Divendres, 26 Febrer 2021 11:54

Desmuntant mentides espanyoles

Escrit per Bonaventura Casanova

Que Espanya és una màquina de produir fem intel·lectual és un fet sabut, per tot els que se al mirem de fora estant. Però la seva propaganda malauradament cala en amplis sectors del País. Avui intentaré desmuntar dues mentides que ens estan voler fer passar: la primera ja és un clàssic, i ve a dir que el vot independentista català és un vot “identitari”, tot volent dir que hom vota en clau de la seva identitat i no de la seva ideologia, la intenció és clara, lligar el vot amb la idea del feixisme, com a expressió exclusivament del sentiment de pertinença nacional, socialment transversal i buit d’ideologia; i la segona mentida, aquesta més recent, va lligada a unir el vot independentista amb les classes econòmicament potents o de renda alta.

Pel que fa a la primera mentida, les eleccions del 14F ens han deixat un panorama que és justament el contrari que el que predica l’espanyolisme (des de En Comú Podem a VOX), i mentre que en el “bloc” independentista la distribució ideològica s’ha mantes amb petits transvasaments de vots; al “bloc” nacional, el que constatem és que un espanyol pot votar Ciutadans, un partit que es diu de centre liberal, i a les següents al PSC, un partit que es diu d’esquerres, o a VOX, un partís directament feixista. I certament aquest transvasament de vot sols s’explica perquè els espanyols a Catalunya sí voten en clau identitari, al marge de la ideologia, es a dir voten d’acord a esquemes feixistes, car tant els val un inútil perillós com Illa i el PSC com els feixistes de VOX, o els falangistes de Ciutadans, i sempre amb la connivència dels Comuns, que des del seu espanyolisme sí poden recolzar el PSOE, ara com ara immers en tota una espiral de violència institucional contra l’independentisme i la dissidència al seu propi estat, però no un Govern recolzar, que no dominat, per JxCat acusant-los de ser de dretes, ves per on.

La segona mentida, és més subtil, i tot i que ja anava fent “run run” en alguns debats, avui mateix a “El País”, el periòdic dels intel·lectuals orgànics del PSOE, du un extens “estudi” que demostra com als barris de renda més baixa el percentatge major de vot és per al PSC i per a VOX, mentre passa al contrari amb el vot independentista, i ves per on en eixe estudi és la CUP la que és votada per la gent de renda més elevada; també diuen que si tens 4 cognoms catalans és més independentista. Anem a pams doncs, quan hom fa estadística, el primer que t’ensenyen és que per tal de fer una anàlisis correcta has de procurar posar-hi al model totes les variables que puguen influir el resultat, si no ho fas es produeix una esbiaixada que fa que el resultat no puga ser valorat. A ningú se li escapa que un factor lligat a la renda és el nivell cultural i formatiu assolit. De fet si mirem la relació entre renda tant siga individual com per unitat de consum i nivell formatiu, veiem com amb nivell formatiu de primària la renda per unitat de consum està en vora 16.000€ anuals, mentre que amb estudis superiors passa a 26.000€. SI introduïm aquest factor de correcció podem dir que son les persones amb un nivell eductiu inferior les que voten opcions espanyolistes més radicals (PSC i VOX), mentre que les que tenen nivells educatius superiors opten per les opcions independentistes avançades(CUP i ERC), i alguns per una certa esquerra espanyola més “cool”, com podria ser En Comú-Podem.

És important no perdre de vista aquestes dos mentides que ens volen fer passar, però que en realitat son dos trets constitutius del vot espanyolista a Catalunya (però potser també a Espanya), i que podem resumir com que: els espanyols a Catalunya voten en clau identitari espanyola, tot sent les classes amb menys nivell cultural i de renda les que ara com ara estan recolzant el feixisme (Vox), i el poder espanyol (PSC). I no hem d’oblidar que aquest tres fets (identitat, pobresa i incultura) son la base sobre la que es construeix el feixisme, si afegim el “boc expiatori”, i una crisi econòmica que ens ve al damunt, tot plegat es dibuixa un panorama on el feixisme pot anar guanyant terreny com expressió de l’espanyolisme.