Opinió
Política en minúscules
Que l'economia és política concentrada és una afirmació que ha trobat la seua confirmació aquests dies amb la denominada fusió de Caixabank i Bankia. Aquesta operació aparentment econòmica ha provocat tot d'una diverses decisions de fort calat polític. La primera ha estat comunicar l'absorció de Bankia per banda de Caixabanc com si es tractés d'una fusió entre iguals. Res més lluny de la veritat. Només cal repassar com queda el repartiment de les quotes de poder de l'entitat resultant per a comprovar que ha estat efectivament una pura absorció. I la confirmació que mai es recuperaran els fons públics del rescat de Bankia.
En homenatge al primer Aplec per la terra a la muntanyeta de Sant Antoni de Betxí
Volem fer homenatge perquè fa cent anys uns valencians van marcar el camí del nostre retrobament com a poble. Ells es reuniren en el primer dels quatre aplecs que es farien a la Muntanyeta de Sant Antoni de Betxí. En va destacar Vicent Tomàs i Martí, que va nàixer prop d'on ara estem, i va viure i morir a Artana també.
La 'nova normalitat'
Durant el confinament, els mitjans de comunicació i les xarxes socials s'inundaren de declaracions de polítics, opinants, poders econòmics i tota mena de manifassers mediàtics, dient que a l'eixida d'aquesta crisi sanitària seríem unes millors persones i gaudirem d'una societat millor, més responsable, més cohesionada, més participativa, més informada, més preparada. També proliferaren en totes les declaracions que la pandèmia ens havia mostrat totes les nostres febleses econòmiques, socials i d'infraestructures i s'afanyaren a proclamar que s'hauria de fer un canvi obligatori del model econòmic i social.
Defensar la reversió o dimitir
En les declaracions de la secretària autonòmica de Model Econòmic i Finançament, María José Mira, a Alicante Plaza subjau l'opció pel model econòmic liberal definit pel paper residual de l'Estat en l'economia i una fe cega al lliure mercat i la superior eficàcia de la gestió privada. En res enganya la Sra. Mira, és coherent amb la qual ha estat la seua professió, que ha estat vinculada a la patronal sociosanitària a través de l'Associació Empresarial de Residències i Serveis a Persones dependents de la Comunitat Valenciana (Aerte) en qualitat de directora general, el seu anterior càrrec abans de dedicar-se a l'administració pública.
L'agenda valenciana
Més enllà de la pandèmia omnipresent i de la necessària resposta als seus efectes directes o col·laterals, cal que el poble valencià ens esforcem per aconseguir la nostra pròpia agenda. Respondre als reptes del present sense uns mínims objectius compartits com a país, ens converteix en una massa amorfa a expenses del que altres decidisquen en cada moment. És aquesta una condició necessària si volem exercir algun dia plenament com a subjecte polític de decisió. Fins ara i llevat d'algun moment molt puntual no hem elaborat la nostra agenda i, clar, el resultat es mostra poc amable amb la nostra col·lectivitat, amb més voluntarismes que encerts polítics. Una breu mirada al nostre passat immediat ens retorna una imatge de com hem enfrontat altres esdeveniments i moments de crisis estructurals com la present.
El capital i les vides de les persones grans
L'informe realitzat per Metges Sense Fronteres (MSF) l'agost de 2020 'Poco, tarde y mal. El inaceptable desamparo de los mayores en las residencias durante la covid-19 en España' és un treball de molt recomanable lectura, contrastat i esgarrifador. Moltes vegades s'ha comentat que al nostre sistema neoliberal li interessen més els guanys econòmics que les vides de les persones, una apreciació que per a molts és exagerada però que lamentablement es confirma quan hi ha una crisi com la de la covid-19 amb tan greus costos humans.
La República Valenciana
Quant pense en els Països Catalans, el primer que em ve al cap és un espai físic relacionat i vertebrat pel Corredor Mediterrani, amb la dimensió pròpia d’Estats com ara Dinamarca, Bèlgica, Àustria, …. Un espai format per tres països: Catalunya, País Valencià i Illes Balears, amb models econòmics no iguals, però semblants i compatibles, amb molt de comerç i exportació, turisme, pesca i agricultura; sota un mateix marc cultural i lingüístic; amb una visió de la política no igual, però que comparteix aspectes essencials, com ara un sentiment molt europeista, una visió perifèrica respecte de la política espanyola, valors democràtics i de respecte amb l’altre, federalisme i/o confederalisme, respecte a la sobirania de cadascú; com una mena d’unitat entre tres països que han compartit un esdevenir històric comú, però que tot i aquesta unitat, es respecten en les seves individualitats. Seria un espai referencial cultural, lingüístic, econòmic i polític ample i de llarg termini, no és per casualitat que hi sigue la base d’una de les euroregions actuals. Però també haig de dir que aquesta idea la veig com un horitzó, com alguna cosa nuvolosa, boirosa, difusa, difuminada, llunyana, nostàlgica, romàntica: com una mena de somni.
Juan Carlos I, Alfonso Guerra, Martín Villa y los viejos oficios
Hay oficios que con el paso del tiempo y los radicales cambios sociales y tecnológicos, se han perdido inexorablemente, algunos de ellos los podemos ver en libros de historia, en museos etnológicos o en ferias costumbristas.
Les lliçons suspeses de la covid-19
Més de 830.000 llars a tot l'estat espanyol poden ser potencialment beneficiaries de l'Ingrés Mínim Vital (IMV), llars en les que viuen 2'2 milions de persones, la meitat menors, segons el Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones. Queden fora d'aquest IMV aquelles persones que no tinguen almenys 1 any de residència legal i efectiva excepte en situacions de violència de gènere, tracta i explotació sexual. Important anotació per als que auguren per ignorància o mala intenció, un efecte crida a la immigració il—legal.
Reciprocitat Ara!
Des de començament de gener d’enguany hi ha a les xarxes socials la iniciativa Reciprocitat Ara!, que ha comptat amb una remarcable repercussió i un suport i creixent a favor de la reciprocitat plena de tots els mitjans de comunicació en llengua catalana al conjunt del territori lingüístic, Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses. La campanya, que compta amb el suport de Decidim i la Plataforma per la Llengua i a la qual han anat sumant-se altres entitats, “simplement” interpel·la públicament cada dia als diferents Governs autonòmics i a les corporacions de ràdio i televisió dels respectius territoris.