Opinió
"Mediocritat, podridura i creativitat artística", per Antoni Infante
Segons diuen, els pobles tendeixen a una certa mediocritat que necessàriament genera la massa, de la qual només poden elevar-se col·lectivament en moments puntuals o per les genialitats més o menys esporàdiques d’una part de la ciutadania, ja siguen professionals destacats, intel·lectuals, artistes, erudites, científiques, a vegades també des de la participació social o política. Segur que el País Valencià no hi és una excepció. De fet, és molt simptomàtic que les persones que hi destaquen creativament o intel·lectualment en les seues especialitats hagen de deslliurar-se d’eixa mediocritat que els envolta.
"Aquest poble no pot sinó guanyar’, carta d’Antoni Infante a Anna Gabriel", per Antoni Infante
Carta d'Antoni Infante a Anna Gabriel, exiliada a Suïssa des del 17 de febrer · 'Cartes per la llibertat' és un espai de VilaWeb per a expressar la solidaritat amb els presos polítics i exiliats i, alhora, per a fer saber qui són.
"El totxo ataca de nou!", per Antoni Infante
Ara per ara bona part de la societat informada és conscient que ens trobem davant l'antesala d'un nou i greu episodi de la crisi del capital que va esclatar el 2008. Aquella fou una crisi de dimensions gegantines que va arrasar bona part dels drets socials i polítics vigents fins aleshores i que generà un transvasament de rendes i riqueses del treball al capital, dels països empobrits als països enriquits, del capital productiu al capital especulatiu. El resultat de tot plegat va ser que una minoria cada volta més minoritària estiga acumulant més i més riquesa i excedent social a costa de la immensa majoria social, posant en qüestió no només el sistema democràtic i els models socials més inclusius sinó també, a mitjà termini, el mateix futur de la humanitat. El nou episodi que ja s'anuncia té tots els ingredients per a significar un pas més enllà en la mateixa direcció.
"Postveritat colpista", per Manel Rodríguez-Castelló
No sé per què es diu «postveritat» a la simple mentida. Deu ser que des que van posar en circulació allò de la postmodernitat i van decretar el final de la història es miren el buit que hi han deixat la veritat, la modernitat o la història i volen omplir-lo. Es tracta sens dubte d'una trampa verbal, perquè si la història s'ha acabat, no sé què collons fem encara ací.
"L'Espanya dels màsters", per Manel Rodríguez-Castelló
Passa sovint que algun escàndol més o menys anodí ve a col·locar-se oportunament en l'horitzó mediàtic per eclipsar totalment o parcial algun sol de la realitat que no agrada als productors de notícies. Així l'endemà d'una nova diada de l'11 de setembre espectacularment multitudinària, que gran part de la premsa (vejats miracle! s'exclamaria Anselm Turmeda) ha presentat com una prova irrefutable de la debilitat de l'independentisme, va rebrotar el pseudodebat de màsters, doctorats, llicenciatures, títols i altres certificats acadèmics que solen adornar els currículums de la classe política (i no política) al costat de les mentides, deformacions i deliris del nacionalisme espanyol. Pretendre que certes universitats (sobretot de l'àmbit privat i catòlic, vés per on) eren illes situades al marge de la corrupció generalitzada que ha corcat el sistema democràtic era pura ingenuïtat o desconeixement profund de com van les coses de l'ensenyament convertit en negoci.
"Notes sobre Tamil Nadu", per Manel Rodríguez
El camí porta els viatgers a Tamil Nadu, estat dels tàmils, poble de llengua i cultura ancestrals, d'origen dravídic, del sud-est de l'Índia, de 130.058 quilòmetres quadrats, el doble que el conjunt dels Països Catalans, i més de 72 milions d'habitants, amb una densitat de 554,73 h/km2 (pels 204 nostres).
"C's, el PP i el feixisme", per Antoni Infante
Escric aquest article dimecres 29 d’agost, trasbalsat per les imatges dels dirigents falangistes Rivera i Arrimadas retirant llacets grocs a Alella –prèvia convocatòria als mitjans de comunicació–, donant suport així als escamots que el mateix dia, amb nocturnitat, agressivitat, passamuntanyes, “monos” de neteja, cúters i ganivets de grans dimensions, escales i tot tipus d’estris, s’han dedicat a fer el mateix a diversos municipis de les comarques gironines. Els fets s’insereixen dins l’escalada feixista desfermada per C’s i el PP, amb el suport de tota l’extrema dreta espanyola i amb el ressò mediàtic de la immensa majoria dels mitjans de comunicació, contra la llibertat d’expressió i la democràcia i contra el clan popular que exigeix la llibertat dels presos i preses polítiques independentistes i el retorn dels representants electes catalanes que s’han vist obligades a exiliar-se i contra el dret del poble català a decidir lliurement el seu present i futur.
"Denúncia didàctica a l'humor gitanòfob", per Juan Carlos (JODaD)
Com ja hem expressat des de la Plataforma pel Dret a Decidir, on col·labore, sabem que tant les paraules del senyor Bodegas com de la majoria de persones allí presents, són conseqüència del feixisme social que va guanyant terreny recolzat amb la falta d'educació pública, de qualitat, sense segregacions i basada amb els valors del respecte i la tolerància.
"El Tractat d’Almisrà", per David Garrido
Com cada any des de fa quaranta-dos, cada 25 d’agost la població del Camp, dit «de Mirra», a l’Alcoià, celebra la representació d’un fet històric esdevingut en aquesta localitat: el tractat que subscrigueren el rei Jaume I, rei de catalans i aragonesos, i l’infant Alfons de Castella i Lleó en nom del seu pare Ferran III. Bé, és el tractat d’Almisrà, perquè en un lloc dit en àrab andalusí «al-Misra‘a» (o siga, «el Camp») Jaume I i qui havia de ser el seu gendre s’entrevistaren i pactaren en 1244 els límits dels seus regnes respectius. I d’aquí, succés que determinà la primera frontera meridional valenciana, sorgí una representació teatral popular en 1976, la qual, amb el pas dels anys, s’ha convertit en un senyal d’identitat del poble que la promociona.
"Per un Pacte Valencià Contra l'Espoli", per Antoni Infante
La lluita contra l'espoli històric i estructurat que patim el poble valencià no pot restar condicionada permanentment per les confrontacions electorals, que, tot i ser legítimes, entrebanquen la consecució d'uns objectius que ens afecten positivament o negativament al conjunt de la ciutadania valenciana, i molt especialment als sectors populars.
