×

Avís

JUser: :_load: No es pot carregar a l`usuari amb id: 681
Dimecres, 12 Febrer 2014 01:00

"El dèficit fiscal i el malestar al País Valencià" per Sal·lus Herrero

Escrit per

Ho deia fa poc, inclús, Ximo Puig, del PSPV a una recent entrevista a “El Temps”, conjunta amb Pere Navarro, del PSC, davant la pregunta per l’instrumentalització de l’anticatalanisme i el dret a decidir del Principat pel PP, Puig responia: “Sens dubte, la dreta valenciana provarà d’aprofitar-ho per treure el debat d’una realitat que és inassumible: ens han dut a un 30% de desocupació, a un 30% d’exclusió social i a un 30% de deute. Malgrat les potencialitats enormes que tenim, el País Valencià és la comunitat més endeutada i que més ha vist incrementar el seu nivell de pobresa: estem 14 punts per sota de la mitjana estatal en renda ‘per capita’, i per si no en teníem prou, han malbaratat el sistema financer valencià. Davant d’això, el PP s’aferra a qualsevol oportunitat, i l’anticatalanisme n’és una. Aquest és el debat en què el PP se sent més còmode, però que ara no els servirà de res. És una qüestió que ens preocupa molt perquè afecta la nostra economia i les nostres possibilitats de futur”. També els màxims dirigents del PP del país dels valencians no poden amagar l’escàndol que suposa l’infra-finançament de tot el País en unes balances fiscals desajustades que ens penalitzen greument.

Des de la Plataforma pel dret a decidir del PV, coincidim en el diagnòstic amb Ximo Puig i pensem, que, així com la demagògia i les mentides en la lluita antiterrorista, acusant a ZP de trair la memòria dels morts i altres exabruptes els ha portat al PP a la divisió i escissió, -pactada, en diferit o programada per càlculs electorals amb la seua ala d’extrema dreta-, la demagògia anticatalanista i la seua instrumentalització brutal, -potser els ha ajudat a guanyar eleccions abans, però, ara els pot passar factura política perquè la corrupció, la fiscalitat i els greuges de les balances fiscals posen en risc les estructures autonòmiques, generen un malestar creixent i posen el qüestió la viabilitat econòmica, social i el futur del País Valencià.

Els valencians perdem 5575 milions € (dades de 2005, únic any de publicació de dades), això significa que 5575 milions € es van deixar d’invertir al País Valencià eixe any 2005, també significa que cada valencià va aportar 1217 € a Espanya en 2005: diners sense retorn i eixa dada de 2005 (6,32% de dèficit) es pot aplicar, com a mitjana, als anys anteriors com per als posteriors. Podem dir que els milions d’€ que hem deixat de rebre els valencians és espectacular, dels majors de tot l’estat. Hi ha una asfixia econòmica sobre els territoris catalanoparlants des de l’estat que els torna inviables; des de Madrid se’ns tracta com a enemics, no només en llengua i cultura, també en destrucció ecològica amb la complicitat de les entitats sucursals autonòmiques i locals, en manca d’inversions i economia, en espoliació.

Són algunes de les dades que s'extrauen d'un xicotet informe explicat amb xifres, gràfics i text sobre l'espoli fiscal que patim els valencians i valencianes i que podràs descarregar-te més avall. Si analitzen, detingudament, els nombres fiscals, observem com els territoris de parla catalana o valenciana, estan infra-finançats en comparació amb la resta de l’estat, tant en el nombre de funcionaris, com en allò que pagues i allò que reps en inversió, salut, educació, serveis socials, etc. que sovint arriba a la meitat o menys de la meitat que a d’altres comunitats autònomes. El que és evident és, que, -en no comptar-nos poblacionalment de manera adequada ni tenir en compte el nostre deute històric, i també, ho hem de anotar, pel balafiament desastrós dels nostres mal-gestors i mal-governants, des del 2002, el deute valencià creix exponencialment, el finançament de l’estat no serveix per cobrir les despeses de la valenciana gent; des de 2006, el finançament de l’estat als valencians no cobreix ni les necessitats bàsiques, salut, educació i servei social, i a sobre, sent una de les comunitats autònomes amb més dèficits, atur, borses de pobresa, desigualtats socials i situacions de necessitat, no se’ns aplica la LOFCA, la “Solidaritat Interregional”, des de l’Estat espanyol, tot i que des de la UE afirmen que el País Valencià necessita rebre més diners i un pla de creació de lloc de treball i de sosteniment dels serveis socials bàsics, educatius, sanitaris, de dependència, etc. El funcionariat, el 2007, al PV està en 12,25%, a Catalunya 9’79% i a les Illes 12,52% davant quasi el 16% a Madrid, quasi el 20% a Castellà-La Manxa i quasi el 30% a Extremadura, on hi ha el doble de funcionaris per habitants que a les Illes Balears. En benestar social, o millor dir, ‘malestar social’, salut, cultura, etc. el PV està a la cua de la resta de comunitats de l’estat.

El PP pot intentar fer servir això de l’invent del fantasma del “catalanisme” (com altres vegades han fet servir el fantasma del ‘comunisme’) per a tapar les seues vergonyes, la seua immensa brutícia i corrupció que és més alta que el Montgó, però, nosaltres els habitants del País Valencià, no li ho hem de permetre. No podem ser còmplices d’aquest joc brut i miserable. Hem de denunciar les seues trampes i la incapacitat d’un president de la Generalitat posat a dit per Madrid per a enfrontar-se a l’estat i exigir solucions als greus dèficits fiscals, als greuges en l’inversió i en finançament just i no discriminatori. No és aquest president el més apte per a trobar eixides a una crisi econòmica, social i de País que ens està dessagnant a causa de les polítiques que ha aplicat el seu partit des de fa quasi vint anys, i que, si no exigim i aconseguim un finançament adequat i just, el que ens correspon, no hi haurà viabilitat econòmica ni de futur per al País Valencià. En aquesta hora, la valenciana gent, ens juguem la possibilitat d’ésser o no ésser com a poble diferenciat, si més no, de poder tenir un futur per a nosaltres, com a poble valencià, suficientment dotat financerament en cultura, educació, sanitat, serveis socials, en el present immediat i per a les generacions venidores. No podem, però, continuar fustigant-nos, en pensar, fatalment i resignada, que ens ‘mereixem’ aquests mal governants que ens han portat a la roïna i al desastre econòmic, lingüístic, cultural i social. No està escrita cap fatalitat ni la resignació de pensar que no es possible auto-governar-nos perquè en l’ADN dels valencians està inscrit el malbaratament i una corrupció endògena i immoral, capaç de robar els diners que s’havien d’enviar per a la solidaritat d’Haití o de Nicaragua o de fer aeroports sense avions...

La corrupció no està intrínsecament vinculada als valencians, sinó al clientelisme i la corrupció del PP, i dels que li han votat, que ha fet servir això del ‘poder valencià’ per a tornar-se un titella al servei de Madrid, amb genuflexions, servilismes i corrupcions cortesanes. Hem d’abandonar una minoria d’edat culpable, que denunciava Kant, hem de resoldre el descentrament i els desequilibris d’estat, hem de reforçar les nostres estructures d’autogovern i d’estat propi per a ser responsables en la construcció del nostre destí, amb les nostres pròpies mans, per a fer el futur des del País Valencià, sense dependències, sense sucursalismes, sense una fiscalitat que ens oprimeix, que ens hipoteca com a País i reforça les dependències cap a l’estat central. Així no podem continuar, hem de maldar per sentir-nos dignes de ser valenciana gent i de pertànyer a un poble que lluita per la seua supervivència a tots els àmbits, en condicions molt difícils. Perquè el País Valencià està més a prop de Madrid que Catalunya, hem tingut frontera amb Castella, que no el Principat, no hem tingut frontera d’eixida a França i davant les repressions sempre ens han escanyat i reprimit molt més als habitants del País Valencià. Per tant, les estratègies d’alliberament i de resolució dels conflictes amb l’estat espanyol, per decidir per nosaltres, ha de ser diferents a d’altres llocs: la via valenciana.

Per Sal·lus Herrero, 

membre de la Plataforma pel Dret a Decidir.