Mostrant articles per etiqueta: Drets i llibertats

El dissabte 7 de març, a les 11 hores en la Societat Coral El Micalet, Decidim, la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià durà a terme l'acte "Com construïm el nostre futur?".

Era a principi de gener. Havíem acabat la nostra sessió matinal d'exercicis de txikung –una activitat física altament relaxant i col·laborativa– i el grup de persones participants xerràvem amigablement sobre les recents festes nadalenques i de l'any nou, els excessos gastronòmics i consumistes i qüestions de paregut tarannà. Vaig traure de la motxilla uns exemplars de l'últim número del butlletí mensual de Decidim i els vaig repartir. Una de les persones, en recollir-ho, em va assenyalar immediatament la fotografia que apareixia al centre de l'editorial –un conegut cartell que diu ‘Sí al valencià’– tot dient-me: “¿Pero al castellano también, no?”. Més enllà dels arguments que vaig utilitzar i que anaven explícits a la mateixa editorial, vaig pensar que, si un amic prou sensat reaccionava així davant d'un simple ‘Sí al valencià’, és que tenim un problema de difícil o improbable solució amb els actuals paràmetres sobre la realitat lingüística.

Aquesta cita cobra més valor en les darreres setmanes i mesos, ja que continuem assistint a una escandalosa campanya de l'extrema dreta política, mediàtica i ideològica contra els drets de les dones i les encara molt insuficients mesures d'igualtat real i contra les violències masclistes. Però ja no s'acontenten a atacar els drets de les dones, han ampliat els seus objectius a la comunitat LGTBI, als drets nacionals, culturals, civils i polítics, a les persones usuàries de les llengües minoritzades i ara han fet un pas més atacant la llibertat de càtedra del professorat i els drets de l'alumnat amb la malaltissa i medieval proposta del "veto parental". Són capaços de privar els seus fills i filles d’una educació no crispada, igualitària i del coneixement de les llengües, del dret a l’educació. Fan bandera de la ignorància, el millor pa i circ que es coneix.

Aquest informe pretén visibilitzar la discriminació que pateix la ciutadania quan parla valencià al País Valencià, malgrat estar a l’empara de la llei vigent. Així, cada 4 de desembre diferents entitats d’arreu del territori commemorem el Dia dels Drets Lingüístics amb l’objectiu de posar fi a la vulneració de drets lingüístics de les persones valencianoparlants.

Reproducció de la intervenció d'Antoni Infante (Plataforma pel Dret a Decidir) a la Universitat Catalana d'Estiu, el passat 21 d'agost.

El 14 de maig estarem en la Seu de la @UA_Universidad al carrer San Fernando 40 #Alacant, amb ponents d'altura per a pensar i debatir col·lectivament sobre qué vol dir ser ciutadà/na del #PaísValencià a hores d'ara.

Reivindiquem un nou primer de maig com a classe treballadora valenciana. Un primer de maig eclipsat pels interessos electorals i silenciat per les grans corporacions mediàtiques que intenten anacronitzar-ho i buidar-ho de contingut polític, social i laboral.

Hui recordem que fa 312 anys vam perdre 30.000 vides, el 7% de la població valenciana d’aleshores, i amb elles les nostre llibertats, els nostres furs, la nostra independència. 312 anys en què “Por Justo derecho de conquista”, van tallar la nostra evolució autònoma i els lligams naturals amb Catalunya i les Illes, amb el conjunt de la comunitat nacional i cultural que ens és pròpia. L’oligarquia nobiliària però, es va acomodar amb el nou règim absolutista, que li garantia els seus privilegis econòmics i socials. Al PV, la guerra de successió i entre potències europees, va tindre característiques de guerra civil. I la vam perdre, nosaltres, el poble valencià.

Morir dignament hauria de ser el corol·lari d'una vida digna. Sembla d'entrada inqüestionable el dret de totes les persones a defensar-se del dolor, evitar el patiment innecessari (i ho és sens dubte el que provoquen malalties cròniques i degeneratives) i posar fi a la pròpia vida quan la vida ha perdut tot sentit mental i físic, quan continuar vivint és sinònim de tortura. 

Quan s’acaba la collita de la taronja, les ajudes que poden percebre els collidors són molt inferiors a les que tenen els que participen en la collita de l’oliva.