Recentment, l’Associació de Directores i Gerents de Serveis Socials ha publicat el seu informe 2017 sobre la inversió dels ajuntaments de l’estat Espanyol de més de 20.000 habitants en una matèria tan necessària com els Serveis Socials.

El primer experiment a gran escala del neoliberalisme va tenir lloc a Xile en 1973. L’economista Milton Friedman, aprofitant el colp d’estat de Pinochet i Henri Kissinger –amb un saldo de més de 3.000 persones desaparegudes i 35.000 detinguts i torturats–, va inspirar les receptes del capitalisme més salvatge, fent desaparéixer la part social de l’estat i introduint-hi la lògica del mercat capitalista en tots els aspectes de la vida social i la natura. L’eficàcia d’aquella dictadura que ara reclama Alfonso Guerra no va ser altra que l’ingent transvasament de rendes del treball al capital i l’expropiació de bona part de l’excedent social per banda de les multinacionals nord-americanes amb el consegüent empobriment del conjunt del poble xilé.

Des de fa molt de temps vaig comprovant que el grau de coneixement entre la ciutadania catalana i la de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera envers el País Valencià és molt sovint superficial. Igualment em sembla que el coneixement que tenim majoritàriament a terres valencianes sobre les Illes Balears i Pitiüses i sobre Catalunya no sobrepassa en molt allò que hom pot conéixer com a simple turista de qualsevol altre indret. De fet, quan va esclatar la revolució democràtica independentista catalana, la seua repercussió mediàtica i la posterior repressió espanyola, la reacció del poble valencià no va ser, dissortadament, gaire diferent de la que haja pogut haver-hi a Madrid o a Andalusia, almenys quantitativament.

La irrupció de Vox al Parlament andalús, com a representació institucional d'un franquisme sociològic que no acaba de marxar, ha activat les alarmes en els partits «constitucionalistes» i mitjans de comunicació de masses. Partits i mitjans que han generat i fomentat, per acció o omissió, que el discurs de la intolerància i la xenofòbia es situe amb certa centralitat en el debat polític i social. Discurs que ha capilaritzat en gran part dels espais comuns, dels mediàtics als populars passant per les institucions, en cada sopar familiar, conversa al carrer o debat televisiu.

El calendari ha volgut que enguany, a principis de desembre, hagen coincidit el 40è aniversari de la Constitució espanyola, suport jurídic (i quasi diví) del règim del 78, i l’entrada al parlament andalús del grup d’extrema dreta VOX. Com si d’un bucle semblant al guió de la pel·lícula Atrapats en el temps es tractara, els fets, les anàlisis i els debats han generat un fil conductor entre el trànsit del final de la dictadura franquista, els 40 anys de Règim del 78 i l’elecció de 12 diputats autonòmics que reivindiquen sense dissimular aquella dictadura.

Segons diuen, els pobles tendeixen a una certa mediocritat que necessàriament genera la massa, de la qual només poden elevar-se col·lectivament en moments puntuals o per les genialitats més o menys esporàdiques d’una part de la ciutadania, ja siguen professionals destacats, intel·lectuals, artistes, erudites, científiques, a vegades també des de la participació social o política. Segur que el País Valencià no hi és una excepció. De fet, és molt simptomàtic que les persones que hi destaquen creativament o intel·lectualment en les seues especialitats hagen de deslliurar-se d’eixa mediocritat que els envolta.

Carta d'Antoni Infante a Anna Gabriel, exiliada a Suïssa des del 17 de febrer · 'Cartes per la llibertat' és un espai de VilaWeb per a expressar la solidaritat amb els presos polítics i exiliats i, alhora, per a fer saber qui són.

La recent sentència del TSJCV que anul·la 11 articles del Decret 6/2017 de la Generalitat Valenciana que regula l’ús del valencià per part de l’administració ve a sumar-se a tota una sèrie de sentències i fets que, més enllà de l’enrevessada justificació jurídica que puguen tindre, denoten una malvolença manifesta contra el valencià, el nostre català i de tota la nostra cultura. Només fer-se pública la sentència, les xarxes socials esclataven reproduint els comunicats i posicionaments de les entitats que treballen en defensa de la llengua i expressant de mil maneres diferents la indignació que provocava. Una d’aquelles respostes en forma de pregunta em va cridar l’atenció: Per què ens odien tant?

Ja coneixeu l'inquietant relat d'Augusto Monterroso: "Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí". La brevetat i la dosi de surrealisme de la frase, que podria haver estat la primera d'una gran novel·la però que en canvi descarrega sobre la perícia imaginativa del lector tota la potència i potencialitat, la van encimbellar al Parnàs literari fins a convertir-la en lloc comú, el de les coses que es memoritzen fàcilment. Quan va despertar, la bèstia encara hi era. La bèstia multiforme del feixisme, monstre de mil cares, l'hidra policèfala d'alè verinós, vestida de marró, blau o negre. 

Com cada estiu arriba la temporada de la calor i estem segures perquè així ho anuncien els centres comercials i les retallades de servei en Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV).