Recentment, l’Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials ha publicat el seu informe 2017 sobre la inversió dels ajuntaments de l’estat Espanyol de més de 20.000 habitants en una matèria tan necessària com els Serveis Socials.

Homenatge plural a la figura de Vicent Marco Miranda

Diverses associacions valencianistes i republicanes han homenatjat al primer alcalde republicà de la ciutat de València. Membres de les plataformes d' ACPV, Bloc i País, EUPV, STEP –Intersindical, PDAD (Plataforma Dret a Decidir), Esquerra Valenciana i ERPV han destacat els valors de democràcia i llibertat que Miranda dignificà fins al final dels seus dies.

Fa cinc anys, l'a.c. Casa Clara va organitzar una xerrada sobre la transició a Potries. (exit de la transició). Vicent Cremades, que compartia taula amb Pep Aznar, ha publicat al diari Levante-EMV, el següent article fruit d'eixe encontre, que reproduim per a recordar el principi del moviment jovenil, cultural i pólitic del poble. Moltes pantalles podriem, dedicarem a eixes décades del segle XX, "d'aixó fa 50 anys"

La irrupció de Vox al Parlament andalús, com a representació institucional d'un franquisme sociològic que no acaba de marxar, ha activat les alarmes en els partits «constitucionalistes» i mitjans de comunicació de masses. Partits i mitjans que han generat i fomentat, per acció o omissió, que el discurs de la intolerància i la xenofòbia es situe amb certa centralitat en el debat polític i social. Discurs que ha capilaritzat en gran part dels espais comuns, dels mediàtics als populars passant per les institucions, en cada sopar familiar, conversa al carrer o debat televisiu.

Encarna Canet Benavent

Universitat de València

“Hem de romandre sempre vigilants, perquè serà prou qualsevol crisi política, econòmica o religiosa perquè els drets de les dones siguen novament qüestionats” Simone de Beauvoir

Diuen que l'independentisme català va despertar la fera feixista. És un argument tan fals com perillós. Fins Pablo Iglesias i companyia van flirtejar en algun moment amb una idea que desafia tota evidència i que té com a propòsit no tant impedir el reviscolament de la ultradreta com frenar la revolta democràtica de Catalunya. /

L'article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans estableix: «1. Tota persona té dret a un nivell de vida que assegure, així com a la seua família, la salut i el benestar, i especialment quant a alimentació, el vestit , l'habitatge, l'assistència mèdica i els serveis socials necessaris... 2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials...».

A les darreres dècades estem assistint a un notable increment de polítiques que podríem definir d'extrema dreta tant a Europa com a els EUA. La major part d'aquestes polítiques són aplicades per governs on participen partits considerats demòcrates, tant de dretes, de centre com d'alguns que mantenen l'etiqueta de forces socialdemòcrates, ecologistes, etc. Aquestes expressions abasten bona part de les polítiques públiques en aspectes com les restriccions de les llibertats cíviques i polítiques o la preponderància del que és privat envers el que és públic. Un camp on aquestes polítiques s'ha fet clarament visibles és en el tractament dels fluxos migratoris i els drets de les persones migrades, ja siga des de l'àmbit polític, com el jurídic, policial o militar. Una part del discurs imperant culpabilitza erròniament la immigració com a responsable d'aquesta dretanització generalitzada.

A continuació podeu descarregar el document 'Propostes per al País Valencià'. Aquest treball és fruit del debat a les II Jornades de l'Escola de Formació Toni Terrones, que van tindre lloc aquest estiu a Gandia, i al posterior debat i la reflexió entre totes les persones associades i simpatitzants de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià.

JORNADES PORTES OBERTES CASA TALLER MARCH

PRESENCIA DE MEMBRES, DE LA PLATAFORMA DE LA MURALLA, EN L'ACTE DE PRESENTACIÓ DEL PEP.

Pepe March ha mostrat en l'acte de presentació del PEP, del dia 19 de Juliol, en el museu de la Ciutat, una placa històrica de ceràmica del carrer Frígola del barri del Carme, que se li ha entregat per a la seua restauració en la Casa Taller March, dirigint-se a la mesa, presidida pel regidor d'urbanisme Vicent Sarrià, al qual li va preguntar, també a la resta de la mesa:  Quan desapareguen els tallers artesans en general i en concret la Casa Taller March, qui restaurarà aquestes peces i els més de 2000 béns que té intenció de protegir l'Ajuntament?. Haurem de recórrer a artesans de fora de València?, com es pot comprendre la contradicció de protegir determinats béns i no protegir als artesans que són els que produeixen aquests béns?