Mostrant articles per etiqueta: País Valencià

D’on venim?

Entendre el País Valencià actual, amb els seus atzucacs i les seues potencialitats, passa segurament per superar tota mena de simplificacions –algunes amb voluntat colonial i d’altres excessivament primàries– que no expliquen, entre altres moltes qüestions, que la conquesta catalanoaragonesa del segle xiii no es va fer sobre un territori erm i deshabitat, sinó sobre unes poblacions i una cultura andalusina resultades de la fusió durant segles de poblacions que havien anat hibridant-se a partir d’ibers, romans, visigots, jueus, àrabs i amazics. El resultat havia estat, segons l’historiador i hispanista Pierre Guichard, una societat «no-feudal», per «l’absència de senyors extractors de renda». La propietat de la terra i dels mitjans de producció eren en la seua quasi totalitat del poble. Segles després de la conquesta cristiana, les terres valencianes encara eren, fins a la seua expulsió, el territori de major concentració de població morisca de tota la península Ibèrica.

Des del recentment passat 23 d’abril, van apareixent a diversos indrets de Catalunya, unes pancartes que reivindiquen la defensa de la llengua i la creació d’un espai audiovisual comú (de tot l’àmbit lingüístic). Els textos de les pancartes es completen amb la frase: Volem la televisió valenciana i balear a Catalunya. Les pancartes tenen a un costat el logo de la campanya Reciprocitat Ara!, i a l’altre costat els logos de les entitats Plataforma per la Llengua, Assemblea Sobiranista de Mallorca, Decidim (Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià) i l’ANC (Assemblea Nacional Catalana). Aquestes pancartes representen, en si mateix, un salt qualitatiu molt important, pel que fa a la reivindicació de la reciprocitat dels mitjans de comunicació i pel que fa a la defensa conjunta i unitària de la llengua catalana/valenciana, en uns moments on bona part de la nostra comunitat lingüística n’és conscient dels greus atacs que la llengua comuna està rebent.

El País Valencià en data del 25 d'abril de 2022 acumula un deute il·legítim de més de 53.000 milions d'euros. Un deute que suposa la segona Conselleria en pes pressupostari, 8.000 milions d'euros anuals d'un deute amb interessos provocat per un infrafinançament crònic que patim des del començament del sistema autonòmic i unes infraversions un 19% inferior a la mitjana de l'estat des d'almenys 1900. És a dir, paguem interessos pels diners que són legítimament nostres.

Vos deixem el programa de Ràdio Televisió del Poble, amb Un Debat de País "Pels Drets dels Pobles", amb la nostra coordinadora, Zahia Guidoum i el company Antoni Infante.

El País Valencià està patint un atac a la seua sobirania territorial, on el futur del nostre territori s'està decidint entre despatxos de ministeris a Madrid, grans constructores, grups d'inversió voltors i empreses de l'IBEX 35.

El comité d'empresa de l'Hospital de Manises, gestionat per Sanitas per concessió de la Generalitat Valenciana, en un comunicat exposa els principals motius pels quals han decidit convocar vaga si Sanitas no obre negociacions sobre un conveni col·lectiu propi que millore els salaris i les condicions de treball:

El govern anuncia que no hi haurà canvi de finançament al 2023, i no inclou un canvi al servei de rodalia valencià

Sí, no és una errada. Altrament, no s'entendria que afectats per dues de les majors crisi dels últims decennis, la financera del capitalisme des del 2008 i la de la COVID-19, la despesa real destinada a les inversions militars arriben enguany a 22.796 milions d'euros, amb un creixement històric del 5,75%.

JuntsxCat, ERC i la CUP s’han reunit al Parlament de Catalunya amb l’entitat ciutadana Decidim, que ha presentat el seu informe sobre l’empobriment del País Valencià.