Opinió
"Les batalles de Llutxent", per David Garrido
Dies atziacs per a una població emblemàtica del nostre País Valencià, Llutxent, assotada per un incendi devastador que ha reduït a cendres la sureda més meridional dels Països Catalans. Ara, extingida la cremadissa, toca refer-se de les ferides provocades per la batalla contra el foc, d’aquí el Projecte Fènix, impulsat per l’Ajuntament de Llutxent. Batalla la darrera contra els elements, a Llutxent batallaren els homes en el passat: hi ha una batalla mítica, que ha deixat empremta en les celebracions de l’Església catòlica, la del miracle, i un altra de debò, en la qual per primera i única vegada, l’exèrcit de Jaume I fou vençut pels sarraïns.
"Per què ens odien tant?", per Antoni Infante
La recent sentència del TSJCV que anul·la 11 articles del Decret 6/2017 de la Generalitat Valenciana que regula l’ús del valencià per part de l’administració ve a sumar-se a tota una sèrie de sentències i fets que, més enllà de l’enrevessada justificació jurídica que puguen tindre, denoten una malvolença manifesta contra el valencià, el nostre català i de tota la nostra cultura. Només fer-se pública la sentència, les xarxes socials esclataven reproduint els comunicats i posicionaments de les entitats que treballen en defensa de la llengua i expressant de mil maneres diferents la indignació que provocava. Una d’aquelles respostes en forma de pregunta em va cridar l’atenció: Per què ens odien tant?
"La bèstia encara hi era", per Manel Rodríguez Castelló
Ja coneixeu l'inquietant relat d'Augusto Monterroso: "Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí". La brevetat i la dosi de surrealisme de la frase, que podria haver estat la primera d'una gran novel·la però que en canvi descarrega sobre la perícia imaginativa del lector tota la potència i potencialitat, la van encimbellar al Parnàs literari fins a convertir-la en lloc comú, el de les coses que es memoritzen fàcilment. Quan va despertar, la bèstia encara hi era. La bèstia multiforme del feixisme, monstre de mil cares, l'hidra policèfala d'alè verinós, vestida de marró, blau o negre.
"Llei 4/1983: ús o desús del valencià?", per David Garrido
L’actualitat mana i aquesta setmana no puc cloure els ulls davant l’aberració perpetrada per la Mesa de les Corts. Per a treballar a les Corts no cal saber valencià. Vaja, que els importa un rave el coneixement del valencià als partits representats en eixa Mesa. Anem a veure: però no és el valencià la —proclamada!— llengua pròpia dels valencians? Aleshores què s’empatollen? La història dels despropòsits lingüístics contra el valencià (heu llegit bé, «contra») ve de llarg, de quan s’empescaren l’Estatut descafeïnat encara vigent i s’elaborà una llei —llei de mínims, mínims, mínims— per a rescatar el valencià de la postergació que patia de 1707 ençà, la qual cosa espaordia i encara espaordeix els espanyolistes de tot pelatge que habiten entre nosaltres, inclosos eixos autoproclamats «rescatadors de persones», eixa esquerra de pa sucat amb oli, innòcua, que tria la pàtria de Francisco Franco Bahamonde, no la d’Ausiàs March.
"FGV i l’agenda 2030 per al desenvolupament sostenible", per Encarna Canet
Com cada estiu arriba la temporada de la calor i estem segures perquè així ho anuncien els centres comercials i les retallades de servei en Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV).
"El ministre Ábalos contra el pacte del Botànic?", per Antoni Infante
Diumenge passat, centenars de persones es manifestaven contra l'ampliació de dos a tres carrils per sentit de circulació de la V21, l'autovia d'entrada a València venint des del nord. La convocatòria havia partit de Per l'horta, i responia a l'activació per via d'urgència del procés d'expropiació de les parcel·les afectades per un projecte de difícil justificació tècnica, que implica un gran cost mediambiental i social amb la destrucció de 80.000 m² de la millor horta productiva i habitatges històrics i suposa una inversió milionària que ben bé podria ser utilitzada per a millorar veritablement el transport metropolità.
"El futur de la millor terreta del món... és ser asfalt?", per Consol Barberà
Aquesta setmana, el govern de P. Sánchez ha declarat com a urgent l'ampliació de la V-21 (els terrenys del vial d'accés al port ja fa anys que s'expropiaren).
"El problema no es Podemos, el problema es España", per Zahia Guidoum Castiblanque
Muchas de las que estuvimos en las calles, días y noches aquel mayo del 2011 vemos la evolución de Podemos como un proceso esperpéntico. Incluso para aquellas que desde el principio compartíamos señaladas diferencias con el partido morado, su debilidad en la denuncia de la represión por parte del estado español a partir del caso catalán es, por encima de todo, doloroso.
"Tenia València un palau reial: i els espanyols el derrocaren", per David Garrido
València tenia un palau, el seu palau reial, la residència dels seus reis. Un palau, però, que desaparegué per la ineptitud d’un general espanyol. I haguera desaparegut també l’edifici del Sant Pius V si el mariscal francès Louis-Gabriel Suchet no arriba a temps, perquè també pensaven enderrocar-lo. Veieu: un exemple més dels menyspreu espanyol a les glòries pàtries dels valencians.
"Saial de les balances", per Manel Rodríguez-Castelló
Ovidi Montllor va gravar la «Cançó de les balances», de Josep Maria Carandell, en 1968. Oportuníssima en el seu temps i més en aquell any de revoltes i esperances, no sembla que la composició, que és un exemple d'ambient i tema medieval amb final obert, haja perdut ni un gram de vigència cinquanta anys més tard. / El distanciament històric que Carandell hi proposava assegurava en realitat la universalitat temporal i geogràfica del conte. La naturalesa d'un poder autoritari exercit en forma de monarquia (que sovint no necessita ni ceptre ni corona), el materialisme avar i barroer que considera l'home simple mercaderia, la repressió de la llibertat d'expressió, la persecució de la dissidència i l'exercici de la violència no té edat ni fronteres. / L'Espanya de 2018, com la de 1968, té qui li canta les veritats i planta cara als abusos i obsessions malatisses d'un poder cada dia més desligitimat.
