Divendres, 04 Febrer 2022 13:51

Ucraïna: la unanimitat impossible

Escrit per Joaquim Meneu

«Avui dia els conflictes fronterers s'han de resoldre d'una manera diferent, democràtica i pacífica»

Nikolaj Villumsen, palamentari danès, diari Ara, 2015

No està clar que els que volem més llibertat per a la nostra gent i la nostra terra callem quan hi ha un conflicte, per internacional que siga, entre parts que reclamen els seus drets. Per això em vull endinsar en una qüestió que potser seria menys arriscat fer-ho d'ací a uns dies o setmanes, quan la incertesa haguera passat.

En la meua opinió hi ha entre Rússia i Ucraïna dos problemes que convé separar: el primer parla dels drets dels russos que hi ha instal·lats a terres que fan frontera amb Rússia i l'altre la pretensió d'esta última potència de tindre el control sobre el seu veí.

Vull parlar més extensament del primer, que afecta els drets nacionals insatisfets que hi ha a tantes regions d'Europa. Que els russos de l'est d'Ucraïna no estan contents amb la seua situació és un fet evident: els mateixos drets lingüístics han estat impedits pels governs de Kiev. No es pot parlar tampoc d'un dret històric secular d'Ucraïna sobre eixes terres de frontera... En l'equació hauríem de fer concórrer més pobles, com els cossacs i els tàtars, en esta part i en altres com Crimea.

En el tauler mundial es vol convertir el dret a la intangibilitat de les fronteres en el nou dret a la continuïtat de les dinasties eixit del Congrés de Viena el 1815. Sembla que els governants no saben viure sense tirar mà d'una sèrie de dogmes, i això que ja s'ha vist com acabà aquell orde europeu al llarg dels segles XIX i XX. És preferible l'aplicació pacífica del principi de les nacionalitats i si hi ha problemes fronterers, l'insigne Rovira i Virgili ja ens va donar fa un segle una lliçó de com resoldre'ls.

Difícil ho tenen els països europeus per ser creïbles davant de les parts. La diplomàcia russa segur que tindrà una bateria, no de projectils però sí d'arguments contra les raons de l'Europa occidental. ¿Per què Kosovo sí que pot separar-se d'un estat i en canvi els russos de l'est d'Ucraïna no? I podem anar més lluny en la història: França va reconèixer el Consell nacional txec el 1917, en un clar atemptat a la integritat d'Àustria; Alemanya i Dinamarca van fixar la seua frontera comuna a través de referèndums. Per això els dos grans de la UE no són tan eixerits com el govern espanyol, que no va tardar a posar en marxa la maquinària militar, i tots sabem el motiu. Per desgràcia l'administració espanyola és més coherent que els seus socis europeus.

Les darreres matisacions no desvirtuen les grans decisions preses: presència d'efectius a Letònia i enviament de vaixells i avions al flanc meridional del conflicte. Sánchez creu que està en un ball i que pot canviar de parella, ara amb l'OTAN, abans la UE i després triarà la que més interesse. Més bé hauria quedat, en defensa dels interessos valencians i de la credibilitat a la UE, buscar el consens amb els grans d'Europa.

I per acabar unes poques paraules per la segona part del problema. Defensem la llibertat dels ucraïnesos i que puguen estar representats per un estat sobirà sense intromissió de cap dels seus veïns. Des d'abans de la caiguda del Mur de Berlín les nostres simpaties eren i són majors per Ucraïna que per la URSS i Rússia. No podem perdre de vista el procés de russificació que s'ha viscut a Ucraïna, com ací la castellanització.

No som admiradors de Putin però la societat i el govern d'Ucraïna farien bé de respectar el dret d'autodeterminació de la població russa que viu geogràficament en contacte amb els seus germans de l'altre costat de frontera. Recíprocament aquelles comarques ucraïnòfones del costat de Rússia haurien de poder exercir el plebliscit i quedar integrades en Ucraïna.

Article publicat en Nosaltres la Veu