Mostrant articles per etiqueta: Antoni Infante

Dijous, 22 Setembre 2022 11:00

L’estratègia i el subjecte polític

La commemoració de cadascuna de les diades nacional, ens aporta regularment tota una sèrie de discursos que una vegada escoltats o llegits, ens poden ajudar a tindre una millor “radiografia” d’on som políticament i cap on volem/podem anar. Com també les radiografies sanitàries requereixen la deguda interpretació pel personal mèdic format, la correcta interpretació d’aquesta mena de “radiografies” polítiques requereixen almenys un cert domini de les categories polítiques. De tots els discursos que he pogut llegir en destacaré dos. El primer el de Carles Castellanos pronunciat el dia 10 al Fossar de les Moreres, el títol del qual ja és tota una declaració d’intencions: En ordre de batalla. Castellanos ens recorda que per a superar el pessimisme i el derrotisme que darrerament s’havia instal·lat en certs sectors, ens hem de disposar en ordre de batalla. Els principis del nostre ordre de batalla són ben elementals: disciplina, compromís, constància, intel·ligència, moral de victòria i acció permanent”. En llegir-lo m’ha recordat el clàssic de Sunzi, L’art de la guerra, universalment considerat com el primer tractat d’estratègia militar, i que en el seu primer capítol diu: “Per a esbrinar la situació vertadera (de la guerra) cal avaluar les forces respectives d’acord amb cinc factors i contrastar els resultats. Aquests cinc factors són: la força moral, el cel, la terra, el comandament i l’ordre”.

Publicat a Opinió
Etiquetat com
Divendres, 27 Maig 2022 14:32

Si no som una colònia que som?

La pregunta va sorgir del debat ‘Veus plurals en un valencianisme per al s. XXI, organitzat pel Grup de Recerca sobre Personalisme i Cosmopolitisme de la Facultat de Dret de la Universitat de València. El debat es va celebrar el passat dia 9 de maig, coincidint amb el dia d’Europa i al bell mig de la guerra d’Ucraïna, que a més d’altres drames, està deixant molt en evidència el nefast paper d’Europa, com ja vaig mirar d’explicar en aquest altre article.

Publicat a Opinió

D’on venim?

Entendre el País Valencià actual, amb els seus atzucacs i les seues potencialitats, passa segurament per superar tota mena de simplificacions –algunes amb voluntat colonial i d’altres excessivament primàries– que no expliquen, entre altres moltes qüestions, que la conquesta catalanoaragonesa del segle xiii no es va fer sobre un territori erm i deshabitat, sinó sobre unes poblacions i una cultura andalusina resultades de la fusió durant segles de poblacions que havien anat hibridant-se a partir d’ibers, romans, visigots, jueus, àrabs i amazics. El resultat havia estat, segons l’historiador i hispanista Pierre Guichard, una societat «no-feudal», per «l’absència de senyors extractors de renda». La propietat de la terra i dels mitjans de producció eren en la seua quasi totalitat del poble. Segles després de la conquesta cristiana, les terres valencianes encara eren, fins a la seua expulsió, el territori de major concentració de població morisca de tota la península Ibèrica.

Publicat a Opinió

Des del recentment passat 23 d’abril, van apareixent a diversos indrets de Catalunya, unes pancartes que reivindiquen la defensa de la llengua i la creació d’un espai audiovisual comú (de tot l’àmbit lingüístic). Els textos de les pancartes es completen amb la frase: Volem la televisió valenciana i balear a Catalunya. Les pancartes tenen a un costat el logo de la campanya Reciprocitat Ara!, i a l’altre costat els logos de les entitats Plataforma per la Llengua, Assemblea Sobiranista de Mallorca, Decidim (Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià) i l’ANC (Assemblea Nacional Catalana). Aquestes pancartes representen, en si mateix, un salt qualitatiu molt important, pel que fa a la reivindicació de la reciprocitat dels mitjans de comunicació i pel que fa a la defensa conjunta i unitària de la llengua catalana/valenciana, en uns moments on bona part de la nostra comunitat lingüística n’és conscient dels greus atacs que la llengua comuna està rebent.

Publicat a Opinió
Dilluns, 28 Febrer 2022 13:43

La crisi del PP, reflex de la crisi de l’estat

Molts mitjans i comentaristes espanyols fan una valoració de la crisi del PP extraordinàriament superficial, com si es tractara només d’una lluita pel poder del partit entre dos personatges i els seus equips, obviant que les raons últimes es troben en la manca d’acord i la pugna dins de tota la dreta per veure quina és l’alternativa que millor garantisca la continuïtat de l’Estat tal com el coneixem, i per al capital, tant el “forà” que opera en l’àmbit estatal, com per a l'”espanyol” en particular. En parlar dels interessos del capital i dels capitalistes, sempre tenim present que aquell s’acumula a partir de la concentració en una minoria de la riquesa expropiada a la majoria social. En parlar del capital espanyol en concret, ens referim al que opera en simbiosi amb l’aparell de l’estat i que històricament ha esdevingut un capital extractiu de la riquesa produïda en els països que no són de matriu castellana i molt especialment, Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears.

Publicat a Opinió
Etiquetat com

Fa quinze anys es va acabar la construcció d’una línia de Tren d’Alta Velocitat que “uneix” València amb Xàtiva. El cost d’aquesta obra va ser d’entre els 700 i 800 milions d’euros, segons les diferents fonts. Mai no l’han feta servir. Repetisc, mai. En quinze anys no hi ha passat ni un sol tren. Aquesta línia té, entre d’altres, un modern pont de ciment sobre el riu Xúquer, pel qual podrien circular trens a 350 km/h. Paral·lelament i a escassos metres hi ha un altre pont de ferro de la línia ferroviària convencional, que mai no ha estat reforçat i que ha de suportar un trànsit d’uns cent cinquanta combois diaris que per raons de seguretat no poden anar a més de 30 km/h.

Publicat a Opinió
Etiquetat com
Dijous, 04 Novembre 2021 21:22

Espanya no és plurinacional. Punt!

El passat dimarts dia 26 escoltava i llegia el periodista Antoni Bassas, que feia el següent raonament: “Espanya sempre ensopega amb la seua pròpia identitat. Com que no acaba d’acceptar-se tal com és, plurinacional, i com que no resol aquest problema de fons (perquè en el fons, als governs del PSOE i del PP tant se’ls en dona) després es troba que té problemes”. Crec, però, que en aquesta ocasió l’Antoni Bassas no l’encerta en la seua fonamentació. Espanya no és que no s’accepte com a plurinacional, és que ni és ni ha estat mai un estat plurinacional.

Publicat a Opinió

No sé si és per estar en temps de canícula, o per un cert cansament davant de tantes i tantes notícies que semblen tan transcendents en un primer moment i que en dies, quan no en hores, desapareixen de l’imaginari col·lectiu, que hui m’abelleix utilitzar aquest espai per a comentar un fet que de tan intranscendent que és no arriba a la categoria de notícia. O tal vegada sí?

Publicat a Opinió
Etiquetat com
Dimecres, 21 abril 2021 09:15

Del 25 d’abril a la destrossa del territori

Aquest diumenge serà 25 d’abril i farà tres-cents catorze anys de la batalla d’Almansa, el principi de la fi de l’antic Regne de València. Aquella batalla i  les altres per la successió al tron hispànic fou un conflicte d’abast europeu que entre nosaltres va esdevenir una veritable i cruenta guerra civil on vam perdre 30.000 vides, el 7% de la població valenciana d’aleshores, i les nostres llibertats, els furs i el dret d’autogovernar-nos. La imposició pels vencedors del Decret de Nova Planta “Por Justo derecho de conquista” va voler tallar la nostra evolució autònoma com a país i els lligams de tota mena que manteníem amb Catalunya i les Illes.

Publicat a Opinió
Diumenge, 08 Març 2020 19:35

Palanques que mouen el món

Sembla que va ser Arquímedes qui va dir "doneu-me un punt de suport i mouré el món" referint-se al poder de la palanca. Crec que a més de la utilitat física i matemàtica, on més cobra sentit la dita és en l'aplicació de la política. L'exemple recent més clar d’això pot ser l'acte de rebuda a Puigdemont, Comin i Ponsatí a Perpinyà, que a més de moure centenars de milers de persones ha tingut l'efecte d'una descàrrega elèctrica que ha commogut tot el teixit social i polític català i de rebot ha tornat a situar al centre del debat polític europeu la qüestió catalana, convertida així en la qüestió de la democràcia europea. Sembla que el poder espanyol té moltes dificultats per a pair-ho.

Publicat a Opinió
Pàgina 1 de 2