Dilluns, 01 Març 2021 19:00

Els inicis dels moviments nacionalistes català i basc (1876-1918). Part II

Escrit per Joaquim Meneu
Els inicis dels moviments nacionalistes català i basc (1876-1918). Part II Wikipedia

Abans d'abordar els inicis del nacionalisme català continuarem citant unes quantes torpeses dels governs de l'estat que no van fer més que incrementar les reivindicacions i els simpatitzants de les causes perifèriques.

Del 1896 és la prohibició del català i l’èuscar en l'ús del telèfon i el telègraf. El 1900 s'introdueix en el Codi Penal el delicte de rebel·lió (art. 248). Es multipliquen també les pressions als bisbes per tal que en les esglésies els sermons només siguen en castellà. També era usual l'aplicació pels mestres d'escola de castics als xiquets sorpresos parlant llengües diferents del castellà. I per si això no fora poc, el 1901 Miguel de Unamuno pronuncia un famós discurs, aplaudit per dinàstics i socialistes, en què propugna la desaparició de l’èuscar.

En el cas del nacionalisme català va ser decisiu l'intent del legislador d'unificar el dret civil. La societat catalana va fer pinya i va aconseguir salvaguardar el dret civil privat propi. La inquietud catalana a partir de la dècada de 1880 serà constant: manifestacions proteccionistes i pel dret civil, redacció del Memorial de Greuges (1885) i la seua presentació al rei Alfonso XII.

Entre les publicacions: Lo catalanisme de Valentí Almirall el 1886. La tradició catalana de Torras i Bages el 1892 i el Compendi de Doctrina Catalanista, del qual es feren 100.000 exemplars.

Entitats com el Centre Escolar Catalanista, en la Secció de Dret del qual s'iniciaran els futurs dirigents de la Lliga Regionalista, data del 1886. La Unió Catalanista es fundarà el 1891. El 1892 serà la discussió i aprovació de les Bases de Manresa (Bases per a la constitució regional catalana), que són citades en la glossa de la Base IV de la Declaració Valencianista, desplegada per Eduard Martínez Ferrando.

La concurrència a eleccions encara tardarà. Serà el 1901 quan la Lliga es presente per primera volta. Mentrestant, el seu líder Enric Prat de la Riba ha exposat en conferències en 1897 i publicat en 1906 La nacionalitat catalana, els continguts de la qual estan ben presents en els escrits dels nacionalistes valencians.

Com a moviment defensiu naix el 1906 Solidaritat Catalana, que agrupa els partits catalans sense els radicals de Lerroux i obté un triomf absolut en les eleccions al Congrés i al Senat. El ressorgiment del català literari ja era un fet: poesia, novel·la, teatre i periodisme en la llengua pròpia estan consolidats en el canvi de segle..

Altres publicacions també conegudes dels valencianistes són els articles d´Antoni Rovira i Virgili en la premsa catalana des de 1912 i el llibre Nacionalisme i federalisme del 1917. Els seus continguts impregnen la Base II de la Declaració Valencianista. Tampoc no passen de llarg per als nostres capdavanters les propostes de l'Assemblea de Parlamentaris d'octubre de 1917.

La Lliga encapçala per darrera volta el moviment per l'autonomia de Catalunya i aconsegueix el suport del 97% dels ajuntaments al projecte que serà presentat al govern de Madrid l'any següent. Estem a les portes de la Declaració Valencianista de 1918.

Publicat en Nosaltres la Veu