Dimarts, 30 Novembre 2021 09:29

L'ordenança municipal de l'ajuntament d'Alacant a la llum de la salut pública

Escrit per Antonia Molina, Mare Blanca de les Comarques del Sud del País Valencià

De nou, després d'un intent fallit fa un any, l'ajuntament d'Alacant amb l'ordenança municipal de Convivencia Cívica, busca d'atacar les persones en situació de discriminació i d'exclusió, d'empijorar les condiciones de les persones amb major necessitat de suport social, les persones sense sostre i les treballadores sexuals que es busquen la seua vida al carrer. Des de Marea Blanca Comarques del Sud País Valencià hem presentat l'escrit d'al·legacions següent:

«L'Ordenança Municipal de convivència cívica que pretén aprovar l'Ajuntament d'Alacant, afavoreix l'ús discriminatori dels espais de la nostra ciutat, i criminalitza usos com la mendicitat i la prostitució. Expulsa de l'espai comú els més pobres, les persones que viuen de la mendicitat, que dormen al carrer, treballadores del sexe, els que fan malabars o vigilen cotxes en aparcaments, i sí que permet, per exemple, la instal·lació de terrasses en espais de pas.

«Les mesures coercitives que promou són les eines menys adequades per a aconseguir la protecció de col·lectius en situació de vulnerabilitat. La imposició de sancions només aconseguirà criminalitzar més aquestes persones i col·lectius amb dificultats greus, i durà la societat i les autoritats competents a donar-los un tracte com a delinqüents. Se'ls oculta, se'ls allunya del nucli urbà on la desprotecció és encara major, i se'ls persegueix, en lloc de treballar per a la seua defensa i atenció. La defensa i atenció de les i els treballadores del sexe, de les persones que es busquen la vida als semàfors o aparcaments, significa augmentar significativament la seua seguretat, protegir-los d'amenaces, violències i oferir-los oportunitats. La persecució, com és ben conegut, només augmentarà el patiment de malalties, violències (les institucionals incloses), accidents i la disminució de la seua esperança de vida.

«Només amb un desenvolupament eficient de polítiques socials i econòmiques (no com multes i sancions), amb ampliació de recursos d'atenció, i suport a una xarxa d'atenció integral, s'aconseguirà la protecció social de les persones que es veuen situades en espais d'alt risc, com són els i les treballadores del sexe i les persones sense llar. El nostre Ajuntament no s'ocupa de millorar les seues condicions psicosocials, sanitàries i laborals, les seues necessitats de suport i econòmiques, ni de previndre els problemes de salut que poden derivar-se de la seua situació vital. Les formes de viure i de guanyar-se la vida a les quals s'han vist abocats suposa haver de suportar abusos i violències (entre les quals s'inclouen les institucionals) en una proporció major que la de la població general.

«Viure al carrer, així com treballar en aquest, comporta el patiment d'una malaltia greu: l'exclusió suposa l'aïllament, la falta d'informació sobre drets, i l'absència d'accés a aquests. El medi social en el qual vivim i el seu funcionament constitueixen els determinants que impacten en major grau sobre la nostra salut i possibilitats de vida. Aquesta Ordenança no ofereix cap millora ni mesura d'ajuda per a aquests col·lectius, sinó tot el contrari, els criminalitza i els expulsa. Els estudis de salut pública d'aquestes polítiques han mostrat el seu efecte nefast en tots els països i entorns.

En realitat l'ordenança és una declaració de guerra contra persones ja expulsades de la vida laboral i social. I es duu a terme al mateix temps que es disminueix l'eficàcia dels serveis social. Un any més, entorn de 100 treballadores dels Centres socials seran acomiadades al desembre, malgrat haver signat Ajuntament d'Alacant i Conselleria d'Igualtat el contracte programa amb efectes retroactius a 1 de gener de 2021, durant un període de 3 anys. Això suposa que a data de hui, les agendes per a demanar cita en els Centres socials estan tancades “fins a l'any que ve, quan hagen contractat els professionals dels Equips…” segons informen les treballadores socials. Amb o sense pandèmia, el col·lapse dels serveis socials, es repeteix i a ningú no importa que les persones més vulnerables queden sense atenció. Es tracta del racisme antipobresa i anti-"immoralitat" de la que s'autoqualifica com a "gente bien", la qual després es fotografiarà recollint aliments o joguets per a la "gent pobra" o manant "integrar-se socialment" a les "impúdiques" treballadores sexuals. Les polítiques contra els "vagos i roïns" i la de "fer seure un pobre a taula" ja l'hem vista en el passat.

«Cal protegir les persones que viuen i treballen en espais que suposen un alt risc i perseguir aquelles que els assetgen, amenacen, extorqueixen o exploten; les persones que viuen al carrer, així com les que treballen en aquesta, perden la confiança en els cossos i forces de seguretat, i la por de ser multats per aquests, farà que no s'atrevisquen a denunciar abusos sexuals, situacions de tràfic o d'explotació.

«Les mesures coercitives amb finalitats recaptatòries no garanteixen la resolució del conflicte, sinó que estigmatitzen i empitjoren la vida de les persones, i el seu èmfasi a buidar els carrers d'aquelles manifestacions vives que ens recorden i mostren la situació de pobresa i exclusió que viuen moltes persones produirà discriminació, violència i una deterioració de la salut pública, per la qual cosa hem de ratllar a l'Ordenança de cinisme. Cinisme que es veu per exemple quan penalitza la pertorbació per soroll als carrers, cosa que ens sembla bé, però permet una zona acústicament saturada en el centre de ciutat, zona que està judicialitzada davant la inacció del bipartit.»

Aquesta ordenança ha de retirar-se. Si el que interessa realment és la convivència a Alacant, caldria:

- Crear des del municipi sistemes proactius de defensa i atenció dels i les treballadores del sexe, de les persones en situació de pobresa, i de les persones que es busquen la vida en els semàfors i aparcaments.

- L'empadronament de totes les persones que viuen a la ciutat, tinguen o no tinguen habitatge per a facilitar el seu accés als drets socials.

- Desenvolupar, de forma participada, un Pla d'Inclusió Social que realment aborde la problemàtica de la desigualtat i la pobresa d'una manera inclusiva.

El govern municipal és a temps de rectificar.

Article publicat en Nosaltres la Veu