Opinió

Diumenge, 25 Novembre 2018 20:30

MÉS PARTICIPACIÓ PER GUANYAR MÉS DEMOCRÀCIA

(Crònica d'urgència sobre un debat polític)

Acostumats com estem al xou mediàtic que ens escudellen cada dia per a major descrèdit de la política (espanyola) i major indiferència de la ciutadania, no deixa de sorprendre que un debat entre cinc representants de sengles formacions polítiques transcórrega per les civilitzades vies del debat, l'enraonament i la reflexió en veu alta. Però així va ser el passat divendres 22 de novembre en la Sala d'Actes d'Intersindical Valenciana, al carrer Juan de Mena de València. Convocats per la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià sota el lema «Més participació per guanyar més democràcia. No a la barrera electoral del 5%» i amb el director de Saó, Vicent Boscà, fent les funcions de moderador, es van reunir quatre cavallers i una dama en taula redona: Sergi Rodríguez (EUPV), Ricard Chulià (Bloc i País de Compromís), Raquel Aguilar (Partit Animalista Contra el Maltractament Animal), Josep Barberà (ERPV) i Alexis Marí (Agermanats). Amb tres quartes parts de la sala plena de públic, presentà l'acte Antoni Infante, que agraí l'assistència del públic i la participació dels ponents en nom de la Plataforma. Aclarí que d'altres partits hi havien estat també convidats però que havien declinat l'oferiment per causes no especificades. Fou el torn del moderador de l'acte, Vicent Boscà, que després de presentar un a un els participants obrí foc plantejant que com era que partits que defensaven la baixada del percentatge de vots necessari per a obtenir representació parlamentària (que en el cas valencià se situa en el 5 %, el més alt juntament amb Galícia i només superat per les Canàries, de l'Estat espanyol), quan arriben «al poder» se n'obliden, en clara al·lusió als partits valencians del Pacte del Botànic.

No sé ben bé si es tracta d'una renúncia conscient o només és l'expressió d'una certa alienació ideològica però el fet és que els nostres governs autonòmics, amb majoria als Parlaments i les Corts, renuncien objectivament a duplicar la despesa social i les inversions públiques, com a conseqüència de l'acceptació del marc distributiu que tenen assignat en aquest estat de les autonomies (re)nascut amb el règim del 78. Les xifres que ara explicaré estan relacionades directament amb els pressupostos per al 2019 del País Valencià, però pel que conec, tinc la convicció que són equivalents proporcionalment als de les illes Balears i també als de Catalunya, almenys mentre no faça el pas definitiu per fer efectiva la República i continue formant part del regne borbònic.

La violència masclista és un problema social estructural amb un alt cost per a les víctimes directes i indirectes i per al conjunt de la societat. A més, es tracta d´un àrea d´intervenció en la qual es troben involucrades professionals de diferents àmbits: policial, sanitari, judicial, serveis socials, educació... que s´enfronten a aquests temes diàriament i, en moltes ocasions, sense la necessària preparació i sense els recursos i mitjans que serien necessaris.

Suposem que l'exercici del poder, encara que siga el molt humil d'administrar una autonomia de segona divisió, i més en el cas de partits neòfits, és una cura d'humilitat. En el millor dels casos. Una cura d'humilitat, de realisme en diuen alguns. / Però això depén en bona mesura de les perspectives inicials, dels propòsits. És obligat, per neòfit que sigues, que en tant que polític i per tant amb vocació de poder, hages indagat en la seua naturalesa, t'hi hages preparat, t'hages vacunat contra les seues misèries, t'hages curat en salut. /

Aquesta setmana passada hem tingut la darrera celebració de la Marxa i l’Aplec del Puig, on, com ja ve succeint des de fa molts anys, hi han prevalgut la lògica i la dinàmica partidàries que, tot i legítimes, es mostren insuficients per a segons quines qüestions, quan, segurament, ens aniria millor a tothom si, sense renunciar als espais i propostes partidistes, avantposàrem una certa lògica en clau de país, de País Valencià.

Artículo 25 

  1. Toda persona tiene derecho a un nivel de vida adecuado que le asegure, 

así como a su familia, la salud y el bienestar, y en especial la 

alimentación, el vestido, la vivienda, la asistencia médica y los servicios 

sociales necesarios; tiene asimismo derecho a los seguros en caso de 

desempleo, enfermedad, invalidez, viudez, vejez y otros casos de pérdida 

de sus medios de subsistencia por circunstancias independientes de su 

voluntad. 

El brutal esquarterament del periodista Jamal Khashoggi al Consolat saudí d'Istanbul, segons tots els indicis a mans de personal a sou del règim teocràtic de Riad, ha tornat a posar en el punt de mira els negocis que molts països decents mantenen amb una de les dictadures més sagnants del planeta. /

A les darreres dècades estem assistint a un notable increment de polítiques que podríem definir d'extrema dreta tant a Europa com a els EUA. La major part d'aquestes polítiques són aplicades per governs on participen partits considerats demòcrates, tant de dretes, de centre com d'alguns que mantenen l'etiqueta de forces socialdemòcrates, ecologistes, etc. Aquestes expressions abasten bona part de les polítiques públiques en aspectes com les restriccions de les llibertats cíviques i polítiques o la preponderància del que és privat envers el que és públic. Un camp on aquestes polítiques s'ha fet clarament visibles és en el tractament dels fluxos migratoris i els drets de les persones migrades, ja siga des de l'àmbit polític, com el jurídic, policial o militar. Una part del discurs imperant culpabilitza erròniament la immigració com a responsable d'aquesta dretanització generalitzada.

L'èxit de la manifestació del darrer 9 d'Octubre a València va sorprendre propis i estranys. Certament, aplegar no menys de 15.000 persones en un context com l'actual valencià, no caracteritzat precisament per mobilitzacions i projectes socials poc o molt multitudinaris, és un fet que no passa desapercebut. Fins i tot les dues o tres cites anuals d'obligat compliment a la capital valenciana, com la que ara comentem, han anat perdent vigor.

Les autores, membres de diversos col·lectius en defensa de la sanitat pública i d’auditoria del deute, analitzen en aquest article el procés de desprivatització d’alguns dels departaments de salut del País Valencià, així com les possibilitats de futur que s’obren al Govern si es vol recuperar la gestió d’aquests serveis públics.

Article publicat en La Directa.

Pàgina 6 de 16
Joomla templates by a4joomla