“Cada any la natura ens dona una imatge viva del que és el renaixement d´un poble. Cada any l´hivern estronca la circulació de la vida, deixa nues de verdor les branques, cobreix la terra de neus i gebrades.

Em pose a escriure aquestes ratlles just després d’haver participat en la concentració que ha tingut lloc a València per denunciar la injustícia de la sentència/venjança emesa pel TS espanyol contra les preses i presos polítics catalans. Amb dos d'aquests presos, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, vaig tindre l'honor de compartir l'Aplec del "Pi de les Tres Branques" el 16 de juliol 2017, només unes setmanes abans del seu injust empresonament. Trasbalsat pel dolor de la condemna, però hui també amb l'orgull d'haver comprovat que milers i milers de valencians i valencianes han sortit al carrer moguts per un profund sentiment de solidaritat i justícia, em veig en l'obligació de continuar explicant com tracta l'Estat el País Valencià, perquè tinguem present que ni en aquesta dolorosa circumstància no podem oblidar quins són els problemes valencians més urgents.

No és qüestió de reobrir les ferides sinó de tancar-les. L’any 78 no es va voler trencar amb el franquisme per por de perdre privilegis els mateixos de sempre, al contrari que altres països europeus amb règims feixistes com Itàlia o Alemanya.

Tanquem les ferides d’una vegada per totes, complim amb la llei de memòria històrica, trenquem amb el franquisme i ajudem a totes eixes famílies que en ple segle XXI tenen als seus familiars soterrats a una cuneta.

Des de Decidim havíem emplaçat a pensar i debatre, a la jornada de formació que vam fer el passat dissabte dia 14 de setembre al saló de plens de l’Ajuntament de Bellreguard, com enfortir, a partir de les sinergies entre les diferents sensibilitats, moviments i organitzacions socials, un espai de progrés al País Valencià basat en l'increment de la capacitat crítica, autoorganitzativa i mobilitzadora del conjunt de la societat valenciana.

Reproducció de la intervenció d'Antoni Infante (Plataforma pel Dret a Decidir) a la Universitat Catalana d'Estiu, el passat 21 d'agost.

Wayne Wang i Paul Auster van codirigir en 1995 la pel·lícula Smoke a partir d'un guió del novel·lista de Newark inspirat en un dels seus contes per al The New York Times. Aggie Wren (Harvel Keitel) regenta un estanc a Brooklyn on l'estiu de 1987 s'entrecreuen diverses històries i personatges, entre ells un escriptor en hores creatives baixes, Paul Benjamin (William Hurt). El motiu central del film, que és el que ara m'interessa destacar, és la fotografia que cada dia a la mateixa hora l'estanquer fa del que passa davant el seu establiment.

Borrell devia ser secretari d´algun ministeri encarregat d´obra pública, encara no era ministre, i en el seu català del prepirineu va dirigir unes paraules als assistents. Era una vella aspiració del regants de la Plana tindre assegurat el subministre d´aigua, i la contribució de la conducció des de Vallat fins a l'embassament construït era innegable.

Fa més de dos mesos que van tenir lloc les darreres eleccions autonòmiques. Des d’un primer moment el resultat va estar clar pel que fa als blocs que van guanyar i els que van perdre. La mateixa nit electoral tothom donava per fet que, llevat d’imprevistos de molt de gran importància, el govern del Botànic tindria continuïtat. Com que les eleccions estatals van estar convocades per a un mes més tard, també es donava per fet que fins que no estiguera clar el resultat espanyol, no s’avançaria gaire en la conformació del nou govern del País Valencià. Un signe de dependència o només de necessària tàctica política?

La situació social i política del món a hores d'ara s'assembla massa a la de principis del segle XX amb les conseqüències del crac del 29: desigualtat social i econòmica, pujada del feixisme, guerres d'odi i destrucció, desfeta de la majoria de la població. La fallida de 2007 amb les hipoteques subprime i l'esclat de les bombolles immobiliàries i financeres per tot arreu del món, mostren el vertader rostre del sistema econòmic del capitalisme global en el seu estadi especulatiu i devorador de persones, recursos i riquesa. Les conseqüències d'aquesta fallida ens han portat a una situació galopant de pobresa i desigualtats semblants a les de les èpoques prèvies a les 1ª i 2ª Guerres Mundials, adobades ara amb un control mundial de la informació a través dels mitjans de comunicació, la internet i les xarxes socials, en mans de les elits econòmiques.

El passat mes de novembre vaig assistir a un Congrés Internacional sobre el Maig del 68, celebrat en el Centre d’El Born de Barcelona, amb motiu del cinquantenari dels esdeveniments que al llarg de 1968 van commoure societats molt diverses de la geografia mundial a partir de les revoltes que es van produir a París.