Mostrant articles per etiqueta: Història

«Lo que yo pretendo evitar son las guerras hijas del pundonor, cuando no de bastardos intereses, que nada resuelven en pro de la humanidad ni de la     misma nación que las emprende; guerras, por ejemplo, como las que nosotros hemos llevado en este mismo siglo a las vecinas costas de África y a los mares de América...»

Pi i Margall, 1876

Publicat a Opinió
Etiquetat com
Dimecres, 19 Maig 2021 21:10

La mort de Guillem Agulló

La mirada, quan som menudes o menuts, és una cosa que perdura en les nostres memòries. Personalment recorde quan anàvem a Madrid, a veure la família de mon pare, que en els anys 70 va emigrar de la seua Castella natal a la gran urbs madrilenya. A Madrid tot era diferent, i les visites als germans i germanes de mon pare marcaven l’agenda.

Publicat a Opinió
Dilluns, 01 Març 2021 19:12

Hagiografia del 23F

Aquests dies, a propòsit dels quaranta anys del 23F, ha corregut una facècia que té molta molla i que desenvoluparé així: «Si hagués triomfat el colp de Tejero avui tindríem presos polítics i exiliats. La llibertat d'expressió seria sovint vulnerada i els jutges marcarien l'agenda política aplicant arbitràriament les lleis. Els mitjans de comunicació estarien majoritàriament al servei del poder com a elements de propaganda. Policia i Guàrdia Civil apallissarien sense miraments la dissidència i els militars recorrerien a l'amenaça del sabre quan els vingués de gust. Es multiplicarien els casos de violència masclista. Es mantindrien en vigor moltes lleis franquistes, el feixisme s'exhibiria impúdicament en públic i faria molta feina bruta al règim mentre les urnes li donarien més i més poder. La catalanofòbia seria el pa de cada dia i les autonomies es veurien reduïdes al límit de la inanició. Es posarien pals a les rodes de les llengües minoritzades de l'Estat. Tindríem l'estanquera fins en la sopa i els pitjors tics de l'espanyolisme (masclisme, xenofòbia, supremacisme…) serien vistos com a coses normals. No s'haurien reparat les víctimes de la dictadura i el conreu de la memòria històrica seria ignorat. Els crims del franquisme haurien restat impunes i no se n'haurien depurat els responsables al si de les institucions de l'Estat. L'Església continuaria practicant abusos i gaudint dels seus privilegis i la monarquia no estaria sotmesa a la llei. Els grans bancs i oligopolis continuarien controlant els fils del poder i tallant el bacallà. El treball, la vivenda, l'educació i la sanitat no serien garantits. Immigrants i refugiats serien refusats com a empestats i prohibida la solidaritat i el salvament de pasteres. Si hagués triomfat aquell colp avui insistirien fins a la nàusea que Espanya és una democràcia plena perquè tots ens ho acabéssem creient».

Publicat a Opinió

Abans d'abordar els inicis del nacionalisme català continuarem citant unes quantes torpeses dels governs de l'estat que no van fer més que incrementar les reivindicacions i els simpatitzants de les causes perifèriques.

Publicat a Opinió

Part 1ª

Si els primers valencianistes tenien un ull mirant el que passava a Europa l'altre ull, i ben obert, l'havien de tindre clavat en Euzkadi i encara més, en Catalunya.

Publicat a Opinió
Divendres, 15 Gener 2021 00:36

No aplaudim la Marxa Radetzky

Poques persones en un moment o altre de la seua vida no desenvolupen una preferència per un o altre tipus de música, la frase “quina música t’agrada?” és habitual, especialment entre la gent jove. És inevitable no conèixer desenes de cançons que encara que no ens agraden les identifiquem. Una d’eixes tonaetes és la Marxa Radetzky, la coneixeran perquè és l’última peça que s’interpreta en el Concert d’Any Nou que se celebra a Viena. Els privilegiats -i no ho dic només pel fet de poder assistir al concert i poder pagar l’entrada- que assisteixen aplaudeixen amb entusiasme, possiblement perquè coneguen el vertader sentit de la marxa.

Publicat a Opinió

El mestre Francesc Boix Senmartí (1901-1933) ha restat un poc al marge en la reconstrucció del magisteri arrelat i del pensament valencianista, el cultural i el polític, però no oblidat. Potser el seu nom només apareix esmentat sense més aprofundiment en desenes de treballs, o en les plaques commemoratives de l’ermita de Sant Pau d'Albocàsser, però no ha estat amagat. Simplement, ningú havia començat l’àrdua labor d’estirar els fils necessaris per a resseguir la seua vida i estudiar la seua obra poètica i pedagògica.

Publicat a Actualitat
Dijous, 30 abril 2020 16:18

25 d'abril fora del museu

Els Pressupostos de la Generalitat valenciana per a 2020 fan un total de 23.179,57 milions d’euros. L’últim pressupost que va aprovar el PP (els comptes de 2016), sumaven 17.155,82 milions d’euros. Aquest increment es deu a diverses raons, entre les quals hi ha un nou cicle econòmic, polítiques més expansives i, sobretot, la inclusió en els Pressupostos elaborats pel Govern del Botànic d’allò que s’ha anomenat la “partida reivindicativa” del finançament, que suma més de mil milions d’euro en la columna d’ingressos, xifra que ve de la quantitat extra que hauríem de rebre en transferències de l’Estat per tal de situar-nos en la mitjana.

Publicat a Opinió
Etiquetat com

Sense sentir entusiasme per ell, Azaña és per a mi un polític que m´inspira respecte, almenys en allò referent a l´encaix territorial de Catalunya. Com a principal líder de la primera etapa de la Segona República va fer front al problema que representava, en un ambient com l´espanyol, haver de concedir un cert poder polític a una part del territori.

Publicat a Opinió

Divendres 11 de gener 2019 - 18,30 h

Casa de la Cultura

Seguim en el programa traçat l´any passat, iniciat el 5 de juliol a València i que va tindre la Base I per protagonista. Vam saltar a la Base III i el lloc escollit va ser Betxí “bressol del moviment valencianista” en paraules de Vicent Tomàs i Martí, activiste nacionalista a principis dels anys 20, en els aplecs de la muntanyeta de Sant Antoni.

Publicat a Actualitat
Pàgina 1 de 2