Opinió

La irrupció de Vox al Parlament andalús, com a representació institucional d'un franquisme sociològic que no acaba de marxar, ha activat les alarmes en els partits «constitucionalistes» i mitjans de comunicació de masses. Partits i mitjans que han generat i fomentat, per acció o omissió, que el discurs de la intolerància i la xenofòbia es situe amb certa centralitat en el debat polític i social. Discurs que ha capilaritzat en gran part dels espais comuns, dels mediàtics als populars passant per les institucions, en cada sopar familiar, conversa al carrer o debat televisiu.

Ah!, si cada home estimes amb tot cor la seua terra, les seues tradicions, la seua llengua, cadascú al seu lloc, com en una orquestra. Quin acord s’obtindria…”

Pau Casals

Encarna Canet Benavent

Universitat de València

Hem de romandre sempre vigilants, perquè serà prou qualsevol crisi política, econòmica o religiosa perquè els drets de les dones siguen novament qüestionats” Simone de Beauvoir

Dimecres, 02 Gener 2019 23:37

"Unitat", per Manel Rodríguez Castelló

De tant en tant la cantarella de la unitat torna com un eco insistent al debat polític. L'entonen tant partidaris com detractors, els primers sovint com qui descobreix la sopa d'all o es reconeixen devots de la fe en la vareta de les fórmules màgiques, els segons afirmant que això de la unitat és poc més o menys una cortina de fum que amaga les intencions i contradiccions de la vida real o interessos inconfessats. Però ni els uns ni els altres no aclareixen gaire la qüestió. Perquè al capdavall, ni que només siga com a lloc comú o per inèrcia històrica, la unitat (orgànica, d'acció, estratègica...) és percebuda per les forces d'esquerra i els moviments socials com a garant de l'èxit o responsable del fracàs (si no s'articula). «La unitat fa la força», «Proletaris de tots els països, uniu-vos», «L'exemple de la mata de jonc»… 

Diuen que l'independentisme català va despertar la fera feixista. És un argument tan fals com perillós. Fins Pablo Iglesias i companyia van flirtejar en algun moment amb una idea que desafia tota evidència i que té com a propòsit no tant impedir el reviscolament de la ultradreta com frenar la revolta democràtica de Catalunya. /

L´agricultura valenciana necessita fer front a una problemàtica tan antiga com l´inici de l´exportació a distància de la nostra fruita i hortalissa. Els que haurien de ser els nostres valedors sembla que defensen interessos aliens i fins i tot han aconseguit que ens sentim parcialment culpables dels nostres problemes.

El calendari ha volgut que enguany, a principis de desembre, hagen coincidit el 40è aniversari de la Constitució espanyola, suport jurídic (i quasi diví) del règim del 78, i l’entrada al parlament andalús del grup d’extrema dreta VOX. Com si d’un bucle semblant al guió de la pel·lícula Atrapats en el temps es tractara, els fets, les anàlisis i els debats han generat un fil conductor entre el trànsit del final de la dictadura franquista, els 40 anys de Règim del 78 i l’elecció de 12 diputats autonòmics que reivindiquen sense dissimular aquella dictadura.

El primer cap de setmana de novembre es va desenvolupar a Biar el primer Encontre de Dones Rurals del País Valencià organitzat per FEDEMUR-PV. Entre altres vaig assistir al diàleg que oferiren el professor de Geografia de la UA Antonio Martínez Puche i el catedràtic de la UPV José María Álvarez Coque, qui intervingueren sota el títol “Diàleg de despoblament: De les necessitats a la búsqueda de solucions”, on entre altres vincularen les causes del despoblament a l’infrafinançament, el deute odiós que hem hagut de contraure per a compensar-lo i que ens obliga a invertir el 25% dels pressupostos de la Generalitat a amortitzar-lo amb interessos i l’espoli fiscal que patim de més de 6.000 milions d’euros anual, que pateix el nostre país per part de l’Estat.

L’any 1992, tant irlandesos com britànics van celebrar l’Acord de Divendres Sant (el Good Friday Agreement), un tractat de pau internacional ratificat en un referèndum, tant a Irlanda del Nord com a la República d’Irlanda, que va acabar amb trenta anys de violència. No obstant això, després de dues dècades de pau, el Brexit ha iniciat una crisi constitucional que planteja seriosos reptes a Irlanda del Nord. Als sis comtats, el 55,8% de l’electorat va votar per romandre a la UE, amb una votació fortament vinculada a les divisions etno-religioses del país (Garry, 2018).

Dimarts, 27 Novembre 2018 08:57

"El dret a la salut", per Francisco Macià

L'article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans estableix: «1. Tota persona té dret a un nivell de vida que assegure, així com a la seua família, la salut i el benestar, i especialment quant a alimentació, el vestit , l'habitatge, l'assistència mèdica i els serveis socials necessaris... 2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials...».

Pàgina 5 de 16
Joomla templates by a4joomla