Bona vesprada. Nosaltres, des de la Plataforma pel Dret a Decidir al País Valencià, entenem que la ciutadania, el conjunt de persones què vivim al País Valencià, tenim el dret democràtic a poder debatre, a qüestionar i de decidir-ho tot. Som un poble adult que ha de ser respectat. 

El primer cap de setmana de novembre es va desenvolupar a Biar el primer Encontre de Dones Rurals del País Valencià organitzat per FEDEMUR-PV. Entre altres vaig assistir al diàleg que oferiren el professor de Geografia de la UA Antonio Martínez Puche i el catedràtic de la UPV José María Álvarez Coque, qui intervingueren sota el títol “Diàleg de despoblament: De les necessitats a la búsqueda de solucions”, on entre altres vincularen les causes del despoblament a l’infrafinançament, el deute odiós que hem hagut de contraure per a compensar-lo i que ens obliga a invertir el 25% dels pressupostos de la Generalitat a amortitzar-lo amb interessos i l’espoli fiscal que patim de més de 6.000 milions d’euros anual, que pateix el nostre país per part de l’Estat.

Com cada 25 de novembre, hem d’alçar un crit contra les violències masclistes, amb un record especial per a les 89 víctimes assassinades a l’estat espanyol des de l’1 de gener de 2018 fins 17 de novembre (feminicidio.net).  Nou d’aquestes morts han estat al País Valencià.

No sé ben bé si es tracta d'una renúncia conscient o només és l'expressió d'una certa alienació ideològica però el fet és que els nostres governs autonòmics, amb majoria als Parlaments i les Corts, renuncien objectivament a duplicar la despesa social i les inversions públiques, com a conseqüència de l'acceptació del marc distributiu que tenen assignat en aquest estat de les autonomies (re)nascut amb el règim del 78. Les xifres que ara explicaré estan relacionades directament amb els pressupostos per al 2019 del País Valencià, però pel que conec, tinc la convicció que són equivalents proporcionalment als de les illes Balears i també als de Catalunya, almenys mentre no faça el pas definitiu per fer efectiva la República i continue formant part del regne borbònic.

Un any més tornem a conèixer els Pressupostos de la Generalitat. Un any més ens els tornen a vendre, o intentar vendre, com els pressupostos més socials de la història. Un any més ens volen donar a entendre que amb uns pressupostos autonòmics, sotmesos al centralisme de l'Estat espanyol, es poden solventar les necessitats del poble valencià.

Aquesta setmana passada hem tingut la darrera celebració de la Marxa i l’Aplec del Puig, on, com ja ve succeint des de fa molts anys, hi han prevalgut la lògica i la dinàmica partidàries que, tot i legítimes, es mostren insuficients per a segons quines qüestions, quan, segurament, ens aniria millor a tothom si, sense renunciar als espais i propostes partidistes, avantposàrem una certa lògica en clau de país, de País Valencià.

Estem en un moment complicat, d’alguna manera a mitjan termini entre el procés iniciat el 15 de maig del 2011, principi del trontollament del règim que va substituir la dictadura franquista però que reté molts dels seus components i el naixement d’un nou ordre social. Un període de transició  política travessat per l’emergència social, l’atur, els desnonaments i l’aparició de noves formes de pobresa, encara inconclús i ple d’incerteses el resultat del qual es debat dia a dia en els nostres carrers i institucions.

El País Valencià commemora la data del seu naixement com a poble amb la seua Diada Nacional del 9 d’Octubre, val a dir que serà el quart des que en 2015 el PSPV-PSOE i Compromís ocuparen el Consell, després de vint anys on el Partit Popular semblava que mai no perdria el poder sobre les institucions valencianes. Enguany també commemorem el centenari de la Declaració Valencianista de 1918, una fita important del nostre passat, que cal reivindicar actualitzant el seu legat.

La manifestació eixirà el 9 d’octubre a les 18,30h de la Plaça de Sant Agustí a València.

Les dues vessants del problema econòmic estructural que pateix el País Valencià són el deficient finançament públic i l´insostenible model econòmic actual. La vessant del problema més oblidada i amagada, de la qual poc es parla i menys es discuteix, és el canvi del model econòmic del País Valencià i sols depèn de la voluntat del Govern valencià. Tots els indicadors econòmics desprès de la crisi financera i econòmica indiquen la necessitat urgent d´aquest canvi. Amb dades de 2017, el PIB per càpita valencià té un índex 12 punts inferior a l´índex estatal. Les taxes d´activitat han caigut del 61,1 % al 59,5 % i les taxes d´ocupació ho han fet del 54,9 % al 42,9 %. Però l´empitjorament més gran s´ha produït en les taxes d´atur, que han pujat del 8,8 % al 28,1 %, 12 punts d´augment i sempre entre 2 i 3 dècimes per damunt de la mitjana de l´Estat. Les taxes d´atur juvenil varen arribar fins al 56,7 %. El percentatge de persones pobres al País Valencià s´ha incrementat en vora 10 punts fins a arribar prop del 30 % de la població. Les altes taxes de temporalitat i treball a temps parcial són altres indicadors de que el model econòmic no és l´adient ni és sostenible.