Dimecres, 19 Maig 2021 21:10

La mort de Guillem Agulló

Escrit per Eduard Garcia Molina
Instantània de la pel·lícula "La mort de Guillem" Instantània de la pel·lícula "La mort de Guillem"

La mirada, quan som menudes o menuts, és una cosa que perdura en les nostres memòries. Personalment recorde quan anàvem a Madrid, a veure la família de mon pare, que en els anys 70 va emigrar de la seua Castella natal a la gran urbs madrilenya. A Madrid tot era diferent, i les visites als germans i germanes de mon pare marcaven l’agenda.

Entre altres recorde mon tio Tano -germà de mon pare- i ma tia Milagros, els quals eren d’esquerres. Fins i tot ma tia es definia com a comunista, tot i que no tenia ni idea de què volia dir això de “comunista”, però ben cert és que ma tia sempre ens rebia amb un somriure i el seu inconfusible accent extremeny. Vivien a Vallecas, barri ensenya del Madrid obrer i que recentment ha estat en tots els informatius per les provocacions de la ultradreta i la terrible actuació policial.

La cosa canviava quan tocava anar a Alcobendas per visitar una germana de mon pare i el seu marit, el tio Julio. Aquell home fosc era tot el contrari que la tia Milagros, un home envellit que habitualment feia algun comentari de caire franquista. L’estratègia era fàcil: «Franco era un asesino que mató a mucha gente», li responia jo, tot i que era molt xiquillo, aleshores el tio Julio entrava en còlera. Amb el temps vaig saber que el general baixotet que enaltia el tio Julio fou un genocida, molt diferent de ser sols «un asesino».

Lamentablement hi ha moltes persones —i formacions polítiques— que encara defensen eixes idees noctàmbules que sostenia el tio Julio. Com no podia ser d’una altra forma, el meu cas se solucionava amb una airada protesta de no voler tornar a eixa casa, tot i això persones com Guillem Agulló i Salvador no van tindre tanta sort. Però qui va ser el Guillem? Fou un jove militant d’esquerres, independentista i antiracista, estimava la seua terra i la seua llengua, militant de Maulets i el SHARP. Gran nadador, esportista i persona compromesa amb les seues idees, amb els seus amics i amigues i la seua família. L'entrevista que vaig realitzar en 2013 a Guillem Agulló amb motiu del 20 aniversari de l’assassinat polític del seu fill, la podeu veure en aquest enllaç.

El jove Guillem, amb només 18 anys fou assassinat per un grup de neonazis del barri de Marxalenes (València) l’11 d’abril de 1993 a Montanejos (Alt Millars). Agulló estava amb els seus amics i amigues uns dies aprofitant les vacances de Pasqua, quan a la plaça del poble el grup de neonazis l’identificaren, l'arraconaren i amb una navalla el van apunyalar al cor provocant la mort del jove de forma quasi immediata —pareu a pensar -ho per un moment, no és gens fàcil encertar i a més a una persona indefensa—. Els autors de l’assassinat fugiren cantant el «Cara al sol» i alçant el braç dret mentre el Guillem exhalava el seu últim alè i era auxiliat.

En el posterior judici ple d’irregularitats -com va denunciar la defensa- l’autor material de la mortal punyalada, Pedro Cuevas, va ser condemnat a 14 anys de presó, dels quals només en va complir 4. A més a més es va veure implicat en l’Operació Panzer (2004), on membres del grup neonazi Frente Antisistema estaven en possessió d’un arsenal d’armes de l’exèrcit, el resultat va ser l’absolució de tots els encausats —en diuen «democràcia»—. La resta que l’ajudaren en l’assassinat del Guillem foren absolts i continuaren amb les seues vides. Aquella barbaritat es va intentar fer passar per les autoritats —de la dreta i del PSOE— com «una baralla entre joves», amagant el component polític: «encara estem reconstruint el país, estos temps no necessiten enderrocs, necessiten massilla».

Mural que recorda el Guillem Agulló | Font: CatDavant.cat

Quina era la intenció d’aquests elements? Eliminar a tot els qui no pensem com ells? Bé, en realitat sí, tot i que com això no és possible van voler atemorir tota una generació lluitadora en bé d’un país i unes condicions de vida i de treball dignes. Cal no oblidar que la família de Guillem, després de soterrar el seu fill amb 18 anys —tenia també dues germanes— van haver de patir pintades a casa seua, telefonades a deshores, perdre treballs que son pare tenia compromesos —treballava per compte propi i actualment està jubilat— o fins i tot una pancarta dels ultres Yomus del València CF amb el lema «Guillem jódete», i ja que tirem la mirada enrere cal recordar aquell entrenador del club de Mestalla, l’holandés Guus Hiddink (personalment el recorde també pels cromos de l’època), que va manar retirar una bandera amb una esvàstica de l’estadi en partit de lliga València-Albacete (1992).

Guus Hiddink a Mestalla | Font: ElDesmarque

D’aquestes actituds feixistes tenim bona mostra amb les amenaces en forma de bales i cartes que han patit qui fins fa unes setmanes fora vicepresident segon del Govern espanyol i candidat a presidir la Comunitat de Madrid, Pablo Iglesias; la ministra d’Indústria o la directora de la Guàrdia Civil, així com la presidenta de la Comunitat de Madrid, tot i que en este últim cas totes les forces polítiques han mostrat el seu rebuig, a diferència de les amenaces rebudes per l’ex-líder de Podemos, ja que formacions com Vox han posat en dubte l’amenaça feixista. Precisament el número tres de la formació, Iván Espinosa de los Monteros, és familiar de l’autor material d’enviar una navalla a la ministra. Lamentablement han tingut durant dècades el poder per la força i no entenen cedir ni un centímetre, ni de poder ni dels seus privilegis.

Com no necessitem «tios Julio» sinó demòcrates, em quedaré amb les paraules de la mare de Guillem Agulló, Carmen Salvador, després que assassinaren el seu fill: «Volia convidar tota la dreta que no ha sigut capaç de donar-nos el condol a nosaltres, que li’l donen als pares dels assassins, perquè ells ho necessitaran més que nosaltres, perquè nosaltres tenim un fill mort que viurà per a sempre, però ells, desgraciadament i segurament sense saber-ho, engendraren fa vint o vint-i-dos anys i li donaren vida a la mort».

Mireu la pel·lícula «La mort de Guillem», retransmesa per À Punt, TV3 i IB3 de forma simultània vos deixe ací l'enllaç.