Mostrant articles per etiqueta: Política

Dimarts, 08 Juny 2021 08:50

Aquesta esquerra insuportable

Anava llegint l’article de «Barbijaputa» a Público sobre la necessitat de definir el subjecte polític de la lluita feminista, i es queixava de la desvirtuació de la lluita feminista i l‘assetjament que estan sofrint les feministes per la nova ideologia transgènere enarborada per les esquerres. No és nou, i els que anem embolicats en lluites des de posicions minoritàries en som ben conscients. Va passar per exemple, als anys 60, on els progres americans van voler alliberar els negres, sense els negres, i quan els negres van lluitar per convertir-se en subjecte polític, els van massacrar, van arruixar de droga les comunitats, van matar els seus líders i finalment els van enviar a les clavegueres del sistema. Una lluita semblant va mantenir Hanna Arendt, tot defensant la necessitat d’un exèrcit jueu que combatria el nazisme junt amb les forces aliades, però no ho van permetre, i els i les jueves van lluitar com a brigadistes no com a exèrcit. Una gran demostració d’aquest despotisme el tenim als països comunistes on sols cal recordar l’adagi leninista «una mestressa de casa pot ser presidenta del País, però no seurà mai al Politburó».

Publicat a Opinió
Dimecres, 19 Maig 2021 19:00

El fervor

Jordi Cuixart va aprofitar la vesprada del dimecres un parèntesi penitenciari per llançar un dels seus discursos entusiastes al final de l'acte organitzat per Òmnium en presència de bona part de la plana major de l'independentisme, inclosos alguns protagonistes de la mala comèdia de la formació de govern.

Publicat a Opinió
Dijous, 27 Maig 2021 19:00

Cague en Ceuta!

Els nostres avis i besavis solien completar aquest renec amb «i Melilla!». És herència d'aquelles guerres colonials que sempre tenen el mateix perdedor, el poble pla de la potència estrangera, mobilitzat a la força, aliè per complet als designis de la pàtria dissenyada en despatxos i palaus forasters, i el poble envaït i massacrat, si cal, amb armes químiques, com aquell gas mostassa sobre el Rif.

Publicat a Opinió
Divendres, 19 Març 2021 00:16

La instrumentació de la pandèmia i del feixisme

Al cap de poc temps de començar la pandèmia de la COVID19 cridava l’atenció com, des de molts mitjans de comunicació dels que sempre reprodueixen i construeixen els discursos del poder, es feia un excessiu ressò de les proclames negacionistes. De seguida es va poder comprovar que això responia a l’estratègia de polaritzar el debat del tal manera que qualsevol crítica al poder sobre la gestió de la crisi fos anatematitzada com a negacionista i per tant anul·lada o, si més no, marginada del debat polític. Aquesta estratègia és semblant a la que utilitzen des dels poders reals amb l’extrema dreta, polaritzant el debat i anul·lant o condicionant molt la resta de les posicions, especialment aquelles que tenen una voluntat més transformadora, per acabar aplicant polítiques des dels governs cada dia més i més de dretes i centralistes. A l’estat francés ja fa unes quantes legislatures que ho estan assajant amb un evident èxit electoral i a l’estat espanyol els ha eixit un deixeble molt avantatjat en aquesta estratègia en la figura de Pedro Sánchez.

Publicat a Opinió
Dimecres, 03 Març 2021 16:44

Amb el fusell, la llibertat

El dia 27 de febrer de 1976 es va constituir la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), qui ho diria! Quaranta-cinc anys després, la RASD, continua sent un estat no reconegut per moltíssims estats democràtics, totalitaris i monàrquics i donen recer, suport i alguns rendeixen homenatge a l'estat del Marroc que va ser l'invasor, repressor i opressor del Sàhara Occidental. Que ironia!, veritat?

Publicat a Opinió
Dilluns, 01 Març 2021 19:12

Hagiografia del 23F

Aquests dies, a propòsit dels quaranta anys del 23F, ha corregut una facècia que té molta molla i que desenvoluparé així: «Si hagués triomfat el colp de Tejero avui tindríem presos polítics i exiliats. La llibertat d'expressió seria sovint vulnerada i els jutges marcarien l'agenda política aplicant arbitràriament les lleis. Els mitjans de comunicació estarien majoritàriament al servei del poder com a elements de propaganda. Policia i Guàrdia Civil apallissarien sense miraments la dissidència i els militars recorrerien a l'amenaça del sabre quan els vingués de gust. Es multiplicarien els casos de violència masclista. Es mantindrien en vigor moltes lleis franquistes, el feixisme s'exhibiria impúdicament en públic i faria molta feina bruta al règim mentre les urnes li donarien més i més poder. La catalanofòbia seria el pa de cada dia i les autonomies es veurien reduïdes al límit de la inanició. Es posarien pals a les rodes de les llengües minoritzades de l'Estat. Tindríem l'estanquera fins en la sopa i els pitjors tics de l'espanyolisme (masclisme, xenofòbia, supremacisme…) serien vistos com a coses normals. No s'haurien reparat les víctimes de la dictadura i el conreu de la memòria històrica seria ignorat. Els crims del franquisme haurien restat impunes i no se n'haurien depurat els responsables al si de les institucions de l'Estat. L'Església continuaria practicant abusos i gaudint dels seus privilegis i la monarquia no estaria sotmesa a la llei. Els grans bancs i oligopolis continuarien controlant els fils del poder i tallant el bacallà. El treball, la vivenda, l'educació i la sanitat no serien garantits. Immigrants i refugiats serien refusats com a empestats i prohibida la solidaritat i el salvament de pasteres. Si hagués triomfat aquell colp avui insistirien fins a la nàusea que Espanya és una democràcia plena perquè tots ens ho acabéssem creient».

Publicat a Opinió

No estem gaire acostumats a celebrar victòries, per menudes o simbòliques que siguen, i aquesta setmana n’hem pogut gaudir de dues que, ben administrades, poden servir per a acumular forces per als següents envits que l'agenda política, mediàtica i lingüística ens tindrà reservats.

Publicat a Opinió

Abans d'abordar els inicis del nacionalisme català continuarem citant unes quantes torpeses dels governs de l'estat que no van fer més que incrementar les reivindicacions i els simpatitzants de les causes perifèriques.

Publicat a Opinió
Divendres, 26 Febrer 2021 11:54

Desmuntant mentides espanyoles

Que Espanya és una màquina de produir fem intel·lectual és un fet sabut, per tot els que se al mirem de fora estant. Però la seva propaganda malauradament cala en amplis sectors del País. Avui intentaré desmuntar dues mentides que ens estan voler fer passar: la primera ja és un clàssic, i ve a dir que el vot independentista català és un vot “identitari”, tot volent dir que hom vota en clau de la seva identitat i no de la seva ideologia, la intenció és clara, lligar el vot amb la idea del feixisme, com a expressió exclusivament del sentiment de pertinença nacional, socialment transversal i buit d’ideologia; i la segona mentida, aquesta més recent, va lligada a unir el vot independentista amb les classes econòmicament potents o de renda alta.

Publicat a Opinió
Divendres, 29 Gener 2021 23:34

Entendre els espanyols

Tot i no ser espanyols, vivim entre ells i sotmesos al seu règim, per la qual cosa fora bo que els entengueren i ells ens entengueren a nosaltres. La distància que hi ha entre catalans i espanyols és cada vegada més llarga, ho veiem per exemple amb el tema dels exiliats on per als espanyols els seus son de “pata negra” mentre que els nostres viuen un retir de luxe i disbauxa, o en la concepció mateixa de la democràcia. Per a ells, el seu, és un estat democràtic i la nostra, una revolució feixista, i a l’inrevés. És lícit, doncs, preguntar-se com és possible una tan diferent visió de la realitat.

Publicat a Opinió
Pàgina 1 de 4