Opinió

El divendres 5 de febrer el programa A la Ventura de la televisió d’À Punt estava tractant el tema dels youtubers i d’altres streamers que se’n van a Andorra. Un tema amb moltes arestes espinoses com la del pagament d’impostos i la necessitat de serveis públics de qualitat, els paradisos fiscals, el realisme capitalista i la ideologia ultraindividualista que molts d’ells  transmeten a la joventut a través del seus continguts, i que ens resulta tan insolidari i tan obscè, o l’aspecte lingüístic, que tractarem en aquest article. Un dels youtubers convidats, Rubén Gisbert, va iniciar la seua intervenció dient «jo soc valencianoparlant (...) però com esta televisió se sustenta amb els impostos de tots els espanyols (i continua en castellà) hablaré en castellano que creo que es más pertinente para que nos [entienda] toda la audiencia incluidos los que me ven a mí». Tot ple d'inexactituds sobre el finançament de la televisió valenciana, i per extensió sobre el finançament de la Generalitat, que no se sustenta amb els impostos de tots els espanyols, sinó amb els de tots els valencians i valencianes. I a més a més, des del País Valencià paguem més del que rebem. Tot i que va haver altres visions, és una llàstima que A la Ventura no portara també, per sentir una opinió alternativa, algun streamer que cree continguts en valencià o que aporte, a través dels seus continguts, valors per a la societat: continguts culturals, de pedagogia social, píndoles formatives o valors com la solidaritat, el respecte mutu, la dignitat. En definitiva, el que el catedràtic d’economia de la UV Joan Ramon Sanchis anomena «youtuber social».

Dimecres, 03 Febrer 2021 13:23

Les "manades" de la pornografia

Molta gent ens preguntem per l'origen de les violacions en grup o les anomenades "manades" de violadors que apareixen cada vegada amb més freqüència i de les quals hem vist diversos casos al País Valencià. "Manades" -denominació especista i en castellà-, formades per homes, i a vegades fins i tot menors d'edat, que ens posen els pèls de punta i fan que molta gent ens preguntem "què tenen aquesta gent al cap?".

Divendres, 29 Gener 2021 23:34

Entendre els espanyols

Tot i no ser espanyols, vivim entre ells i sotmesos al seu règim, per la qual cosa fora bo que els entengueren i ells ens entengueren a nosaltres. La distància que hi ha entre catalans i espanyols és cada vegada més llarga, ho veiem per exemple amb el tema dels exiliats on per als espanyols els seus son de “pata negra” mentre que els nostres viuen un retir de luxe i disbauxa, o en la concepció mateixa de la democràcia. Per a ells, el seu, és un estat democràtic i la nostra, una revolució feixista, i a l’inrevés. És lícit, doncs, preguntar-se com és possible una tan diferent visió de la realitat.

Divendres, 29 Gener 2021 23:32

El dia vindrà

Que el món no tornarà a ser el mateix quan hàgem superat la pandèmia sembla fora de tot dubte. Per molt que l'afirmació té un punt de simple obvietat, ja que el món no pot ser mai el mateix, l'enquesta que ha fet el The Frederick S. Pardee Center a 101 personalitats d'arreu del món i dels diversos àmbits, publicada a The Conversation i divulgada entre nosaltres per Vilaweb en un article signat per Adil Najam que no m'estic de recomanar, dona moltes pistes sobre l'acceleració dels canvis que la pandèmia imposa i el punt d'inflexió planetari en què segons totes les evidències ens trobem.

La campanya nadalenca, malgrat les mesures de distanciament del govern valencià, no ha tingut bons efectes sobre el control de la pandèmia. Durant aquesta, per exemple, els grans centres comercials s'han mantingut en funcionament sense un control significatiu, un indicador del nivell d'interacció social no controlat. La segona onada, iniciada el mes de setembre, i que evolucionà cap a una certa resolució a finals del mes de novembre, ha estat continuada per una tercera onada d'una mortalitat superior a la primera.

Part 1ª

Si els primers valencianistes tenien un ull mirant el que passava a Europa l'altre ull, i ben obert, l'havien de tindre clavat en Euzkadi i encara més, en Catalunya.

Reproduïm l'entrevista publicada en EL TEMPS:

Antoni Infante (Guadix, Granada, 1958) té tota una vida de militància al darrere. Implicat en Comissions Obreres al País Valencià durant els anys setanta, tot seguit va passar a formar part dels moviments independentistes. Així, va entrar en el Moviment de Defensa de la Terra i va ser un dels detinguts i torturats durant l’Operació Garzón el 1992. Més tard, tot just abans de començar a militar en Poble Lliure, Infante fundaria la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, entitat creada el 2013 i que ell mateix ha coordinat fins ara. Fa unes setmanes, Infante va fer públic que feia un pas al costat per propiciar nous lideratges. Parlem amb ell per fer-ne balanç.

Dilluns, 25 Gener 2021 19:40

La pandèmia dels cínics

La virulència amb què la pandèmia s'escampa des de fa mesos i la necessitat de preservar la salut i els drets dels votants aconsellava ajornar les eleccions a Catalunya convocades per al 14 de febrer. Aquest era, almenys, el principal argument dels partits que van acordar postposar-les per al 30 de maig, tots de fet excepte el PSC, que deu tenir molta pressa per jugar el que considera trumfo guanyador abans que l'as del superministre més televisat de l'era pandèmica, Salvador Illa, no se li acabe cremant.

Que la pandèmia de la COVID-19 està desfermada sembla una evidència difícil de qüestionar. Les dades de contagis i persones mortes cada dia així ho confirmen. El testimoniatge de milers de famílies de persones mortes i afectades poden donar fe de la gravetat de la seua evolució. El que ja no em sembla tan evident és que estiga fora de control sobretot si tenim en compte que els diversos governs autonòmics o estatals es resisteixen a adoptar les mesures que tothom sap que són les efectives com ja es va demostrar a la primavera passada.

Divendres, 15 Gener 2021 00:36

No aplaudim la Marxa Radetzky

Poques persones en un moment o altre de la seua vida no desenvolupen una preferència per un o altre tipus de música, la frase “quina música t’agrada?” és habitual, especialment entre la gent jove. És inevitable no conèixer desenes de cançons que encara que no ens agraden les identifiquem. Una d’eixes tonaetes és la Marxa Radetzky, la coneixeran perquè és l’última peça que s’interpreta en el Concert d’Any Nou que se celebra a Viena. Els privilegiats -i no ho dic només pel fet de poder assistir al concert i poder pagar l’entrada- que assisteixen aplaudeixen amb entusiasme, possiblement perquè coneguen el vertader sentit de la marxa.

Pàgina 5 de 33