Mostrant articles per etiqueta: Opinió

El model econòmic imperant des de finals dels anys 70 i principis dels 80 del segle passat és el neoliberalisme, embolicat amb la teoria de que el mercat és qui ajusta automàticament l’oferta i demanda del sistema i per tant no cal cap regulació per banda de les institucions públiques. Aquesta fal·làcia està plenament desautoritzada, ja que les oligarquies econòmiques actuen per fora del mercat, per damunt de la competència i de les regulacions. Juguen amb cartes marcades. A hores d’ara la realitat econòmica mundial és una estructura piramidal d’oligarques que controlen amb fons financers tant a les empreses productives com als estats i a les institucions públiques mundials. Així s’explica que els seus tentacles paralitzen qualsevol canvi econòmic que afecte als seus ingressos desorbitats. També són experts en minimitzar o fer elusió de pagament d’impostos amb paradisos fiscals al seu servei. No és cap secret que l’1% de la població acumula la mateixa riquesa que 3.500 milions de persones i potser de moltes més, ja que l’augment de precarietat i la pobresa en l’anomenat primer món està augmentant.

Que els valencians hauríem de tindre l'autoestima ben alta és una cosa que psicòlegs i sociòlegs no podrien negar. Diferent seria considerar-nos superiors, això sí que no, però sí iguals en drets que els nostres veïns geogràfics.

El 9 d'octubre ha esdevingut la gran Diada del poble valencià, la que commemora el nostre naixement com a poble amb l'entrada del rei Jaume I a la ciutat de València. Excepte en algunes mirades més polièdriques, en la diada passem de puntetes sobre l'existència prèvia d'unes comunitats de l'època andalusina (àrabs, amazigues, jueves...) fortament arrelades al territori i que malgrat que van estar primer dominades i després expulsades, van deixar-hi una empremta que arriba fins als nostres dies i que ha enriquit el nostre bagatge cultural. La Diada del 9 d'Octubre, al contrari de la del 25 d'abril (commemoració reivindicativa de la desfeta d'Almansa i de la pèrdua dels Furs) ha estat plenament assumida pel conjunt de les institucions, des de la Generalitat o els ajuntaments fins a un ampli ventall d'entitats ciutadanes, culturals i festives. El 9 d'Octubre, comptat i debatut, és la gran festa vertebradora del País Valencià. I ens cal celebrar-lo!

En el seu assaig Viure escrivint, The Writing Life en l'original anglès de 1989, l'escriptora nord-americana Annie Dillard recomana molt apassionadament treballar enfront d'una paret, d'esquena a qualsevol finestra o obertura al paisatge. Escriure és per a ella una activitat que demana un grau òptim de concentració, impossible d'aconseguir si la vista es recrea en el món extern, ni que siga només ocasionalment.

«Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en foren els amos i que els grans personatges les mantenen sotmeses al seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser així: qui vulga ser important enmig vostre, que es faça el vostre servidor...»

Evangeli de Mateu

No sé si és per estar en temps de canícula, o per un cert cansament davant de tantes i tantes notícies que semblen tan transcendents en un primer moment i que en dies, quan no en hores, desapareixen de l’imaginari col·lectiu, que hui m’abelleix utilitzar aquest espai per a comentar un fet que de tan intranscendent que és no arriba a la categoria de notícia. O tal vegada sí?

Jo mateix soc dels que intenta contribuir a trobar solucions per a la convivència de les distintes particularitats al vell continent. També que Catalunya camine per una senda que no genere més frustracions, que és el que ara a mi em fa més por.

Estimada Sra. Ministra, hace unos días recibió la visita de una delegaciónvalenciana que le expresó la necesidad de cambiar el modelo de financiación de la Generalitat Valenciana ya que es un modelo de financiación insuficiente e injusto para nuestra sociedad. En esa reunión usted manifestó que el gobierno de España y su ministerio de hacienda, veía imposible cumplir el acuerdo que   el clima político desaconsejaba abrir esta negociación. Una vara de medir que no se utiliza para otros temas.

En la primera part d'aquest article explicàvem la greu situació en la qual ens trobem la població treballadora, després de l'impacte de la crisi provocada per la covid-19, sumada a la situació de pobresa i retallades que ja patíem «en la normalitat».

«Lo que yo pretendo evitar son las guerras hijas del pundonor, cuando no de bastardos intereses, que nada resuelven en pro de la humanidad ni de la     misma nación que las emprende; guerras, por ejemplo, como las que nosotros hemos llevado en este mismo siglo a las vecinas costas de África y a los mares de América...»

Pi i Margall, 1876