El vell lema de la revolució americana «no taxation without representation» (no hi ha tributació sense representació), una vella reivindicació de la democràcia parlamentària pot ser més ampla que la mera representació parlamentària mitjançant diputats electes en un parlament electe. La representació cultural, lingüística, identitària, científica, estètica, etc. que l’estat central fa de nosaltres, o dels distints territoris, grups ètnics, nacions, minories, etc., també és política i està plena de violències estructurals que poden ser imperceptibles però que operen constantment. S’ha permès, de manera pràcticament inqüestionada, que la identitat lingüística, cultural, iconogràfica i semiòtica de l’estat central continue estant associada a la llengua i la cultura castellana: una continuació del projecte franquista. El preu és la invisibilitat pròpia i una autoexclusió que reforça l’exclusió que exerceix el mateix estat. Unes relacions identitàries, lingüístiques, iconogràfiques i de significat que homogeneïtzen i discriminen les llengües populars que no són la llengua castellana. 

Un govern electoralment feble que necessita pactar és sense cap dubte el moment de començar aquesta reivindicació necessària. Aquesta seria una reorganització de les relacions de força que milloraria les relacions de significat i de representació. Açò no beneficiaria únicament els parlants de les llengües oficials o no oficials minoritzades (o de les llengües dels immigrants) sinó a tots i a totes, incloent-hi també els castellanoparlants de l’espai lingüístic peninsular central que després de cinc, deu, o vint anys sentint altres llengües en els mitjans estatals estarien més familiaritzats amb elles que ara, augmentaria la seua capacitat per entendre-les i de manera més important, estarien acostumats a respectar la diversitat i l’existència d’altres llengües fins i tot en el cor, la integritat i la identitat de l’estat. 

Això trencaria la imatge d'estat monolingüe en el centre de la península i a casa nostra (com és el cas d'aquest youtuber que tot i que parla un valencià perfecte troba obstacles i pors per a usar-lo en públic) i familiaritzaria la població amb la diversitat i la tolerància. I visibilitzaria les nostres llengües al centre de l’estat i les seues institucions fent ressonància en els nostres territoris reforçant l’efecte de les nostres institucions i mitjans i en definitiva la normalització de les nostres llengües. I, donat l’esgotament de l’actual règim, prepararia el terreny per al proper moment constitutiu i els possibles processos constituents d’on les nostres llengües han d’eixir reforçades a tots els nivells com a impuls cap a la normalització en altres aspectes de la realitat sociolingüística com la vida social, les xarxes socials i les plataformes de comunicació en Internet.

Article publicat en Nosaltres la Veu