Opinió
"Contra el masclisme no hi ha dreceres!", per Antoni Infante
El dia 8 de març, Vilaweb va tindre la bona iniciativa de preguntar a una trentena de dones quines haurien de ser les prioritats del moviment feminista i, posteriorment, també a una vintena d'homes amb un parell de preguntes en la
mateixa direcció: 1) Quines són les mesures urgents que cal prendre contra el masclisme? i 2) Quin ha estat l'últim comportament masclista que heu tingut?
"Tu vals. Una nova categoria política?", per Antoni Infante
Tu vals. Aquesta frase em va cridar l'atenció fa anys quan vaig comprovar que en algunes empreses, especialment del sector de la gran distribució comercial, com ara El Corte Inglés i similars, era semblant a una espècie de categoria laboral que no apareixia als convenis col·lectius ni a cap norma laboral, però que, malgrat tot, tenia --i sembla que encara té-- una gran força i presència real. La "categoria laboral" consisteix en el fet que algun càrrec de l'empresa, com un cap de departament o secció o un gerent de planta (són molt majoritàriament homes), li dóna una palmada a l'esquena a alguna persona subordinada i li diu amb to de complicitat: "tu vals", que ve a equivaldre a una vaga promesa d'ascens laboral i salarial, que pot no concretar-se mai o tardar dècades a fer-ho, però que és garantia en la majoria dels casos d'un alt grau de seguidisme i fidelitat de la persona "tocada", tant envers el mateix càrrec com envers l'empresa.
"Un 155... A Bellreguard?", per Teresa Garcia Molina
Aquestes últimes setmanes, a Bellreguard, estem vivint un “tira i afluixa” que ens revela dos subjectes amb aspiracions hegemòniques: d’una banda, la delegació del govern espanyol a València, que amb la seua actuació es descobreix com la màxima expressió centralista d’un estat que veu perillar la seua preeminència sobre les perifèries (en relació amb aquest, cal prestar atenció al punt de discòrdia que ha alterat la quotidianitat als 4.500 veïns i veïnes d’aquest municipi catalanoparlant: la retolació en valencià dels senyals de trànsit, generant l’ordre per part d’aquest òrgan governatiu centralista d’assenyalar les indicacions en bilingüe o “al menos en castellano”). De la banda contrària, el que trobem és la mobilització d’un poble valencià que se’n surt de les fronteres de la Safor i activa la solidaritat a les distintes comarques del país per fer front de forma conjunta a les imposicions que, no obstant no siguen aplicades de forma diagonal a tot el territori, ens demostren la capacitat del govern central per obviar la nostra autonomia en qualsevol moment.
"La vaga feminista ja és un èxit!", per Encarna Canet
La vaga feminista internacional que es celebra el dia de la dona treballadora fa un pas de geganta per a convertir les dones autoorganitzades com a moviment feminista, en un subjecte polític de primeríssima importància. Un subjecte polític que a més ha vingut per a quedar-se.
"Moragues no té qui li escriga?", per Antoni Infante
Moragues no té qui li escriga? En cas contrari, segurament, alguna persona sensata li hauria aconsellat no cometre una errada tan grossa com la de Bellreguard . A hores d’ara supose que tothom ja coneix com ha començat el problema. El que molta gent segurament no sap són les raons de fons que han portat, al delegat del govern espanyol a València, a cometre tan gran insensatesa. Almenys això era el rerefons de moltes de les preguntes que gent de tota condició es feia a la concentració de suport al poble, al’ajuntament i a l’alcalde de Bellreguard, Àlex Ruiz, davant el termini que en forma d’amenaça havia donat el –malgrat tot– saforenc Sr. Moragues.
"Canviem la injustícia del 5%", per David Casanova
Fins fa uns anys, les principals forces de l’arc parlamentari valencià han aconseguit el seu propòsit d’intentar amagar el nacionalisme, cada vegada més creixent a casa nostra, darrere de la barrera del 5%.
"El mapa polític de la Comunitat s'escora a la dreta mentre el País es construeix per l'esquerra i pel Dret a Decidir", per Antoni Infante
Com? A la dreta ara que al País Valencià governa el Pacte del Botànic? Ara que diuen una vegada i una altra que s’han situat els interessos de les persones com a eix de la intervenció política? Doncs sí, crec que hi ha elements suficients per a valorar que hi ha un seriós intent de desplaçament de la centralitat política cap a la dreta. Es podrà corregir? Doncs sí, però depén de tots i totes.
"Sóc de la Plana i parle valencià", per David Casanova
Doncs això, que sóc de la Plana i dic molt orgullós que parle la llengua que parlàvem els meus pares i iaios, la llengua que parlen les meues filles i que parlaran les meues nétes. Eixa llengua no és altra que la llengua pròpia del País on visc, la llengua que tenim en comú la majoria de comarques d'arreu del territori. La llengua valenciana, la nostra. Fa uns dies el Consell aprovava la llei del plurilingüisme, la qual permetrà que els nostres xiquets i xiquetes isquen de l'escola dominant el valencià, el castellà i l'anglés. I veient açò, no puc deixar de pensar quan jo anava a l'escola. La meua generació va ser la darrera de l'EGB. La meua generació també va ser de les últimes que van eixir de l'escola sense saber escriure la llengua que parlàvem, la llengua materna de cadascú de nosaltres.
"Per què parlen de bilingüisme quan volen imposar el seu monolingüisme?", per Juanjo Giner
"Si la meua llengua sacseja els fonaments del teu Estat, potser
el vas construir en la meua terra” (Musa Anter)
L'ajuntament de Bellreguard, poble de la Safor, ha rebut un requeriment per part de la delegació del govern espanyol donant-li un mes per a que retole les senyals de trànsit en bilingüe o «al menos en castellano». Evidentment la imposició sols va adreçada a les senyals que s'expressen en valencià, obligació que no afecta a les centenars de senyals que estan sols en castellà per tot el País Valencià.
"Consum, quan el problema és només el símptoma", per Antoni Infante
Divendres passat es va conéixer la decisió de Consum de deixar d'etiquetar els seus articles en valencià. Després d'una primera reacció crec que el fet és només un símptoma de tres problemes més greus.
El primer fa referència a l’afebliment democràtic de la societat valenciana, que es manifesta en la debilitat relativa de la societat civil organitzada. Un afebliment que va permetre que l'any 2004 Consum trencarà de manera unilateral la seua aliança amb el grup cooperatiu de matriu basca Eroski, després de 14 anys i sense cap raó creïble de tipus organitzatiu, de rendibilitat econòmica o d’estratègia comercial. Tothom va entendre aleshores que la decisió de Consum, presa d'esquena a les persones sòcies, a la plantilla laboral i a la massa clientelar, obeïa a instruccions polítiques en clau espanyola i com a càstig contra la gosadia del Lehendakari Juan José Ibarretxe de portar al Congrés la proposta aprovada pel parlament basc d’un nou estatut polític, més conegut com a Pla Ibarretxe.
