Em pose a escriure aquestes ratlles just després d’haver participat en la concentració que ha tingut lloc a València per denunciar la injustícia de la sentència/venjança emesa pel TS espanyol contra les preses i presos polítics catalans. Amb dos d'aquests presos, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, vaig tindre l'honor de compartir l'Aplec del "Pi de les Tres Branques" el 16 de juliol 2017, només unes setmanes abans del seu injust empresonament. Trasbalsat pel dolor de la condemna, però hui també amb l'orgull d'haver comprovat que milers i milers de valencians i valencianes han sortit al carrer moguts per un profund sentiment de solidaritat i justícia, em veig en l'obligació de continuar explicant com tracta l'Estat el País Valencià, perquè tinguem present que ni en aquesta dolorosa circumstància no podem oblidar quins són els problemes valencians més urgents.

Acte presentat per Emma Rodríguez, membre del Secretariat d'Intersindical Valenciana,  amb la intervenció de Xavier Tarazona, coordinador de Decidim Economia, el proper 24 d'octubre a partir de les 19 h. a Alacant, a la seu del SETPV-IV (Glorieta Poeta Vicente Mojica, 5-12, Alacant).

La Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià fa una crida a totes les organitzacions progressistes al País Valencià a participar en les jornades.

Borrell devia ser secretari d´algun ministeri encarregat d´obra pública, encara no era ministre, i en el seu català del prepirineu va dirigir unes paraules als assistents. Era una vella aspiració del regants de la Plana tindre assegurat el subministre d´aigua, i la contribució de la conducció des de Vallat fins a l'embassament construït era innegable.

Fa més de dos mesos que van tenir lloc les darreres eleccions autonòmiques. Des d’un primer moment el resultat va estar clar pel que fa als blocs que van guanyar i els que van perdre. La mateixa nit electoral tothom donava per fet que, llevat d’imprevistos de molt de gran importància, el govern del Botànic tindria continuïtat. Com que les eleccions estatals van estar convocades per a un mes més tard, també es donava per fet que fins que no estiguera clar el resultat espanyol, no s’avançaria gaire en la conformació del nou govern del País Valencià. Un signe de dependència o només de necessària tàctica política?

Vos deixem a continuació el vídeo:

La situació social i política del món a hores d'ara s'assembla massa a la de principis del segle XX amb les conseqüències del crac del 29: desigualtat social i econòmica, pujada del feixisme, guerres d'odi i destrucció, desfeta de la majoria de la població. La fallida de 2007 amb les hipoteques subprime i l'esclat de les bombolles immobiliàries i financeres per tot arreu del món, mostren el vertader rostre del sistema econòmic del capitalisme global en el seu estadi especulatiu i devorador de persones, recursos i riquesa. Les conseqüències d'aquesta fallida ens han portat a una situació galopant de pobresa i desigualtats semblants a les de les èpoques prèvies a les 1ª i 2ª Guerres Mundials, adobades ara amb un control mundial de la informació a través dels mitjans de comunicació, la internet i les xarxes socials, en mans de les elits econòmiques.

El passat mes de novembre vaig assistir a un Congrés Internacional sobre el Maig del 68, celebrat en el Centre d’El Born de Barcelona, amb motiu del cinquantenari dels esdeveniments que al llarg de 1968 van commoure societats molt diverses de la geografia mundial a partir de les revoltes que es van produir a París.

En l’anterior col·laboració ja vam apuntar que la problemàtica agrícola no es pot deslligar d’altres sectors. I hauríem de dir més: qualsevol sector forma un tot amb la resta i conjuntament s’haurien d’abordar. Anem a seguir donant les nostres raons en favor d’un camp valencià fort.

Escric aquestes ratlles quan encara s'estan negociant els serrells de l’acord del nou govern progressista al País Valencià, integrat per PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem. Pel que n'ha transcendit fins ara, sembla que les negociacions han tingut certes dificultats per trobar l'acord a l'hora de dissenyar l'arquitectura del nou govern, atenint-se a l'experiència de l'anterior Botànic (PSPV-Compromís), i a la incorporació dels nou socis, que tot i haver-se presentat amb una sola llista, són dos partits amb necessitats particulars de visualització (Podem i EUPV).