Hui recordem que fa 312 anys vam perdre 30.000 vides, el 7% de la població valenciana d’aleshores, i amb elles les nostre llibertats, els nostres furs, la nostra independència. 312 anys en què “Por Justo derecho de conquista”, van tallar la nostra evolució autònoma i els lligams naturals amb Catalunya i les Illes, amb el conjunt de la comunitat nacional i cultural que ens és pròpia. L’oligarquia nobiliària però, es va acomodar amb el nou règim absolutista, que li garantia els seus privilegis econòmics i socials. Al PV, la guerra de successió i entre potències europees, va tindre característiques de guerra civil. I la vam perdre, nosaltres, el poble valencià.

Morir dignament hauria de ser el corol·lari d'una vida digna. Sembla d'entrada inqüestionable el dret de totes les persones a defensar-se del dolor, evitar el patiment innecessari (i ho és sens dubte el que provoquen malalties cròniques i degeneratives) i posar fi a la pròpia vida quan la vida ha perdut tot sentit mental i físic, quan continuar vivint és sinònim de tortura. 

Quan s’acaba la collita de la taronja, les ajudes que poden percebre els collidors són molt inferiors a les que tenen els que participen en la collita de l’oliva.

Recentment, l’Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials ha publicat el seu informe 2017 sobre la inversió dels ajuntaments de l’estat Espanyol de més de 20.000 habitants en una matèria tan necessària com els Serveis Socials.

Homenatge plural a la figura de Vicent Marco Miranda

Diverses associacions valencianistes i republicanes han homenatjat al primer alcalde republicà de la ciutat de València. Membres de les plataformes d' ACPV, Bloc i País, EUPV, STEP –Intersindical, PDAD (Plataforma Dret a Decidir), Esquerra Valenciana i ERPV han destacat els valors de democràcia i llibertat que Miranda dignificà fins al final dels seus dies.

Fa cinc anys, l'a.c. Casa Clara va organitzar una xerrada sobre la transició a Potries. (exit de la transició). Vicent Cremades, que compartia taula amb Pep Aznar, ha publicat al diari Levante-EMV, el següent article fruit d'eixe encontre, que reproduim per a recordar el principi del moviment jovenil, cultural i pólitic del poble. Moltes pantalles podriem, dedicarem a eixes décades del segle XX, "d'aixó fa 50 anys"

La irrupció de Vox al Parlament andalús, com a representació institucional d'un franquisme sociològic que no acaba de marxar, ha activat les alarmes en els partits «constitucionalistes» i mitjans de comunicació de masses. Partits i mitjans que han generat i fomentat, per acció o omissió, que el discurs de la intolerància i la xenofòbia es situe amb certa centralitat en el debat polític i social. Discurs que ha capilaritzat en gran part dels espais comuns, dels mediàtics als populars passant per les institucions, en cada sopar familiar, conversa al carrer o debat televisiu.

Encarna Canet Benavent

Universitat de València

“Hem de romandre sempre vigilants, perquè serà prou qualsevol crisi política, econòmica o religiosa perquè els drets de les dones siguen novament qüestionats” Simone de Beauvoir

Diuen que l'independentisme català va despertar la fera feixista. És un argument tan fals com perillós. Fins Pablo Iglesias i companyia van flirtejar en algun moment amb una idea que desafia tota evidència i que té com a propòsit no tant impedir el reviscolament de la ultradreta com frenar la revolta democràtica de Catalunya. /

L'article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans estableix: «1. Tota persona té dret a un nivell de vida que assegure, així com a la seua família, la salut i el benestar, i especialment quant a alimentació, el vestit , l'habitatge, l'assistència mèdica i els serveis socials necessaris... 2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials...».