Dimarts, 05 Octubre 2021 16:50

Les llengües i el bon veïnatge

Escrit per Joaquim Meneu

Que els valencians hauríem de tindre l'autoestima ben alta és una cosa que psicòlegs i sociòlegs no podrien negar. Diferent seria considerar-nos superiors, això sí que no, però sí iguals en drets que els nostres veïns geogràfics.

I si una llengua no té per què estar ni per damunt ni per davall d´una altra, seria lògic que la nostra fora coneguda als territoris limítrofs, tal com la castellana és ensenyada, coneguda i practicada bona cosa al País Valencià. No és bo que els veïns estiguen cada dia més distanciats, altrament el coneixement de l'idioma i la cultura de l'altre facilita una bona comunicació i una millor comprensió del que tens al costat.

Tal com hi ha centres escolars a València o Barcelona on l'alemany o el francès són llengües vehiculars, seria bo que a Múrcia, Almansa, Terol o Saragossa el valencià-català poguera ser llengua de l'ensenyament en algun centre públic. Segur que algunes famílies valencianes hi resideixen temporalment o definitivament, no estaria bé que els seus fills perderen la parla ancestral i, a més, els seus companys d'aula la podrien sentir en boca d'un nadiu.

En referir-se a les llengües peninsulars no castellanes la Constitució parla de «patrimoni cultural» que s'ha de protegir i respectar. Per tant, la proposta és ben constitucional, i és més, el mateix Ministeri de Cultura hauria de fer-la efectiva.

No ens enganyem si atribuïm històricament als governs francesos una posició poc respectuosa respecte de les llengües dels altres. Tot i això, a la regió d'Alsàcia l'ensenyament bilingüe francès-alemany està molt generalitzat. És el millor que podia procurar l'estat francès en la construcció d'una Europa unida i solidària. És indubtable que facilita, i no poc, les bones relacions entre dos països que en el passat han estat en guerra l'un contra l'altre.

No sé si en l'agenda de la negociació entre els governs català i espanyol s'incorporarà la valoració de la nostra llengua. És lògic que no s'esbombe perquè certes coses s'han de fer amb discreció. El que sí que puc afirmar és que si de mi depenguera, posaria damunt de la taula elements com les escoles bilingües de Cartagena a Saragossa, més càtedres de llengua catalana a les universitats castellanes i l'oficialitat del valencià a les institucions europees. Tot això no requereix cap canvi constitucional: només depèn de la voluntat del govern de Madrid.

Les males polítiques que només procuren les desigualtats i el domini d'uns sobre els altres és el que finalment afavoreix els moviments centrífugs dels territoris. En canvi, una política com la que ací es proposa ben bé pot afavorir aspectes com la convivència, la mútua comprensió, la humanització i l'autoestima. Encara estem a temps!

Article publicat en Nosaltres la Veu