Opinió

Diuen que l'independentisme català va despertar la fera feixista. És un argument tan fals com perillós. Fins Pablo Iglesias i companyia van flirtejar en algun moment amb una idea que desafia tota evidència i que té com a propòsit no tant impedir el reviscolament de la ultradreta com frenar la revolta democràtica de Catalunya. /

L´agricultura valenciana necessita fer front a una problemàtica tan antiga com l´inici de l´exportació a distància de la nostra fruita i hortalissa. Els que haurien de ser els nostres valedors sembla que defensen interessos aliens i fins i tot han aconseguit que ens sentim parcialment culpables dels nostres problemes.

El calendari ha volgut que enguany, a principis de desembre, hagen coincidit el 40è aniversari de la Constitució espanyola, suport jurídic (i quasi diví) del règim del 78, i l’entrada al parlament andalús del grup d’extrema dreta VOX. Com si d’un bucle semblant al guió de la pel·lícula Atrapats en el temps es tractara, els fets, les anàlisis i els debats han generat un fil conductor entre el trànsit del final de la dictadura franquista, els 40 anys de Règim del 78 i l’elecció de 12 diputats autonòmics que reivindiquen sense dissimular aquella dictadura.

El primer cap de setmana de novembre es va desenvolupar a Biar el primer Encontre de Dones Rurals del País Valencià organitzat per FEDEMUR-PV. Entre altres vaig assistir al diàleg que oferiren el professor de Geografia de la UA Antonio Martínez Puche i el catedràtic de la UPV José María Álvarez Coque, qui intervingueren sota el títol “Diàleg de despoblament: De les necessitats a la búsqueda de solucions”, on entre altres vincularen les causes del despoblament a l’infrafinançament, el deute odiós que hem hagut de contraure per a compensar-lo i que ens obliga a invertir el 25% dels pressupostos de la Generalitat a amortitzar-lo amb interessos i l’espoli fiscal que patim de més de 6.000 milions d’euros anual, que pateix el nostre país per part de l’Estat.

L’any 1992, tant irlandesos com britànics van celebrar l’Acord de Divendres Sant (el Good Friday Agreement), un tractat de pau internacional ratificat en un referèndum, tant a Irlanda del Nord com a la República d’Irlanda, que va acabar amb trenta anys de violència. No obstant això, després de dues dècades de pau, el Brexit ha iniciat una crisi constitucional que planteja seriosos reptes a Irlanda del Nord. Als sis comtats, el 55,8% de l’electorat va votar per romandre a la UE, amb una votació fortament vinculada a les divisions etno-religioses del país (Garry, 2018).

Dimarts, 27 Novembre 2018 08:57

"El dret a la salut", per Francisco Macià

L'article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans estableix: «1. Tota persona té dret a un nivell de vida que assegure, així com a la seua família, la salut i el benestar, i especialment quant a alimentació, el vestit , l'habitatge, l'assistència mèdica i els serveis socials necessaris... 2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials...».

Diumenge, 25 Novembre 2018 20:30

MÉS PARTICIPACIÓ PER GUANYAR MÉS DEMOCRÀCIA

(Crònica d'urgència sobre un debat polític)

Acostumats com estem al xou mediàtic que ens escudellen cada dia per a major descrèdit de la política (espanyola) i major indiferència de la ciutadania, no deixa de sorprendre que un debat entre cinc representants de sengles formacions polítiques transcórrega per les civilitzades vies del debat, l'enraonament i la reflexió en veu alta. Però així va ser el passat divendres 22 de novembre en la Sala d'Actes d'Intersindical Valenciana, al carrer Juan de Mena de València. Convocats per la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià sota el lema «Més participació per guanyar més democràcia. No a la barrera electoral del 5%» i amb el director de Saó, Vicent Boscà, fent les funcions de moderador, es van reunir quatre cavallers i una dama en taula redona: Sergi Rodríguez (EUPV), Ricard Chulià (Bloc i País de Compromís), Raquel Aguilar (Partit Animalista Contra el Maltractament Animal), Josep Barberà (ERPV) i Alexis Marí (Agermanats). Amb tres quartes parts de la sala plena de públic, presentà l'acte Antoni Infante, que agraí l'assistència del públic i la participació dels ponents en nom de la Plataforma. Aclarí que d'altres partits hi havien estat també convidats però que havien declinat l'oferiment per causes no especificades. Fou el torn del moderador de l'acte, Vicent Boscà, que després de presentar un a un els participants obrí foc plantejant que com era que partits que defensaven la baixada del percentatge de vots necessari per a obtenir representació parlamentària (que en el cas valencià se situa en el 5 %, el més alt juntament amb Galícia i només superat per les Canàries, de l'Estat espanyol), quan arriben «al poder» se n'obliden, en clara al·lusió als partits valencians del Pacte del Botànic.

No sé ben bé si es tracta d'una renúncia conscient o només és l'expressió d'una certa alienació ideològica però el fet és que els nostres governs autonòmics, amb majoria als Parlaments i les Corts, renuncien objectivament a duplicar la despesa social i les inversions públiques, com a conseqüència de l'acceptació del marc distributiu que tenen assignat en aquest estat de les autonomies (re)nascut amb el règim del 78. Les xifres que ara explicaré estan relacionades directament amb els pressupostos per al 2019 del País Valencià, però pel que conec, tinc la convicció que són equivalents proporcionalment als de les illes Balears i també als de Catalunya, almenys mentre no faça el pas definitiu per fer efectiva la República i continue formant part del regne borbònic.

La violència masclista és un problema social estructural amb un alt cost per a les víctimes directes i indirectes i per al conjunt de la societat. A més, es tracta d´un àrea d´intervenció en la qual es troben involucrades professionals de diferents àmbits: policial, sanitari, judicial, serveis socials, educació... que s´enfronten a aquests temes diàriament i, en moltes ocasions, sense la necessària preparació i sense els recursos i mitjans que serien necessaris.

Suposem que l'exercici del poder, encara que siga el molt humil d'administrar una autonomia de segona divisió, i més en el cas de partits neòfits, és una cura d'humilitat. En el millor dels casos. Una cura d'humilitat, de realisme en diuen alguns. / Però això depén en bona mesura de les perspectives inicials, dels propòsits. És obligat, per neòfit que sigues, que en tant que polític i per tant amb vocació de poder, hages indagat en la seua naturalesa, t'hi hages preparat, t'hages vacunat contra les seues misèries, t'hages curat en salut. /

Pàgina 2 de 13
Joomla templates by a4joomla