Mostrant articles per etiqueta: Pandèmia

Complit l’any de pandèmia, podem observar com el virus ha servit com a catalitzador de les contradiccions del capitalisme i ha accelerat una crisi econòmica de la qual començàvem a detectar els símptomes bastant abans de l’alarma sanitària.

Al cap de poc temps de començar la pandèmia de la COVID19 cridava l’atenció com, des de molts mitjans de comunicació dels que sempre reprodueixen i construeixen els discursos del poder, es feia un excessiu ressò de les proclames negacionistes. De seguida es va poder comprovar que això responia a l’estratègia de polaritzar el debat del tal manera que qualsevol crítica al poder sobre la gestió de la crisi fos anatematitzada com a negacionista i per tant anul·lada o, si més no, marginada del debat polític. Aquesta estratègia és semblant a la que utilitzen des dels poders reals amb l’extrema dreta, polaritzant el debat i anul·lant o condicionant molt la resta de les posicions, especialment aquelles que tenen una voluntat més transformadora, per acabar aplicant polítiques des dels governs cada dia més i més de dretes i centralistes. A l’estat francés ja fa unes quantes legislatures que ho estan assajant amb un evident èxit electoral i a l’estat espanyol els ha eixit un deixeble molt avantatjat en aquesta estratègia en la figura de Pedro Sánchez.

Quan va arribar la vacuna, va començar la propaganda sobre la campanya de vacunacions i el Govern va afirmar que al setembre el 70% de la població estaria vacunada, i s'aconseguiria la immunitat de grup necessària per a trencar la cadena de transmissió de la SARS-CoV-2. Però Pfizer i AstraZeneca anuncien que no lliuraran les vacunes en els terminis previstos, en l'últim cas per dues vegades consecutives.

La campanya nadalenca, malgrat les mesures de distanciament del govern valencià, no ha tingut bons efectes sobre el control de la pandèmia. Durant aquesta, per exemple, els grans centres comercials s'han mantingut en funcionament sense un control significatiu, un indicador del nivell d'interacció social no controlat. La segona onada, iniciada el mes de setembre, i que evolucionà cap a una certa resolució a finals del mes de novembre, ha estat continuada per una tercera onada d'una mortalitat superior a la primera.

La virulència amb què la pandèmia s'escampa des de fa mesos i la necessitat de preservar la salut i els drets dels votants aconsellava ajornar les eleccions a Catalunya convocades per al 14 de febrer. Aquest era, almenys, el principal argument dels partits que van acordar postposar-les per al 30 de maig, tots de fet excepte el PSC, que deu tenir molta pressa per jugar el que considera trumfo guanyador abans que l'as del superministre més televisat de l'era pandèmica, Salvador Illa, no se li acabe cremant.

Que la pandèmia de la COVID-19 està desfermada sembla una evidència difícil de qüestionar. Les dades de contagis i persones mortes cada dia així ho confirmen. El testimoniatge de milers de famílies de persones mortes i afectades poden donar fe de la gravetat de la seua evolució. El que ja no em sembla tan evident és que estiga fora de control sobretot si tenim en compte que els diversos governs autonòmics o estatals es resisteixen a adoptar les mesures que tothom sap que són les efectives com ja es va demostrar a la primavera passada.

Des de Decidim!, rebutgem l'ús del "toc de queda" per a parlar i tractar problemes de salut i exigim l'aparició pública de la comissió valenciana de persones expertes explicant la mesura d'acord amb l'evidència de salut pública i del seu impacte social.

Més de 830.000 llars a tot l'estat espanyol poden ser potencialment beneficiaries de l'Ingrés Mínim Vital (IMV), llars en les que viuen 2'2 milions de persones, la meitat menors, segons el Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones. Queden fora d'aquest IMV aquelles persones que no tinguen almenys 1 any de residència legal i efectiva excepte en situacions de violència de gènere, tracta i explotació sexual. Important anotació per als que auguren per ignorància o mala intenció, un efecte crida a la immigració il—legal.

El criteri poblacional defensat per tot l’arc polític del territori valencià i la societat civil no serà el principal per al repartiment dels 16.000 milions anunciats pel Govern d’Espanya.

El mètode científic es basa en quatre passos: descriure un objectiu concret que es vol assolir, per a la qual cosa cal conèixer alguna part del problema que es vol abordar, emetre una hipòtesi de com es pot donar una resposta a uns dels possible problemes que encara estan ocults, i finalment elaborar una metodologia robusta per a demostrar la hipòtesi. El pas més important és sens dubte la metodologia, perquè és allò que permet que altres grups puguen reproduir els resultats obtinguts. El procediment s’estructura en: estat actual del coneixement, hipòtesi, objectiu i metodologia.