Opinió
Retalls d'estiu
Com que la meteorologia és una de les formes més persistents i subtils de la malenconia (la «bilis negra» de l'etimologia grega), vet ací un final d'estiu com déu mana, amb pluges torrencials, la mar embravida i molt d'aparat elèctric. No sabem, però, si la repetició dels fenòmens cíclics n'incrementa la sensació o l'apaivaga. El pitjor, en tot cas, és l'excés de novetats en aquest terreny tan sensible del temps i de l'oratge, i més d'ençà que som conscients dels estralls que imposa el canvi climàtic provocat per l'avarícia i l'estupidesa humana.
La finestra
En el seu assaig Viure escrivint, The Writing Life en l'original anglès de 1989, l'escriptora nord-americana Annie Dillard recomana molt apassionadament treballar enfront d'una paret, d'esquena a qualsevol finestra o obertura al paisatge. Escriure és per a ella una activitat que demana un grau òptim de concentració, impossible d'aconseguir si la vista es recrea en el món extern, ni que siga només ocasionalment.
Despotisme, i a més amb poc de llustre
«Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en foren els amos i que els grans personatges les mantenen sotmeses al seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser així: qui vulga ser important enmig vostre, que es faça el vostre servidor...»
Evangeli de Mateu
Ens han furtat la pancarta. Una historieta d’estiu
No sé si és per estar en temps de canícula, o per un cert cansament davant de tantes i tantes notícies que semblen tan transcendents en un primer moment i que en dies, quan no en hores, desapareixen de l’imaginari col·lectiu, que hui m’abelleix utilitzar aquest espai per a comentar un fet que de tan intranscendent que és no arriba a la categoria de notícia. O tal vegada sí?
Equilibris desitjables
Jo mateix soc dels que intenta contribuir a trobar solucions per a la convivència de les distintes particularitats al vell continent. També que Catalunya camine per una senda que no genere més frustracions, que és el que ara a mi em fa més por.
Carta abierta a la ministra de hacienda María Jesús Montero
Estimada Sra. Ministra, hace unos días recibió la visita de una delegaciónvalenciana que le expresó la necesidad de cambiar el modelo de financiación de la Generalitat Valenciana ya que es un modelo de financiación insuficiente e injusto para nuestra sociedad. En esa reunión usted manifestó que el gobierno de España y su ministerio de hacienda, veía imposible cumplir el acuerdo que el clima político desaconsejaba abrir esta negociación. Una vara de medir que no se utiliza para otros temas.
La perspectiva de classe i de gènere necessàries per encarar el futur (III)
En la primera part d'aquest article explicàvem la greu situació en la qual ens trobem la població treballadora, després de l'impacte de la crisi provocada per la covid-19, sumada a la situació de pobresa i retallades que ja patíem «en la normalitat».
Paradoxes i contradiccions d'un Imperi frustrat
«Lo que yo pretendo evitar son las guerras hijas del pundonor, cuando no de bastardos intereses, que nada resuelven en pro de la humanidad ni de la misma nación que las emprende; guerras, por ejemplo, como las que nosotros hemos llevado en este mismo siglo a las vecinas costas de África y a los mares de América...»
Pi i Margall, 1876
Aquesta esquerra insuportable
Anava llegint l’article de «Barbijaputa» a Público sobre la necessitat de definir el subjecte polític de la lluita feminista, i es queixava de la desvirtuació de la lluita feminista i l‘assetjament que estan sofrint les feministes per la nova ideologia transgènere enarborada per les esquerres. No és nou, i els que anem embolicats en lluites des de posicions minoritàries en som ben conscients. Va passar per exemple, als anys 60, on els progres americans van voler alliberar els negres, sense els negres, i quan els negres van lluitar per convertir-se en subjecte polític, els van massacrar, van arruixar de droga les comunitats, van matar els seus líders i finalment els van enviar a les clavegueres del sistema. Una lluita semblant va mantenir Hanna Arendt, tot defensant la necessitat d’un exèrcit jueu que combatria el nazisme junt amb les forces aliades, però no ho van permetre, i els i les jueves van lluitar com a brigadistes no com a exèrcit. Una gran demostració d’aquest despotisme el tenim als països comunistes on sols cal recordar l’adagi leninista «una mestressa de casa pot ser presidenta del País, però no seurà mai al Politburó».
La perspectiva de classe i de gènere necessaris per encarar el futur (II)
En la primera part d'aquest article publicat el 30 d'abril vam parlar sobre la situació de pobresa, d'atur i de desigualtats que ja existien en l'Estat espanyol abans de la pandèmia.