Opinió

Divendres, 16 abril 2021 10:00

Crònica d’una mort anunciada

La sanitat pública espanyola ha sigut durant dècades l'enveja del món, i certament era una sanitat espectacular, on tothom o gairebé tothom rebia una atenció sanitària adequada a les seves necessitats. Parlem d’una època on els malats i les seves famílies tenien poques exigències; parlem d’una època on la tecnologia sanitària era pràcticament inexistent i l'atenció depenia del saber dels metges; parlem d’una època on els metges arribaren en al·luvió al sistema sanitari i a un sistema d’aprenentatge, el MIR, que dotà els professionals d’un coneixement excel·lent alhora que es mantenien uns salaris extremadament baixos. 

Divendres, 09 abril 2021 21:24

Contradiccions pandèmiques

Complit l’any de pandèmia, podem observar com el virus ha servit com a catalitzador de les contradiccions del capitalisme i ha accelerat una crisi econòmica de la qual començàvem a detectar els símptomes bastant abans de l’alarma sanitària.

Divendres, 09 abril 2021 21:19

Amnistia i veritat

En el passatge titulat «La veritat en marxa: els articles de Zola sobre l'afer Dreyfus» d'Els còmplices –llibre que no m'estic de recomanar vivament un colp, ara sí, llegit amb gran profit i plaer– Enric Iborra reporta el cas que va sacsejar la França i gran part de l'Europa de finals del XIX i principis del XX, el famós 'afer Dreyfus'. Molts intel·lectuals, encapçalats per Émile Zola, van protagonitzar llavors una lluita memorable per la llibertat i els drets democràtics amb la defensa d'aquest capità d'origen jueu expulsat de l'exèrcit i empresonat a l'illa del Diable de la Guaiana frencesa per una falsa acusació d'espionatge.

Les persones que hem vist el documental del Cas Nevenka realitzat per Maribel Sánchez Maroto, hem pogut recordar horroritzades el tractament devastador que se li va donar a esta dona pel fet de  denunciar públicament un assetjament sexual realitzat per l’alcalde de Ponferrada. En aquells anys 1999, 2000, 2001 va ser una explosió mediàtica pel fet que una dona jove denunciés a tot un «senyor alcalde» Ismael Álvarez i,  tot i que Nevenka guanyà el cas als Tribunals, va patir una tortura psicològica de dimensions gegantines abans, durant i després del procés: va ser linxada i humiliada públicament pel fiscal del moment, José Luís García Ancos, que finalment va ser apartat del cas. Va ser rebutjada socialment pels seus veïns i veïnes que sentien devoció per l’alcalde. Els seus companys i companyes del Partit Popular no sols li donaren l’esquena sinó que es posicionaren totalment al costat de l’assetjador. Fins i tot la seua pròpia família en un primer moment mostraren la incredulitat i li recomanaren no fer cap pas en contra d’Ismael. Finalment, i malgrat guanyar judicialment el cas, va haver de marxar a viure fora d’Espanya i 20 anys després mai ha tornat.

Si l'Edat Moderna propicia la concentració de poder a Europa en unes poques mans, l'Edat Contemporània restableix la situació medieval, amb noves incorporacions i tot.

Divendres, 19 Març 2021 11:07

Confederem-nos

En moments de crisi, sanitària, ambiental, econòmica, social i política, s’aguditzen les contradiccions sistemàtiques; s’evidencien les mancances estructurals i ens indueix a una reflexió necessària per repensar models, accions i metodologies que semblen esgotades per construir col·lectivament una nova societat postcrisi. Societat que serà millor o pitjor per a la gram majoria de la població depenent de la correlació de forces en conflicte.

Divendres, 19 Març 2021 10:52

Un cercle amarg que demana solucions

Com a éssers humans que hauríem de tenir alguna ètica, potser la primera pregunta que ens hem de fer és: a qui estem perjudicant amb les nostres accions? Si partim de nosaltres mateixos, podem fer una primera llista: a nosaltres, als que ens envolten, als que explotem, als animals i a l’ecosistema. Sense voler ser exhaustiu, el nostre comportament als primers que afecta és a nosaltres, per exemple, amb una alimentació absolutament nociva per a la salut, els animals i l’ecosistema. Ens aturarem ací.

Divendres, 19 Març 2021 10:49

El valencià provoca accidents

De tots els termòmetres amb què podem prendre la temperatura a la llengua, el de la retolació pública és dels més clars i eficaços. Recordatori per a navegants: ja han passat trenta-nou i trenta-vuit anys de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia i de la Llei d'Ús i Ensenyament, respectivament.

Al cap de poc temps de començar la pandèmia de la COVID19 cridava l’atenció com, des de molts mitjans de comunicació dels que sempre reprodueixen i construeixen els discursos del poder, es feia un excessiu ressò de les proclames negacionistes. De seguida es va poder comprovar que això responia a l’estratègia de polaritzar el debat del tal manera que qualsevol crítica al poder sobre la gestió de la crisi fos anatematitzada com a negacionista i per tant anul·lada o, si més no, marginada del debat polític. Aquesta estratègia és semblant a la que utilitzen des dels poders reals amb l’extrema dreta, polaritzant el debat i anul·lant o condicionant molt la resta de les posicions, especialment aquelles que tenen una voluntat més transformadora, per acabar aplicant polítiques des dels governs cada dia més i més de dretes i centralistes. A l’estat francés ja fa unes quantes legislatures que ho estan assajant amb un evident èxit electoral i a l’estat espanyol els ha eixit un deixeble molt avantatjat en aquesta estratègia en la figura de Pedro Sánchez.

Dissabte, 06 Març 2021 11:56

Cultura, misèria i companyia

El passat desembre es va fer públic el manifest Alcoi serà cultural o no serà impulsat des dels diversos àmbits culturals de la societat civil. En pocs dies el manifest va ser subscrit per més de tres-cents artistes, escriptors, intel·lectuals, gestors culturals i, en fi, persones preocupades per la mediocritat (per no usar una paraula més forta) cultural en què s'esllangueix una ciutat que en aquest aspecte, com en tants d'altres, presenta moltes ombres i escasses llums.

Pàgina 3 de 33