Difícilment persones amb un bagatge intel·lectual i ideològic tan pobre estan capacitades per a prendre decisions i mesures valentes per a fer front als grans reptes que tenim al davant: afrontar el canvi climàtic i afrontar un canvi de model econòmic i social a favor de les persones. Tant en les qüestions mediambientals com en les qüestions econòmiques i socials no sols cal valentia, també cal, a banda de formació, una gran capacitat d’escoltar, analitzar i confiar en les propostes de les persones expertes i de les organitzacions de base de cada sector econòmic, no sols arrossegar-se als peus dels grans conglomerats econòmics. Les dades ambientals, econòmiques i socials valencianes són prou preocupants i de les més negatives de l’Estat espanyol, són fruit d’anys d’aplicació d’un model depredador de fons públics, tant cap al sector privat com directament al malbaratament i el robatori de diners públics, afeblint l’escut social públic, amb retallades en sanitat, serveis socials i educació, i l’escut econòmic públic, endeutant les arques públiques per causa d’un deficient finançament, motius pels quals s’hauria d’estar treballant de valent en alternatives a les tres situacions i intentar donar solucions a curt, mig i llarg termini.
Mediocritat
Escrit per Xavier Tarazona
La pandèmia i els temporals han despullat i exposat a la llum del dia la feblesa del model econòmic neoliberal en el que respecta a la salut ecològica, econòmica i social per a la majoria de les persones i la fortalesa del sistema per a la minoria que posseeix el poder econòmic i el control del poder polític. Com ja hem comentat en un article anterior (‘Educació i economia’, Levante-EMV 2/12/2020) aquest model s’ha fet fort, entre altres coses, perquè ha aconseguit la passivitat de la població a través del foment conscient de l’analfabetisme social i la transmissió de valors únicament materials front a valors socials, amb la complicitat i la subordinació dels polítics governants. Ací aquesta falta d’una educació cívica també es reflexa en la mediocritat de gran part dels representants públics i dirigents dels partits polítics, són un espill de la societat, la majoria dels quals tenen poca formació, poca base ideològica i poca visió de futur, ja que quasi tots els actuals dirigents s’han criat al si dels partits des de joves i la seua formació ideològica sols ve de les consignes emeses pels aparells de propaganda dels partits, a més de fer del càrrec polític una professió; els pensadors ideòlegs dels partits, sobretot els d’esquerres, foren enviats a galeres durant els anys 70 i 80 del segle passat. La mediocritat i la falta d’una mínima educació cívica i política de la majoria dels càrrecs públics s’està veien, dia rere dia, en les baralles sense trellat, la banalització dels debats a nivells dels programes fem de la televisió i la manca de propostes serioses per a buscar una solució econòmica i social per al conjunt de les persones.