Mostrant articles per etiqueta: Pandèmia

El criteri poblacional defensat per tot l’arc polític del territori valencià i la societat civil no serà el principal per al repartiment dels 16.000 milions anunciats pel Govern d’Espanya.

El mètode científic es basa en quatre passos: descriure un objectiu concret que es vol assolir, per a la qual cosa cal conèixer alguna part del problema que es vol abordar, emetre una hipòtesi de com es pot donar una resposta a uns dels possible problemes que encara estan ocults, i finalment elaborar una metodologia robusta per a demostrar la hipòtesi. El pas més important és sens dubte la metodologia, perquè és allò que permet que altres grups puguen reproduir els resultats obtinguts. El procediment s’estructura en: estat actual del coneixement, hipòtesi, objectiu i metodologia.

Les grans pandèmies i altres catàstrofes colpegen cada cert temps la nostra societat. Tal com ens ensenya la història, la reconstrucció social, política i econòmica posterior a la crisi determina les característiques dels següents anys, dècades i inclús segles. Així ha ocorregut al nostre país històricament i així ocorrerà amb la crisi generada per la COVID19 i els seus efectes sanitaris, socials i econòmics.

Crec que la primera vegada que es va popularitzar aquesta expressió, “salvar vides”, va ser arran els atemptats de les torres bessones al 2011. Des de llavors la propaganda ianqui primer i després tothom fa servir aquesta expressió per a tot. Salvar vides en qualsevol circumstància? No, sols en aquelles que tenen èpica, que són curtes en el temps, i ocorren envoltades de gran parafernàlia mediàtica; i sols per a vides d’occidentals. Ara, qualsevol acció és molt important per a salvar vides al mig de la crisi de la COVID-19, Tothom s’afanya a salvar vides. La crisi passarà i la gent seguirà morint, avui continua morint, per causes absolutament evitables, per exemple la tuberculosi o la malària, o la fam o la violència política. Però sembla que aquestes vides no paga la pena salvar-les.

Es més que evident que la crisi sanitària de la COVID19 donarà pas a més crisi econòmica i social de la que ja teníem abans, ja que partim d'una situació molt desavantatjosa per a gran part de la població.

Decidim reitera la necessitat de mantenir el confinament total al País Valencià i proposa la vigilància epidemiològica i la reconversió d'empreses cap a la tecnologia sanitària per garantir la salut pública valenciana.

Els i les sotasignats demanem al Molt Honorable Senyor President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig i Ferrer, i a totes les institucions valencianes de govern i de salut, així com al conjunt de la societat civil que exigesca al Govern espanyol el permís perquè els ajuntaments dels nostres municipis més turístics exercesquen el dret de confinar-se territorialment per protegir els seus ciutadans.

Des del govern espanyol i part de l’oposició dretana estan promovent el que han anomenat un nous Pactes de la Moncloa per afrontar la crisi del COVID-19 amb responsabilitat d’Estat. Podem valorar els fruits dels pactes de fa més de 40 anys amb perspectiva. Uns pactes que han perpetuat un règim monàrquic hereu del franquisme i van servir per donar continuïtat a les estructures franquistes que han perdurat fins als nostres dies.

La sentència de Pedro Sánchez que el virus no hi entén, de territoris (ni persones), no era només una obvietat llançada com qui vol fer creure que ha descobert Amèrica. El president espanyol és molt aficionat a trepitjar el terreny de banalitats que no comprometen a res, potser perquè no dona més de si. Aquella resposta tramposa a les exigències de confinament de la població i tancament dels principals focus infecciosos no fou més que el preàmbul dels errors en cadena que se'n seguirien les setmanes posteriors i una manera ridícula de dissimular la liquidació de fet de l'estat de les autonomies.

La informació provincial de la Conselleria de Sanitat que comunica cada dia ací en aquesta web oficial http://www.san.gva.es/comunicados-coronavirus ens deixa sense saber què està passant en cada municipi i comarca del País Valencià, és a dir, no se’ns permet tindre la informació municipal i no ens permet saber amb transparència què està ocorrent en el nostre entorn més proper i immediat, on probablement convivim amb els nostres pares, familiars, amistats, coneguts i resta de veïnat.