Opinió

Quan en el batxillerat em feren estudiar història d’Espanya, allà per la darreria del franquisme, recorde que una de les frases, entre altres, que el professorat insistia a explicar-nos detingudament era la que va dir el monarca Felip II, i que deia: “Al meu imperi no es pon el sol”. Llavors descobrírem que aquella Espanya feixista que ens havia tocat viure, segles abans havia estat un immens imperi. A més a més, també insistien a dir-nos que tot això era gràcies a l’impuls i finançament de Castella, veritable protagonista de la descoberta del Nou Món i forjadora d’aquest imperi. Que havíem d’estar ben orgullosos, doncs el nostre país havia evangelitzat a la meitat de la terra: “Espanya martell d’heretges, llum de Trento, espasa de Roma, bressol de Sant Ignasi” (Menéndez Pelayo). I per això, ens havíem de recrear estudiant la història, literatura i art, amb tota mena de detalls, de l’enyorat Segle d’Or on vam excel·lir, deien, en quasi tot.

Ara bé, però després d’aquesta borratxera de pintors, escultors, escriptors i músics i d’emmirallar-nos amb immenses extensions que contenien metalls preciosos i riqueses fabuloses que heretà l’esmentat rei, anomenat el Prudent, tocà donar la decadència, la progressiva desintegració, el declivi d’aquell imperi on no es ponia el sol. Vist amb aquells ulls, amb aquella ignorància i amb aquells incipients coneixements, hom no era capaç de valorar i entendre la pèrdua de tants territoris. Ens deien que els motius, com no podia ser d’una altra manera, eren múltiples i diversos: polítics, econòmics, militars, religiosos, culturals.....Vist des d’ara, però, i coneixent molt més les obsessions, interessos i tarannà del que anomenem Regne d’Espanya o estat espanyol, hi ha un motiu que, com una columna vertebral, com un pecat original, com una obsessió secular ha caracteritzat el model d’estat que han impulsat reis, regines, vàlids, dictadors, presidents i colpistes al llarg de la seua història, i que avui encara continua: la prepotència, la superba i la manera de fer de Castella.

En aquest article explique per què no és suficient que fem fora el PP de les institucions, que cal obrir un procés constituent al PV, que per això necessitem forcar una ruptura democràtica amb el règim del 78 i que una de les dificultats per a fer-ho és, al contrari que a Catalunya, que les mobilitzacions i la societat civil al PV van per darrere dels partits polítics que ho fien tot al joc institucional.

Dimarts, 21 Octubre 2014 02:00

"Alerta: feixistes!" per Manuel S. Jardí

Dissabte, a València, hi van jugar el Llevant UD i el Real Madrid CF el partit d’anada de la Lliga de Futbol. Jugar, jugar, sembla que només van jugar els de la meseta. Resultat: 0-5. La premsa i els mitjans audiovisuals de referència en van plens pel que fa a la crònica del que va succeir a la gespa. Les redaccions esportives i els mitjans de referència, per regla general, n’estan molt més atents al que s’esdevé al terreny de joc, que no al soroll de les graderies. Ho sabrem tot, o quasi tot, de les victòries, fitxatges, accés a la propietat i aldarulls al si de les directives d’aquestes mercantils, però no ens serviran igualment la crònica de l’espoli: saqueigs urbanístics, drets audiovisuals a càrrec dels pressupostos públics, deutes amb Hisenda i la Seguretat Social, noves requalificacions amagades a la ciutadania, compensacions que es demoren eternament, i el llarg, constant i permanent etcètera amb càrrec als contribuents

Article publicat en la secció d'opinió de La Veu del País Valencià, el 9 de setembre de 2014.

Quina és la importància de la reivindicació del Dret a Decidir del País Valencià (DaD del PV)? En determinats sectors de l’esquerra política i social valenciana, hom pot detectar unes actituds que indicarien que, per a aquests, és ben poca. Per tal de caracteritzar aquestes postures, pot ser molt útil emprar el concepte de “lerrouxisme antisistema”, utilitzat per Manuel Delgado en un article imprescindible. L’antropòleg català es refereix amb aquesta expressió al perill que determinats moviments de caire inequívocament rupturista i emancipador (Delgado fa una referència expressa a Podem i a Guanyem) acaben fent-li el joc a l’unionisme espanyolista. Això podria ocórrer en el cas que les plataformes impulsades respectivament per Pablo Iglesias i Ada Colau caigueren en el parany de: “confondre la dreta nacionalista que hem vist empastifada de corrupció i que ha estat fins ara la gran servidora dels interessos de la monarquia espanyola a Catalunya, amb un catalanisme popular i d’esquerres cada cop més escorat cap a posicions independentistes”. Es tracta d’una confusió freqüent també (com no podria ser d’altra manera) en l’esquerra espanyola i valenciana, i que té com a conseqüència el menyspreu al dret a decidir reivindicat per les nacions minoritzades de l’Estat espanyol. Podem desenvolupar el plantejament de Manuel Delgado dient que el “lerrouxisme antisistema” es caracteritzaria pels següents trets:

Dilluns, 29 Setembre 2014 02:00

" 'V' de València" per Pau i Ximo Urenya

Article publicat en Vilaweb Ontinyent, en la secció d'opinió el 23 de setembre.

'V' de voluntat, de votar, de victòria, de 'venceremos', de 'vendetta'... Però per nosaltres aquest Onze de Setembre ha tingut una 'V' especial, una 'V' que ve del sud del nostre cor, la 'V' de València. Vam ser al tram 27, el tram del País Valencià on centenars de persones vingudes d'arreu del país van participar de la mobilització ciutadana més gran de la història recent d'Europa, que ja és dir! Una manifestació pacífica de prop de 2 milions de persones que van omplir amb els colors de la senyera les dues principals avingudes de Barcelona. Una manifestació amb un missatge molt clar: volem votar, volem un referèndum per decidir lliurement el nostre futur, volem democràcia.

Darrerament els mitjans de comunicació de casa nostra, dia si, dia també, en parla molt del dolent i injust sistema de finançament que tenim els valencians. El president Fabra i els seues consellers, com si hagueren descobert les Amèriques, ens volen vendre als valencians que han donat un cop de puny damunt la taula per evidenciar, davant Madrid, que els valencians no podem ser l’autonomia pitjor finançada de tot l’Estat. Així al rotatiu Levante EMV hem pogut llegir titulars com: “Fabra cita al Palau a sus consellers para insistir en el Estatut y la financiación “(06-07-14)”, “El Gobierno valenciano mantendrá el pulso com Madrid para exigir los 1.300 euros y evitar los recortes”“Fabra advierte en FAES ante Aznar de que el Estado de las Autonomias és “inviable” sin una reforma de la financiaciónCatalà alecciona a los diputados para que difundan el “plante”ante Madrid“Un informe de Standard and Poor’s propone que Valencia reciba dos mil millones más de financiación” (06-07-14).

El Govern valencià prepara una nova allau de retallades[1]. Ens cal una estratègia.

Volem presentar-vos una recopilació d'articles interessants on el nostre company Vicent Luna, membre de la pDaDPV, tracta la transició al nostre País Valencià mitjançant l’acció de l’ UCD. Com aquest partit i les decisions preses pels seus membres han marcat els darrers anys de la transició i de la democràcia. Adolfo Surez, la seua UCD i el País Valencià.

 

Articles publicats al diari Levante-EMV els passats 22 de febrer, 1 i 19 de març . L’autor de tots tres articles és el company d’aquesta plataforma  i professor de filosofia Sal·lus Herrero i Gomar i són la resposta a altres de Martín Quirós. Sal·lus Herrero, manté l’opinió que no devem inhibir-nos davant els reiterats atacs a la unitat de la llengua catalana i que hem d’aprofitar qualsevol espai als mitjans de comunicació per a fer-ho ja que, pel contrari , reduir aquesta defensa als espais com la universitat és quelcom com un apartheit acceptat tàcitament.

Enllaços:

http://www.levante-emv.com/opinion/2014/02/22/martin-quiros-lavl-i-llengua/1082684.html

http://www.levante-emv.com/opinion/2014/03/01/mes-martin-quiros-i-llengua/1085277.html

http://www.levante-emv.com/opinion/2014/03/19/darrer-aclariment-senyor-martin-quiros/1091311.html

Dilluns, 24 Març 2014 01:00

No va ser el 1714

(Article de Joan Francesc Mira publicat a El Punt Avui el 21/03/14).

 

Vam presentar a València, fa pocs dies, la nova edició del llibre de Josep-Lluís Carod-Rovira, que porta el títol brevíssim de 2014, sumari de tot el contingut. Hi vaig parlar jo mateix, que més o menys presidia l'acte, i vaig explicar que estava ben d'acord amb les idees del llibre, però que hi havia una data inacceptable i falsa. Carod em mirà irònic i alarmat, jo vaig obrir el llibre en una pàgina que començava un capítol, i en vaig llegir les primeres ratlles: “El 2014 farà tres segles de l'inici del procés d'uniformització dels territoris de l'actual estat d'Espanya.” No senyor, que vaig afegir: aquest inici va ser l'any 1707. El 29 de juny d'aquell any, en efecte, al palau del Buen Retiro, Felip V de Borbó firmava el document que declarava mort, assassinat, el regne o país dels valencians. Suprimit a tots els efectes, incorporat, també a tots els efectes, al Regne de Castella.

Un genocidi polític és destruir un país com a país: la seua estructura política, el seu govern, les seues lleis, institucions, tribunals, administració, moneda, etc., i en definitiva la reducció a l'“uso, forma y práctica de gobierno” d'un altre país. Imposició, mudança i reducció, per la força de les armes. I per afegir destrucció a destrucció, ni tan sols el dret civil valencià va ser restaurat, ni en tot ni en part, a diferència de Catalunya, i també d'Aragó: fins i tot la vida privada dels valencians, inclosos els matrimonis o els testaments, hauria de seguir aquella “imposición y mudanza de costumbres”. Quant a la llengua, des del principi es va imposar de manera directa i explícita l'idioma de les noves lleis i dels nous governants, des del capità general fins a l'últim dels escrivents municipals. A la ciutat de València, els Manuals de Consells i els Qüerns (quaderns) de Provisions van ser substituïts ja l'agost del 1707 per Libros Capitulares i Libros de Instrumentos, no cal dir sobre quin model i en quin idioma.


Pàgina 10 de 12
Joomla templates by a4joomla