Mostrant articles per etiqueta: Opinió

Faena tenim en bastir l'edifici que representa la societat que volem. Els fonaments son importants, però anem a vore hui com volem que quede el remat d'una de les parts de la construcció.

Anit m’esperava Nicole Kidman a l’HBO. I la vaig fer esperar perquè volia veure els Premis de l’Audiovisual Valencià. Després, només la vaig poder atendre una hora perquè em vencia la son.
Vaja per endavant la meua felicitació a totes les guanyadores i guanyadors i a la tasca de promoció de l’audiovisual valencià que realitza l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual, el web de la qual només està en castellà. Malament anem, Conselleria de Cultura i més coses, IVC, que paga la festa. Una mica de coherència hauria de fer que els finançadors –la Conselleria obligada per llei i se suposa que també per compromís i l’Institut Valencià de Cultura que en depèn- haguessen reclamat de bon començament que el web de l’Acadèmia tingues –si més no- versió en valencià. No és que per defecte aparega primer en castellà la qual cosa és una vergonya habitual en molts webs valencians, és que no hi ha l’opció. No volia dir res d’açò, però, quan he començat a escriure aquest article, he anat a buscar el web de l’Acadèmia i m’ho he trobat. De vergonya. I no em puc estar de dir-ho malgrat que hi haja moltes amigues i amics, coneguts i saludats entre els acadèmics.

El titular ben bé podria semblar una contradicció. És el mateix que han expressat moltes persones a les xarxes i sobretot professionals de la comunicació als diversos mitjans. Com pot ser que el millor govern que mai ha tingut el País Valencià, estiga en crisi per algunes qüestions que, sent importants, no deixen de ser secundàries respecte al resultat global de cinc anys de coalició? Doncs sembla que sí, i, si ens atenim a allò que diuen els reportatges i articles periodístics, aquesta crisi és provocada per raons de tàctiques partidistes/electorals de curta volada i per la manca de comunicació entre les dues figures més importants del govern valencià, Ximo Puig i Mónica Oltra.

De la mateixa manera que algunes persones gaudeixen de llargues vides tot i estar afectades per malalties cròniques, l'Estat espanyol sembla un malalt de llarga vida. De tant en tant sofreix uns quants sotracs, però en el curt termini, sempre fa la impressió d'una certa solidesa estructural. Cal que fem un esforç de mirada llarga per a veure que, hereu dels dominis de les monarquies, l'Estat espanyol ha anat perdent trossos de l'imperi que havien anat bastint per les terres ibèriques primer i després amb les conquestes europees, africanes, americanes i asiàtiques.

Quant pense en els Països Catalans, el primer que em ve al cap és un espai físic relacionat i vertebrat pel Corredor Mediterrani, amb la dimensió pròpia d’Estats com ara Dinamarca, Bèlgica, Àustria, …. Un espai format per tres països: Catalunya, País Valencià i Illes Balears, amb models econòmics no iguals, però semblants i compatibles, amb molt de comerç i exportació, turisme, pesca i agricultura; sota un mateix marc cultural i lingüístic; amb una visió de la política no igual, però que comparteix aspectes essencials, com ara un sentiment molt europeista, una visió perifèrica respecte de la política espanyola, valors democràtics i de respecte amb l’altre, federalisme i/o confederalisme, respecte a la sobirania de cadascú; com una mena d’unitat entre tres països que han compartit un esdevenir històric comú, però que tot i aquesta unitat, es respecten en les seves individualitats. Seria un espai referencial cultural, lingüístic, econòmic i polític ample i de llarg termini, no és per casualitat que hi sigue la base d’una de les euroregions actuals. Però també haig de dir que aquesta idea la veig com un horitzó, com alguna cosa nuvolosa, boirosa, difusa, difuminada, llunyana, nostàlgica, romàntica: com una mena de somni.

Hay oficios que con el paso del tiempo y los radicales cambios sociales y tecnológicos, se han perdido inexorablemente, algunos de ellos los podemos ver en libros de historia, en museos etnológicos o en ferias costumbristas.

Més de 830.000 llars a tot l'estat espanyol poden ser potencialment beneficiaries de l'Ingrés Mínim Vital (IMV), llars en les que viuen 2'2 milions de persones, la meitat menors, segons el Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones. Queden fora d'aquest IMV aquelles persones que no tinguen almenys 1 any de residència legal i efectiva excepte en situacions de violència de gènere, tracta i explotació sexual. Important anotació per als que auguren per ignorància o mala intenció, un efecte crida a la immigració il—legal.

Des de començament de gener d’enguany hi ha a les xarxes socials la iniciativa Reciprocitat Ara!, que ha comptat amb una remarcable repercussió i un suport i creixent  a favor de la reciprocitat plena de tots els mitjans de comunicació en llengua catalana al conjunt del territori lingüístic, Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses. La campanya, que compta amb el suport de Decidim i la Plataforma per la Llengua i a la qual han anat sumant-se altres entitats, “simplement” interpel·la públicament cada dia als diferents Governs autonòmics i a les corporacions de ràdio i televisió dels respectius territoris.

El sistema polític espanyol te diverses peculiaritats,  però una d’elles és la asimetria que neix del vot per circumscripcions, el que fa que per treure un diputat a Madrid es necessiten vora a 100.000 vots i a Soria 20,000, més o menys. Això fa que partits amb forta implantació territorial però de base no espanyola, obtinguin un gruix de diputats que segons com, poden, i de fet ho fan, actuar com a partits bisagra. Mentre a Espanya va funcionar el bipartidisme la cosa va anar bé, però en ensorrar-se el PSOE arran la crisi del 2011, el sistema entrava en barrena.  Calia, doncs apuntalar-ho, llavors van sorgir dos experiències polítiques: Podemos i Ciudadanos, l’un a la extrema esquerra, diuen; l’altre a la extrema dreta. Podemos, un partit seriós com cal, va fer la seva feina, que no era altra que frenar les opcions de les esquerres nacionalistes, ha sigut un tap per a la CUP, HB-Bildu, Compromís o BNG, i ha aturat qualsevol revolta social que pogués sorgir de la desfeta econòmica del 2011, tot integrant les forces més “revolucionaries” com Anticapitalistes o el PCE. I continua així, ho veiem clar a Galicia, on encara avui l’espai creat al voltant de Podemos, ha donat lloc a dos formacions que l’únic que fan es afavorir el PSOE i el PP, em refereixo clar a En Marea i Podemos Galicia. Igualment a Euskadi, eviten el natural creixement de la esquerra independentista i en dividir l’espai aboquen Euskadi a un pacte PNB-PSOE. L’estructura vertical creada per Iglesias i els seus acòlits, han deixat pel camí la il·lusió i l’esforç pel canvi de milers de persones que donen suport a un projecte malmès, engolit pel sistema i que ja no és una ferramenta de transformació social.

Mentre apareixen els primers rebrots d'infecció per Coronavirus, es manté viu el debat sobre la utiltat efectiva de les mascaretes. A hores d'ara encara no hi ha evidència científica sobre la manera com el virus es transmet, si per l'aire, si a través de les petites gotes de saliva que expel·lim quan parlem, tossim o esternudem, o simplement quan respirem.