Tu vals. Aquesta frase em va cridar l'atenció fa anys quan vaig comprovar que en algunes empreses, especialment del sector de la gran distribució comercial, com ara El Corte Inglés i similars, era semblant a una espècie de categoria laboral que no apareixia als convenis col·lectius ni a cap norma laboral, però que, malgrat tot, tenia --i sembla que encara té-- una gran força i presència real. La "categoria laboral" consisteix en el fet que algun càrrec de l'empresa, com un cap de departament o secció o un gerent de planta (són molt majoritàriament homes), li dóna una palmada a l'esquena a alguna persona subordinada i li diu amb to de complicitat: "tu vals", que ve a equivaldre a una vaga promesa d'ascens laboral i salarial, que pot no concretar-se mai o tardar dècades a fer-ho, però que és garantia en la majoria dels casos d'un alt grau de seguidisme i fidelitat de la persona "tocada", tant envers el mateix càrrec com envers l'empresa.

Aquestes últimes setmanes, a Bellreguard, estem vivint un “tira i afluixa” que ens revela dos subjectes amb aspiracions hegemòniques: d’una banda, la delegació del govern espanyol a València, que amb la seua actuació es descobreix com la màxima expressió centralista d’un estat que veu perillar la seua preeminència sobre les perifèries (en relació amb aquest, cal prestar atenció al punt de discòrdia que ha alterat la quotidianitat als 4.500 veïns i veïnes d’aquest municipi catalanoparlant: la retolació en valencià dels senyals de trànsit, generant l’ordre per part d’aquest òrgan governatiu centralista d’assenyalar les indicacions en bilingüe o “al menos en castellano”). De la banda contrària, el que trobem és la mobilització d’un poble valencià que se’n surt de les fronteres de la Safor i activa la solidaritat a les distintes comarques del país per fer front de forma conjunta a les imposicions que, no obstant no siguen aplicades de forma diagonal a tot el territori, ens demostren la capacitat del govern central per obviar la nostra autonomia en qualsevol moment.

La vaga feminista internacional que es celebra el dia de la dona treballadora fa un pas de geganta per a convertir les dones autoorganitzades com a moviment feminista, en un subjecte polític de primeríssima importància. Un subjecte polític que a més ha vingut per a quedar-se.

Moragues no té qui li escriga? En cas contrari, segurament,  alguna persona sensata li hauria aconsellat no cometre una errada tan grossa com la de Bellreguard . A hores d’ara supose que tothom ja coneix com ha començat el problema. El que molta gent segurament no sap són les raons de fons que han portat, al delegat del govern espanyol a València, a cometre tan gran insensatesa. Almenys això era el rerefons de moltes de les preguntes que gent de tota condició es feia a la concentració de suport al poble, al’ajuntament i a l’alcalde de Bellreguard, Àlex Ruiz, davant el termini que en forma d’amenaça havia donat el –malgrat tot– saforenc Sr. Moragues.