Vam obrir un parèntesi al principi del confinament que no sabem com ni quan tancarem. D'ací a pocs o molts dies, potser fins i tot haurem perdut la sensació d'estar vivint enmig d'un parèntesi. Ens semblarà que la vida era així i era açò, que l'aïllament és el preu de viure en un món convertit en una gran pandèmia on el monstre passeja tothora, letal i invisible, per l'espai exterior. Els pitjors malsons de la ciència-ficció han deixat de ser ficció i han ocupat gairebé sencer el perímetre de la realitat. Pensem que tal vegada som nosaltres mateixos els qui anem transformant-nos en personatges de novel·la, que tard o d'hora la realitat acaba imitant l'art i en plagia fins als mínims detalls. En la seua prospecció sensible del món és capaç de veure coses que la gent no veiem fins que ens cauen damunt o les tenim davant del nas, i no sempre. Art i ciència són camins que sovint s'entrecreuen i ens permeten arribar al mateix lloc. Ara s'acompleixen els pronòstics que la ciència va transmetent des de fa anys més o menys relacionats amb la sobreexplotació a què la cobdícia ha sotmès el planeta i la deshumanització que imposa el progrés suïcida.

Aquests dies de pandèmia hem escoltat per activa i per passiva per banda de les autoritats que el COVID-19 no entén de fronteres, ni de classes socials, ni de nacionalitats, tot i que els més descerebrats sí que s’han aventurat a batejar-lo com a virus “xinés”.

Tot llegint els primers capítols del llibre de Paul Preston, “Un Poble traït”, arriba la proposta de Compromís, finalment sembla que fan política més enllà del regionalisme ben entès al que ens tenen acostumats, i ERC per convocar una comissió al Congrés dels diputats per investigar “sa majestat” Joan Carles I, i just el dia després el PSOE, recordem governant en coalició amb els “republicans” de Podemos, i investit pels mateixos que ara demana la comissió, s’afanya a dir que ni pensar-ho, que què vol dir investigar un dels pilars d’Espanya. I això passa 48 hores després que un escamot de policia, agrupat ara en una “força d’assalt” estil Röhm nomenada “Jusapol”, que beu de les fonts ideològiques d’Ortega Smith, perseguisca impunement una diputada independentista, que no es defensada ni per diputada ni per dona, pel “govern feminista” PSOEPODEMOS.

Crec que com tothom, segueix dia a dia  la CORONACRISI, i cada vegada sembla més clara l'estratègia que ha seguit el govern espanyol per afrontar aquesta. Segons els experts hi havien dues formes d’afrontar la crisi, una era temperar l’impacte inicial del contagi i prolongar en el tems l’aparició de casos, allò que ens han dit d’aplanar la corba, sembla que aquest afrontament dóna a una més llarga durada de la crisi, i per tant un ressentiment major de l'economia; altra forma és no evitar el contagi, deixar que hi haja un esclat i com a conseqüència un augment brutal dels casos, però també un important i ràpid descens, amb un acurtament de la crisi i un menor impacte econòmic.