×

Avís

JUser: :_load: No es pot carregar a l`usuari amb id: 681
Divendres, 28 Febrer 2014 01:00

"Volem votar!" per Vicent Luna

Escrit per

El Pacte Nacional pel Dret a Decidir (PNDD) està integrat per partits, sindicats i entitats molt diverses d’arreu de Catalunya, de moment fins a 1.653. A la trobada de dimecres passat hi va participar el govern i 54 entitats, entre partits polítics, sindicats, diputacions, ajuntaments i organitzacions socials i culturals. En l'àmbit empresarial, hi havia representants de les patronals Cecot i Pimec i del Consell de Cambres de Comerç de Catalunya. Ara bé, malgrat la seua transversalitat hi ha un punt del full de ruta que els uneix a totes elles: la voluntat i necessitat de voler votar. Ja ho va dir l’expresident del Parlament Joan Rigol en finalitzar la reunió del PNDD: ”El que Catalunya planteja no té possibilitats de tancar-se si no és votant”.

El mateix dia la caverna mediàtica espanyola obria els informatius amb les declaracions del president de la CEOE Joan Rosell i el de Foment de Treball Joaquim Gay, descartant implicar-se en el procés, demanant diàleg i subratllant que l'objectiu de les empreses és crear riquesa i llocs de treball i que aquest continuarà sent el seu camí, al marge del debat polític.

No cal ser massa observador per constatar que l’Espanya mesetaria comença a posar-se nerviosa en veure que el full de ruta de la Via Catalana és imparable. Per això, i entre altres coses, dia si i dia també obrin les notícies de tots els canals espanyols amb la mateixa consigna: desprestigiar, minimitzar, manipular i palesar que el procés català no és viable. Per això és freguen les mans quan empresaris botifler com Rosell i Gay es desentenen del procés.

Tot i així, i encara que volen fer veure que l’empresariat català està en contra del procés, la realitat és una altra. Milers d’empreses catalanes i de fora han manifestat el seu suport a la crida del president Mas. Perquè anem a veure, algú pot creure’s que CiU encapçale el procés pel dret a decidir sense tindre el suport importantíssim de l’empresariat català? No, clar que no. Quan en el seu dia CiU donà el primer pas sabia molt bé el que es feia, i amb qui comptava. Que Rosell i Gay es desentenen públicament del procés és més o menys comprensible. Rosell és el president dels empresaris espanyols, què espereu que diga? Gay presideix Foment de Treball i oficialment cal fer declaracions políticament correctes.

Comptat i debatut, aquesta segona reunió del Parlament del Pacte Nacional pel Dret a Decidir ha servit, entre altres coses, per consensuar un document, "Criteris i suggeriments per a les iniciatives al voltant del Pacte Nacional pel Dret a Decidir", on insta a les diferents entitats a plantejar qualsevol activitat sobre la consulta, això sí, "des del civisme, pedagògicament i mantenint un alt nivell de cultura: no a la vulgaritat".  A més a més, també incideix en potenciar activitats lúdiques i festives que contribuesquen a un "ambient convivencial positiu".

Així doncs, mentre que Espanya intentarà vendre ací, allà i a tot arreu la inviabilitat de la Via Catalana amb mentides, xantatges, suborns i sobretot amb la por, a Catalunya li espera un any farcit de tota mena d’actes per explicar, fins al racó més amagat, que la llibertat és a tocar i que està, ara més que mai, en la mà de tots els catalans i catalanes. I a més cal fer-ho d’una manera cívica, sense caure en les provocacions que seran moltes, i també festiva per demostrar-li al món que Catalunya és una nació pacífica i que, com qualsevol altra, té dret a decidir el seu futur. I és així de senzill perquè la majoria dels seus ciutadans així ho volen. I la manera més democràtica de decidir el futur d’un poble és anant a les urnes. Però, mentre que a Catalunya el PNDD segueix amb èxit el full de ruta marcat, i arreu de les comarques comença a ser un clam VOLEM VOTAR!, en canvi a l’Espanya plural de Zapatero i a la unitària de Rajoy, disfressades totes dues de “democràtica”, s’alimenten els sentiments anticatalanistes i s’encomana la por. Tot i així, per a moltes persones que ja sabem en que ha quedat l’Espanya unitària i també la plural, la Via Catalana la veiem amb molta expectació i esperança, doncs si a la fi aconsegueix l’objectiu serà un bon exemple a seguir.

Alcoi, 22 de febrer del 2014

Vicent Luna i Sirera

Membre de la PDaD