Divendres, 13 Setembre 2019 19:36

La banalització del franquisme, part I

Encara ara recorde els plors d’una xiqueta francesa en un xicotet poble del Maestrat, després de vore el sofriment d’un bou amb foc a les banyes. Aleshores em vaig preguntar el perquè dels sentiments contradictoris; plors d’uns, rialles d’altres. Quan et fas eixa pregunta, trobar la resposta és senzilla: el costum de tota la vida. Doncs això, el costum de conviure amb el maltractament animal, en aquest cas, als bous, et fa voreu com alguna cosa normal i habitual. Pel que alguns són barbaritats, per a altres és alguna cosa que s’ha fet tota la vida i per això no dóna cap importància, ho normalitza. Fa unes setmanes escoltava pati difús que el govern japonés autoritzava novament la matança de balenes 50 anys després. Em deuria sorprendre escoltar, com ho he fet, a alguns protaurins dir que la matança de balenes és una barbàrie?

Publicat a Opinió

El primer experiment a gran escala del neoliberalisme va tenir lloc a Xile en 1973. L’economista Milton Friedman, aprofitant el colp d’estat de Pinochet i Henri Kissinger –amb un saldo de més de 3.000 persones desaparegudes i 35.000 detinguts i torturats–, va inspirar les receptes del capitalisme més salvatge, fent desaparéixer la part social de l’estat i introduint-hi la lògica del mercat capitalista en tots els aspectes de la vida social i la natura. L’eficàcia d’aquella dictadura que ara reclama Alfonso Guerra no va ser altra que l’ingent transvasament de rendes del treball al capital i l’expropiació de bona part de l’excedent social per banda de les multinacionals nord-americanes amb el consegüent empobriment del conjunt del poble xilé.

Publicat a Opinió

El calendari ha volgut que enguany, a principis de desembre, hagen coincidit el 40è aniversari de la Constitució espanyola, suport jurídic (i quasi diví) del règim del 78, i l’entrada al parlament andalús del grup d’extrema dreta VOX. Com si d’un bucle semblant al guió de la pel·lícula Atrapats en el temps es tractara, els fets, les anàlisis i els debats han generat un fil conductor entre el trànsit del final de la dictadura franquista, els 40 anys de Règim del 78 i l’elecció de 12 diputats autonòmics que reivindiquen sense dissimular aquella dictadura.

Publicat a Opinió
Dilluns, 03 Setembre 2018 13:13

"C's, el PP i el feixisme", per Antoni Infante

Escric aquest article dimecres 29 d’agost, trasbalsat per les imatges dels dirigents falangistes Rivera i Arrimadas retirant llacets grocs a Alella –prèvia convocatòria als mitjans de comunicació–, donant suport així als escamots que el mateix dia, amb nocturnitat, agressivitat, passamuntanyes, “monos” de neteja, cúters i ganivets de grans dimensions, escales i tot tipus d’estris, s’han dedicat a fer el mateix a diversos municipis de les comarques gironines. Els fets s’insereixen dins l’escalada feixista desfermada per C’s i el PP, amb el suport de tota l’extrema dreta espanyola i amb el ressò mediàtic de la immensa majoria dels mitjans de comunicació, contra la llibertat d’expressió i la democràcia i contra el clan popular que exigeix la llibertat dels presos i preses polítiques independentistes i el retorn dels representants electes catalanes que s’han vist obligades a exiliar-se i contra el dret del poble català a decidir lliurement el seu present i futur.

Publicat a Opinió
Joomla templates by a4joomla