Mostrant articles per etiqueta: Opinió

Comença setembre, acaben les vacances i iniciem el curs polític, un curs que es preveu serà fascinant i ple de sorpreses, espere que positives, és clar. Encarem els darrers mesos abans d'unes eleccions decisives per la continuïtat de les polítiques d'esquerra per al conjunt del poble valencià.

La reina és morta, visca el rei! O God Save The Queen, però en la versió dels Sex Pistols, per contrarestar la flatulència monarquica amb una mica de bon humor (i música dolenta sanament corrosiva).

Dilluns 19 de setembre en À Punt vam poder veure el programa Zoom sobre els bous al carrer. Vaja per davant la meua felicitació al programa perquè va estar molt ben documentat, realitzat i presentat, i va donar veu a totes les parts implicades en el tema: penyes taurines, la fundació Satine, associacions de veterinaris com Avatma, associacions animalistes com Pacma i Animanaturalis, polítiques i administració local i autonòmica.

Aquest dilluns a Londres s'ha fet un dels actes que ha congregat més líders mundials per la seua importància a escala històrica, el soterrament d'Elisabet II, reina d'Anglaterra. Però no sols d'Anglaterra, també dels països que conformen el Regne Unit (Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord) i d'antigues excolònies britàniques que varen deixar la corona amb la prefectura de l'estat, com ara el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Jamaica, Bahames, Grenada, Papua Nova Guinea, les Illes Salomó, Tuvalu, Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines, Belize, Antigua i Barbuda, i Saint Christopher i Nevis.

Tavernes de la Valldigna s'ha convertit en el primer municipi valencià que prohibeix els bous al carrer. Tot i que segons sembla aquesta tradició ja era poc arrelada al poble, la decisió del govern, encapçalat per l'alcalde de Compromís Sergi González, no deixa de ser valenta i arriscada. I oportuna.

La commemoració de cadascuna de les diades nacional, ens aporta regularment tota una sèrie de discursos que una vegada escoltats o llegits, ens poden ajudar a tindre una millor “radiografia” d’on som políticament i cap on volem/podem anar. Com també les radiografies sanitàries requereixen la deguda interpretació pel personal mèdic format, la correcta interpretació d’aquesta mena de “radiografies” polítiques requereixen almenys un cert domini de les categories polítiques. De tots els discursos que he pogut llegir en destacaré dos. El primer el de Carles Castellanos pronunciat el dia 10 al Fossar de les Moreres, el títol del qual ja és tota una declaració d’intencions: En ordre de batalla. Castellanos ens recorda que per a superar el pessimisme i el derrotisme que darrerament s’havia instal·lat en certs sectors, “ens hem de disposar en ordre de batalla. Els principis del nostre ordre de batalla són ben elementals: disciplina, compromís, constància, intel·ligència, moral de victòria i acció permanent”. En llegir-lo m’ha recordat el clàssic de Sunzi, L’art de la guerra, universalment considerat com el primer tractat d’estratègia militar, i que en el seu primer capítol diu: “Per a esbrinar la situació vertadera (de la guerra) cal avaluar les forces respectives d’acord amb cinc factors i contrastar els resultats. Aquests cinc factors són: la força moral, el cel, la terra, el comandament i l’ordre”.

Escric aquestes ratlles mentre suportem una calor extrema, en uns dies on els termòmetres superen dia sí dia també les màximes habituals en aquestes contrades. Poques persones dubten ja que el caos climàtic és el resultat directe del capitalisme, un model econòmic, polític i social que està posant en risc el futur de la vida tal com la coneixem. Ja ho advertia Walter Benjamin: els progressos en el domini de la natura i en l’explotació de la natura, poden anar junts amb espantoses regressions de la societat.

En el 30 aniversari de l’operació Garzon contra l’independentisme, continuem lluitant per la llibertat del nostre poble, de tots els pobles!

Fa més de cinquanta anys que camine i respire amb les cançons de Paco Ibáñez. A una certa edat, aquestes coses són normals. Portes la motxilla ja molt carregada i de tant en tant cal que la buides de coses sobreres per recuperar lleugeresa si vols continuar caminant i collint algunes flors dels marges o sentint la pluja i el vent gèlid assotar-te la cara. Però Paco Ibáñez és part indispensable del teu equipatge, les coses essencials sense les quals estaries perdut en el laberint de l'oblit.

D’on venim?

Entendre el País Valencià actual, amb els seus atzucacs i les seues potencialitats, passa segurament per superar tota mena de simplificacions –algunes amb voluntat colonial i d’altres excessivament primàries– que no expliquen, entre altres moltes qüestions, que la conquesta catalanoaragonesa del segle xiii no es va fer sobre un territori erm i deshabitat, sinó sobre unes poblacions i una cultura andalusina resultades de la fusió durant segles de poblacions que havien anat hibridant-se a partir d’ibers, romans, visigots, jueus, àrabs i amazics. El resultat havia estat, segons l’historiador i hispanista Pierre Guichard, una societat «no-feudal», per «l’absència de senyors extractors de renda». La propietat de la terra i dels mitjans de producció eren en la seua quasi totalitat del poble. Segles després de la conquesta cristiana, les terres valencianes encara eren, fins a la seua expulsió, el territori de major concentració de població morisca de tota la península Ibèrica.