Opinió

Dimarts, 05 Gener 2021 13:39

Aparcar a l'Hospital de La Ribera

L'Hospital de La Ribera o d'Alzira com és conegut popularment correspon a l'àrea de salut 10 de la Conselleria de Sanitat que inclou 11 zones bàsiques de salut: Alberic, Alzira, l'Alcúdia-Guadassuar, Algemesí, Alginet, Benifaió, Carcaixent, Carlet, Cullera i Sueca. En total atén, a una població aproximada de 260.000 persones.

Dimarts, 05 Gener 2021 13:35

Disculpe, hábleme en castellano

El Nadal és sempre un període especial per a moltes famílies. Sent 2020, i davant la impossibilitat d'eixir de València, la meua parella i jo anàvem a sopar només amb la meua mare i germà. Lluny de persones a les quals estimem, tant per a nosaltres com per a la resta de persones, aquest nadal anava a ser un poquet més difícil.

Dilluns, 28 Desembre 2020 15:51

Bon Nadal

No és la primera vegada que l'escriptura d'una columna m'agafa com aquell qui diu en trànsit, a la 'carretera', vull dir, lluny de l'espai acostumat i més o menys propici de l'estudi de casa. Tants anys d'ofici (i de carretera) donen per molt, certament: aeroports, autopistes, hotels, cotxes, bars, albergs de muntanya, locutoris amb ordinadors i connexió al Marroc o al Perú, quan havies de fer mans i mànigues per escriure una ç, un apòstrof o una dièresi. He arribat a dictar per telèfon les columnes a un sofert redactor que amb prou feines dominava els rudiments de l'ortografia. L'arribada del fax va estalviar-nos aquells dictats tortuosos i les inevitables errades que solien acompanyar-los però t'obligava a imprimir l'article i buscar (recerca que a vegades es convertia en viacrucis) un lloc des d'on enviar-lo perquè el redactor de torn el teclegés de nou a l'altra banda (del món, anava a dir) del cable. I sovint el mitjà s'ha convertit en el missatge o tema de l'escrit, com postulava McLuhan, perquè l'excepcionalitat de les circumstàncies en què hom escriu és un atractiu poderós, de vegades irresistible, que desperta el sentit de l'humor, l'absurd, el ridícul, l'estranyesa o la paradoxa, condiments tan escaients per a tota literatura. Space is the subject of poetry, podria haver dit el poeta nord-americà Wallace Stevens, tantes vegades parafrasejat. La urgència i immediatesa d'aquest gènere de la columna i en certa manera també dels nostres dies exigeixen alguna cosa més que el bolígraf i el paper, un ordinador, connexió a internet, per exemple. Però superats aquests esculls, qualsevol lloc pot esdevenir escenari de treball, espai de reflexió i punt de concentració per a un article. És curiós: l'espai convertit en tema de què alhora necessites abstraure-te'n malgrat tot per avançar en el teu treball. Com ara, enmig d'aquest gran centre comercial on m'he hagut de refugiar mentre em reparen el cotxe al taller del costat amb el vague propòsit de felicitar el nadal a totes les persones de bona voluntat (que són moltes més de les que ells volen i diuen). Escriure potser consisteix en això precisament, viure al bell mig del soroll del món, tot sent-ne conscient però distanciant-te'n, reinterpretar tots aquests estímuls, filtrar-los al propi llenguatge i, bategant o surant amb ell, construir un missatge en múltiples direccions. Proximitat, llunyania, dins i fora: les coordenades de tota escriptura, les frontisses de tot coneixement. El soroll de fons, el xiulets electrònics, els carros de la compra, les tasses, plats i gots amb què les cambreres feinegen, les alarmes i els mòbils, les converses esmorteïdes, les paraules del prop, les llums multicolors, les mascaretes que velen pors i confiances, somriures i agrors, el vaivè de gent tan anònima com el qui escriu ara, en aquest precís moment que passa, al bell mig de la gran nau comercial, aquesta felicitació de nadal dedicada a totes les persones de bona voluntat (moltes més, sortosament encara, de les que ells volen i diuen), a una setmana justa del final d'un any terrible. Bon Nadal, malgrat tot, mentre faig vots perquè el 2021 siga el principi del final d'aquesta pandèmia i de l'estela de moltes altres sofrences, el de la llibertat de les preses i presos, represaliats i exiliats polítics, el de la consolidació d'aquest projecte periodístic per al País Valencià que teniu davant els ulls, el de la reciprocitat dels mitjans de comunicació en català, el de l'obertura de noves finestres per a la llum i l'esperança, ara com ara encara tan difícils. Bon Nadal!

Publicat en La Veu del País Valencià

Ho contava aquesta setmana Manel Rodríguez-Castelló a la seua columna setmanal al digital Nosaltres La Veu: la proposta del president valencià Ximo Puig d’una mena de Commonwealth catalanovalenciana, a la qual s’ha sumat sense titubejos la presidenta de Balears Francina Armengol, havia agafat Compromís (soci amb els socialistes i Podem en el govern valencià) amb el pas canviat. I ho deia molt bé, ja que a hores d’ara, no sembla que la proposta haja trobat cap resposta per part dels valencianistes.

Amb la informació que tenim, la resposta és no. Es podran endurir? És possible, però la ciutadania no té la informació per a saber-ho o avaluar-ho.

Dilluns, 21 Desembre 2020 18:54

Raimon, el crac

Dels molts significats que la paraula anglesa crack conté n'hi ha un en un raconet del diccionari que és precisament el que s'ha escampat pertot arreu. Raimon, que aquest dimecres va fer 80 anys, no és un soldat ni un esportista, en el sentit literal dels mots, però sí un crac, o un as, que era com es deia abans. Raimon és un artista, una figura, un símbol, un punt i a part en la nostra història contemporània, la dels valencians, la dels catalans en general. No és, no fou només que va posar nous acords i molts decibels a la cançó, és, fou un fenomen sociològic, un terratrèmol de gran magnitud. El crac que el País Valencià havia anat gestant des de feia segles perquè un dia s'unissen la veu feta crit i la paraula, perquè s'elevés el cant acompanyat pels sons d'una guitarra esquinçada com "el gran plor de la terra", perquè es trenqués el llarg silenci de l'oblit, perquè s'espolsés d'un colp l'espessa mansuetud en què s'esllanguia un poble. Un crac que aixecava la veu i la guitarra des de l'alçada moral dels vençuts de la cullera, els de les "classes subalternes". Un crac que després de segles de desconeixement imposat i mútuament correspost (el dels uns potser més gran que els dels altres) feia possible que un poble es reconegués en la seua diversitat, en els diferents tons i cadències, en la rica varietat de les seues formes i dialectes. Un crac que va saber aprofitar el badall (que és una altra de les accepcions en anglès de crack) que havia obert Joan Fuster, sobretot Fuster, per començar sent vent i anar transformant-se en huracà. Un crac que des de Xàtiva i València va obrir la porta perquè hi anassen entrant i esbandint-se veus que multiplicaven el llegat cultural dels segles, altres gegants de la paraula dita i cantada, recitada o feta crit, l'Ovidi, Lluís Miquel i els 4 Z, Maria del Carme Girau, Joan Baptista Humet, Al Tall i tots els trobadors i trobairitz qui hi han entrat després units en la seua irreductible diversitat, en el ventall multicolor dels gèneres i estils, units per la llengua en què expressen el seu art, units en la raó de la pervivència i futur d'un poble. Un crac.

Dimecres, 09 Desembre 2020 19:49

Més inconvenients en la nostra agricultura

Les darreres setmanes els està arribant a casa als llauradors una sorpresa més: han d'omplir el formulari de l´Instituto Nacional de Estadística (INE) sobre la seua activitat agrària.

Dijous, 03 Desembre 2020 20:44

Apunts per a un futur municipal valencià

Faena tenim en bastir l'edifici que representa la societat que volem. Els fonaments son importants, però anem a vore hui com volem que quede el remat d'una de les parts de la construcció.

Divendres, 27 Novembre 2020 19:05

Ai, l’audiovisual valencià!

Anit m’esperava Nicole Kidman a l’HBO. I la vaig fer esperar perquè volia veure els Premis de l’Audiovisual Valencià. Després, només la vaig poder atendre una hora perquè em vencia la son.

Dimecres, 18 Novembre 2020 13:57

Crisi en el millor govern de la història

El titular ben bé podria semblar una contradicció. És el mateix que han expressat moltes persones a les xarxes i sobretot professionals de la comunicació als diversos mitjans. Com pot ser que el millor govern que mai ha tingut el País Valencià, estiga en crisi per algunes qüestions que, sent importants, no deixen de ser secundàries respecte al resultat global de cinc anys de coalició? Doncs sembla que sí, i, si ens atenim a allò que diuen els reportatges i articles periodístics, aquesta crisi és provocada per raons de tàctiques partidistes/electorals de curta volada i per la manca de comunicació entre les dues figures més importants del govern valencià, Ximo Puig i Mónica Oltra.

Pàgina 3 de 30