Dissabte, 27 Novembre 2021 10:54

El finançament valencià o un poble sense política

Escrit per Consol Barberà

Les dades són inqüestionables i més encara quan les aporten conjuntament entitats tan divergents com la Universitat de València, l'IVIE o el BBVA. L'estudi conjunt conclou que les dades analitzades de 1900 a 2012, demostren que el dèficit en inversió pública de l'estat espanyol al País Valencià se situa un 19% per davall de la mitjana de la societat espanyola. A més a més, cal afegir que la necessitat de compensar l'infrafinançament estatal per a despeses transferides en educació, sanitat i benestar social, ens obliga a contraure deute públic i ens ha portat a un deute actual d'uns 51.747 milions i a la necessitat de destinar el 27% dels pressuposts anuals de la Generalitat a pagar-lo.

Aquestes dades ben cridaneres han tingut i tenen una correspondència en les accions polítiques que desenvolupen els diferents partits o entitats cíviques del País Valencià. Parlem de la resposta social i política que els darrers anys ha creat cert discurs polític amb més o menys repercussió. Un discurs, o relat, com els agrada dir als politòlegs de torn, que semblava que seria el moll de l'os de la política valenciana i que ara mateix tenim així:

El 5 d'abril de 2017 les Corts Valencianes aproven una declaració institucional de rebuig unànime al projecte de pressupostos generals de l'Estat.

El 29 d'abril, ACPV convoca la tradicional manifestació del 25 d'abril sota el lema: «Ja n'hi ha prou: per un finançament just».

El 10 de juny de 2017, la Crida pel Finançament aconsegueix, dos mesos després de crear-se, traure al carrer una manifestació amb el lema: «NO als pressupostos generals de l'Estat». En formen part les entitats civils Intersindical, Decidim, i els partits Demòcrates valencians, ERPV i EUPV, i hi participen alguns dels dirigents dels partits del pacte del Botànic com Vicent Soler, Àgueda Micó, Fran Ferri, Marta Sorlí, Antonio Estany i Antoni Montiel i una abundosa representació de càrrecs municipals de tot el País. No apareixen cap dels caps de cartell dels partits del Consell... ni excusen la seua absència, malgrat la declaració institucional aprovada.

El 6 d'octubre de 2017, la Plataforma per un Finançament Just, creada eixe mateix mes, convoca una manifestació per al 18 de novembre de 2017. Hi participen tots els partits polítics presents a les Corts (a excepció del PP) més els sindicats i la patronal CEV, i de nou la Crida Pel Finançament. La convocatòria acaba amb una gran manifestació que recorre València.

El 10 de juny de 2021 la Crida pel finançament, en plena pandèmia, coincidint amb el quart aniversari de la primera manifestació unitària i massiva per exigir un finançament valencià, presenta en roda de premsa, davant de les Corts Valencianes, el manifest El País Valencià contra l'espoli en què demana una mobilització social, transversal, valenta i continuada en el temps per obligar l'estat a negociar i donar resposta a les legítimes reivindicacions de la societat valenciana.

El 16 de juny, una setmana més tard, la Crida pel finançament proposa fer una gran mobilització el 9 de novembre.

El dia 8 de juliol de 2021, el síndic de Compromís a les Corts, Fran Ferri diu: «Si ningú convoca una manifestació per un Finançament Just, ho farem nosaltres».

El 10 de setembre, la Plataforma Per un Finançament just anuncia la convocatòria per al dia 20 de novembre de manifestacions a diversos llocs i en diverses hores. Aquesta vegada als partits polítics de la convocatòria de novembre de l'any 2017 s'uneix el PP i s'autoexclou VOX. La Crida pel finançament anuncia que se sumarà en bloc a aquesta manifestació i retira la convocatòria per al dia 9 de novembre.

Dimecres, 17 de novembre de 2021, la Plataforma per un finançament just fa una crida a participar en la manifestació del 20 de novembre.

Dissabte 20, amb molta pena i amb la pluja com a excusa, una manifestació de mínims recorre els carrers de les principals ciutats valencianes.

Davant d'aquesta situació, cal que ens qüestionem algunes coses:

Què cal perquè els partits polítics valencians i els seus lideratges transmeten al poble valencià les dades de l'infrafinançament i les seues conseqüències en el dia a dia?

Quantes vegades endarrerirà el govern de l'Estat la data per eliminar el finançament injust i condonar el deute il·legítim?

Si com sembla tots els partits, entitats i fins i tot la patronal valenciana està d'acord amb el concepte d'infrafinançament, a què estan esperant els nostres dirigents?

Pensar que aquestes preguntes tenen una resposta fora de la política actual és de babaus. Vendre el marc, o relat, del poc de ganxo que té en la societat, com ens volen vendre alguns d'eixos politòlegs (els mateixos que temps enrere veien en el relat el camí de la política valenciana de la dècada dels 20), és de ser més babaus encara.

L'actual política que tenim al País Valencià sembla ser la no política, l'obsolescència programada. Aquella que per por a entropessar no es mou. Cal dir que aquesta política és normal en sectors, partits o entitats que ostenten el poder. És molt normal que tot allò que està al recer del partit socialista no faça, ni vulga fer, de piròman en una societat que ara governa: seria absurd i molt poc intel·ligent.

Però i la resta? On està la resta de la política valenciana? Existeix?

La resposta costa de trobar. Evidentment trobarem algunes declaracions i accions polítiques concretes aïllades, però cap amb la suficient entitat o força per a creure que són alguna cosa més que simples maniobres autojustificatives. Mentrestant tot continua com sempre. Les claus de la caixa les tenen a Madrid.

Article publicat en Nosaltres la Veu